Construcció Europea i Organització Territorial: Guia Completa

Europa a mig fer: reptes d'integració

El 1963 i el 1967, el president francès De Gaulle va vetar la incorporació del Regne Unit a l'aleshores anomenada Comunitat Econòmica Europea. Tot i que el general francès compartia amb els britànics el recel envers el fet d'avançar en la federalització d'Europa, no va tenir la grandeur de què feia gala el seu país i, amb les negatives, va accentuar els sentiments antieuropeistes de tots. Ara, el primer ministre britànic, David Cameron, ha estat al mateix nivell ínfim: fa poc que es va felicitar de no formar part de l'euro i va vetar la via natural d'aprofundir en la construcció europea [...].

Així, doncs, l'acord de començar un camí entre els disset socis de l'euro, més els que es vulguin incorporar d'entre la resta de socis de la Unió Europea al contracte d'adhesió que han plantejat Alemanya i França, es presenta com una opció imperfecta, però forçada i, sincerament, més desitjable. Precisament, un dels preus elevats que Europa paga per anar embastant la construcció sense cap integració política és una successió d'escenaris d'«Europa a mig fer» —compartint moneda però no eines fiscals, compartint mercat únic però amb regulacions sociolaborals heterogènies— que grinyolen en moments de tensions, que obliguen a solucions imperfectes fins i tot quan semblava que començàvem a tenir clara la necessitat de recórrer a posicions més sòlides en la línia de federalitzar aspectes fiscals i dimensions socials com jubilacions, pensions [...].

Adaptació feta a partir del text de Joan Tugores. «Europa a mig fer». La Vanguardia (10 desembre 2011)

Anàlisi de la construcció europea

1. El text explica que la construcció europea ha estat incompleta i plena de dificultats al llarg del temps. L'autor defensa que Europa ha avançat en aspectes econòmics, com la moneda única i el mercat comú, però sense una veritable integració política i fiscal. Aquesta situació ha creat una «Europa a mig fer», amb una moneda compartida però sense eines fiscals comunes ni regulacions socials iguals, fet que provoca desequilibris i dificultats en moments de crisi.

2. L'espai de Schengen és un acord entre diversos països europeus que elimina els controls a les fronteres interiors entre ells i permet la lliure circulació de persones. La zona euro és el conjunt de països de la Unió Europea que han adoptat l'euro com a moneda oficial.

Qüestions sobre la Unió Europea

3. Responeu a les qüestions següents:

• a) La Comunitat Econòmica Europea es va convertir en la Unió Europea amb la signatura del Tractat de Maastricht (1992), que va entrar en vigor el 1993.
• b) Per formar part de la UE cal complir els criteris de Copenhaguen: institucions estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, el respecte als drets humans i una economia de mercat sòlida.

4. L'entrada d'Espanya a la UE el 1986 ha consolidat la democràcia, ha permès l'accés al mercat únic i ha afavorit la modernització mitjançant fons europeus.

Organització territorial d'Espanya

Font: Constitució Espanyola, 1978.

1. El text és un fragment de la Constitució Espanyola de 1978, que estableix l'organització política i territorial de l'Estat en municipis, províncies i comunitats autònomes.

2. Un municipi és l'entitat territorial bàsica governada per un ajuntament. Una comarca és una divisió territorial formada per un conjunt de municipis amb característiques comunes.

3. Segons l'article 144, existeixen comunitats autònomes uniprovincials (com Madrid o Múrcia) i ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

Organització territorial de Catalunya

1. El mapa representa la divisió comarcal de Catalunya i la seva distribució dins de les quatre províncies. Es pot observar que els límits comarcals no sempre coincideixen amb els provincials.

2. Una vegueria és una divisió territorial pròpia de Catalunya prevista a l'Estatut d'Autonomia com a àmbit de govern supramunicipal.

3. Les províncies van ser creades el 1833 per Javier de Burgos. Les comarques tenen un origen medieval, recuperades oficialment el 1936.

Ampliació i polítiques europees

1. El mapa mostra l'evolució territorial de la UE des del nucli fundador de sis països el 1957 fins a l'actualitat.

2. El mercat únic europeu permet la lliure circulació de béns, serveis, capitals i persones. Els Fons de Cohesió ajuden a reduir les diferències econòmiques entre regions.

3. La CECA (1951) va ser el primer pas de la integració europea, posant en comú la producció de carbó i acer per evitar conflictes.

Mapa administratiu de Catalunya

1. El mapa representa la divisió administrativa de Catalunya (comarques i províncies). Un exemple de comarca que s'estén per més d'una província és la Cerdanya, dividida entre Girona i Lleida.