La Construcció de la Feminitat: De Beauvoir a la Querella de les Dones

La Construcció de la Feminitat i la Diferència Sexual

Simone de Beauvoir i la Construcció de la Feminitat

A l'obra El segon sexe, s'estableix que la feminitat es construeix culturalment i ideològicament en referència a la masculinitat, i a partir d'aquesta alteritat es construeix una identitat femenina. Beauvoir arriba a la conclusió que el fet femení, marcat per allò biològic (especialment la maternitat), podria deixar de ser ineludible si es controla.

Analitza el psicoanàlisi, centrat en l'individu, i el materialisme històric, que se centra en els factors de la producció. No troba explicació al problema en cap dels dos corrents, ja que per a ella, una dona no naix, es fa. Tot allò contingut en les nocions de feminitat no ve donat per la naturalesa, sinó que vindrà més aviat donat per la cultura.

Discursos Històrics sobre la Diferència de Sexes

Els discursos filosòfics, morals i científics han tractat històricament la diferència de sexes. Un concepte clau és la misogínia (odi a les dones), el qual no s'ha d'aplicar a tots els pensaments contraris a la igualtat entre homes i dones al llarg de la història, sinó a aquells en què, a més d'un èmfasi en la inferioritat de les dones, hi ha una càrrega d'odi o malignitat vers elles.

Respecte al terme feminisme, naix com a moviment social al segle XIX, i es discuteix si es pot parlar de feministes abans que aparegués el moviment, parlant de protofeministes. Pel que fa al concepte d'inferioritat, ha estat molt estès. Trobem lloc per a la misogínia eclesiàstica, per exemple, en fonts com:

• La Bíblia i la Patrística.
• La mitologia grega (cas de Pandora).

La Influència d'Aristòtil i Galè en la Medicina

Dos pensadors que han influït molt en el món intel·lectual han estat Aristòtil i Galè, on trobem la diferenciació de sexes present en la filosofia aristotèlica i en la medicina galènica.

El Galenisme és un sistema holístic que aspira a explicar-ho tot, des del cosmos fins al microcosmos (el cos humà). Segons Galè, en el cos masculí dominarà la calor i la sequedat, mentre que el femení és més fred i humit. A conseqüència d'això, els homes tindran major intel·ligència en no ennuvolar el vapor la seva ment. És així un sistema binari i jeràrquic. Si els valors de temperatura i humitat fossin equidistants, trobaríem un hermafrodita.

La Querella de les Dones i l'Excel·lència Femenina

El discurs de l'excel·lència té un major arrelament en les corts, atès que algunes dones ocupaven una posició de preeminència social. Es tracta d'argumentar que les dones no són inferiors als homes, però sense abandonar el dualisme sexual.

Vituperi i Lloança del Sexe Femení: La Tradició de l'Excel·lència

En època moderna, l'expressió «dona viril» tenia unes connotacions positives, mentre que parlar d'«home efeminat» era negatiu. Aquesta tensió es va manifestar en la Querella de les Dones.

Pensament Modern: Crítica al Dualisme (Segle XVII)

Al segle XVII sorgeix un nou pensament crític:

• María de Zayas: Admet la cosmologia de Galè, però explica que la calidesa no ha de ser necessàriament més positiva que la humitat.
• François Poulain de la Barre: Argumenta que tot allò escrit sobre les dones està sota sospita. Era capellà i estudiós de la Sorbona i després es convertiria al protestantisme (calvinisme). Poc després de ser abolit l'Edicte de Nantes, es va haver d'exiliar a Ginebra.
• Benito Jerónimo Feijoo: Amb la seva obra Defensa de las mujeres, aquest frare benedictí va defensar idees similars a les de Poulain de la Barre.