Construcció UE: Història, Adhesió Espanya i Institucions

La construcció de la Unió Europea

Orígens de la Unió Europea

Després de la Segona Guerra Mundial es va apostar per la necessitat de construir una Europa unida. L’any 1950, Robert Schuman, ministre de Finances francès, va presentar la primera proposta en ferm. El 1957, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van signar el Tractat de Roma, amb el qual es va posar en marxa la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú.

Amb el Tractat de Maastricht, el 1992, la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE) i va crear una nova entitat que pretenia construir una unió comercial i duanera, i també econòmica i política, per a molts països europeus. Actualment, està integrada per 28 estats membres (Croàcia hi va ingressar el 2013). La UE supera el Japó i els Estats Units pel que fa al Producte Interior Brut (PIB), mentre va perfilant la seva integració política.

Procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea

Durant la dictadura del general Franco, Espanya va patir un aïllament polític i econòmic, convertint-se en un país endarrerit i allunyat en relació amb les societats més riques i avançades. La construcció europea contemporània es va fer sense comptar amb Espanya, ja que el règim no era democràtic i aquest era un requisit bàsic exigit pels estats fundadors del projecte. El 1978, amb el restabliment de la democràcia, es van iniciar negociacions per adherir Espanya a la CEE, caracteritzades per la necessitat d’adaptar l’economia espanyola, sobretot el sector agrari i la pesca, a l’economia comunitària. Espanya va sol·licitar temps per a la seva adaptació en aspectes com la unió duanera i la fi de diferents monopolis. El Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE es va signar a Madrid el juny del 1985 i va entrar en vigor l’1 de gener de 1986 com a membre de ple dret. Els objectius prioritaris de l’ingrés eren recuperar la identitat política i cultural europea i assolir uns nivells de riquesa i benestar similars als dels altres membres de la UE.

Funcionament de la Unió Europea

Una institució supranacional: la Unió Europea

La Unió Europea és una organització supranacional que té un espai polític, financer, econòmic i social comú, on poden circular lliurement persones, mercaderies, divises, informació, serveis, etc., dels països membres.

Institucions de la Unió Europea

• Consell Europeu: Institució més important de la UE, la componen els caps d’Estat o de Govern dels països membres. Aquest òrgan de govern té com a funció decidir sobre les principals prioritats polítiques de la UE.
• Parlament Europeu: Representa la ciutadania europea. Els eurodiputats són escollits per sufragi universal directe. Formen grups polítics segons la seva ideologia o interessos. Exerceix el poder legislatiu (juntament amb el Consell de la UE).
• Consell de la Unió Europea: Representa els governs dels estats membres. Hi assisteix un ministre per cada Estat, que varia en funció del tema que es tracti. Exerceix poder legislatiu, compartit amb el Parlament, i també aprova els pressupostos de la UE.
• Comissió Europea: Encarregada d’exercir el poder executiu. Proposa les lleis que posteriorment han de ser aprovades pel Parlament i el Consell. Elabora els pressupostos i s’encarrega que es compleixin les lleis i normatives europees.