La construcció dels Estats-Nació

D d'E, Weber:

"es aqlla comunidad humana q en el interior de un territorio reclama para sí (con éxito) el monopolio de la coacción física legítima. (sobirania)".

La comunitat humana i comunitat polí:

Quan aqsta comunitat humana és diversa en termes, ens podem trobar amb dues situacions:

A)D'encaix;

els habitants q viuen en el territori d'un E se senten alhora integrants d'1 sola comunitat polí. (Pocs casos: J).

B)De manca d'encaix;

no tots els habitants q viuen en el territori d'un E se senten pertànyer a una mateixa comunitat política (E plurinacionals: Regne Unit). Comunitats polítiques i/o culturals pertanyen a diferents territoris estatals (jueus, gitanos, indígenes americans, ...).

Si def la nació com una comunitat de pers q aspira a ser comunitat política, ens podem trobar:

• Nacions sense E (Palestina, poble bereber, ...)
• Na repartides entre diferents E (Catalunya, Kurdistan, Euskadi, Mongòlia, ...)

El nacionalisme és la ideologia q fomenta el sentiment de pertànyer a una comunitat pol pròpia, q a esdevenir E.

• El nacionalisme = construcció dels E-Nació.
• Nacionalisme no es demanen pel "com" sinó pel "qui".
• Planteja un conflicte entre drets individuals i col·lectius i posa de manifest el problema de com fer compatibles la llibertat de la persona i el govern de la col·lectivitat en la q s'integra.

La construcció dels E-Nació:

2 grans models de construcció nacional:

1. La nació política (la voluntat):

-estarà en la base de la revolució francesa (1789). Sieyès identifica "tercer estat" amb nació: "un cos d'associats que viuen subjectes a una llei comuna i representats per la mateixa legislatura".

-La nació = subjecte polític revolucionari (jacobinisme). Renan (1882) afirma el següent: "l'existència d'una nació és un plebiscit de tots els dies, de la mateixa manera que l'existència de l'individu és una perpètua afirmació de la vida".

2. La Nació cultural (la identitat):

La nació cultural neix com a resposta o reacció a la construcció de l'E-nació en base a la nació política.

• La nació política és mutant, mentre que la nació cultural no ho és.
• La N.C (segons els seus defensors) ha de servir de base x a construir la nació política.

Fichte 1r nacionalista q promourà el patriotisme de les nacions sense E, x tal d'esdevenir E independents. La confrontació entre nació política i cultural ha provocat molts conflictes:

• Nacionalismes + o - excloents/agressius
• N.propis de comunitats amb o sense E
• Patriotisme i nacionalisme

Mancini intenta conciliar els 2 tipus de nació i def nacionalitat com: "la societat natural d'homes constituïda en una comunitat de vida i de consciència social x+ la unitat de territori, d'origen, de costums i de llengua".

1) La nació cultural coincideix amb nació política i nació jurídica;Estat-nació cohesionat , Japó

2)= la nació jurídica però l'ultrapassa. Parlem de pan-nacionalisme . Corea

3) N política conviu amb + d'una N.C, però existeix una correspondència suficient entre N política i N jurídica. Parlem d'Estats plurinacionals. Estat espanyol

4) N.C no coincideix amb la N.P i aqsta tampoc coincideix amb la N jurídica. Somàlia

Teories sobre l'origen de les nacions:

A)Tesi primordialista (ancestralista o genealògica): Afirma l'existència des de temps immemorials de les nacions; aqstes serien consubstancials al gènere humà.

B)T modernista: + recent i neix com a reacció a l'anterior. Sosté q la nació té només 2 segles de vida i neix a partir dels processos de modernització. Gellner, les nacions serien un producte de les societats modernes x a millorar llur funcionament.

C) T etnosimbòlica: Intenta ser una síntesi, en la mesura q postula q les nacions no sorgeixen del no-res (t instrumental). Smith, les nacions es construirien sobre una base prèvia a l'època moderna.

2 grans models:

1. Els Estats unitaris:

El poder s'exerceix des d'un únic centre i es projecta sobre tot el territori. El poder central delega competències però les controla i les pot reclamar en qualsevol moment; descentralització administrativa amb concentració polí; jerarquia vertical entre les administracions centrals i perifèriques. (ex. RU); la tendència en aqst països ha estat cap a la descentralització degut a la major complexitat social.

2. Els estats compostos:

Partim d'un acord polític pacte (foedus) per tal de compartir el poder (i no solament delegar-lo) entre nivells de govern. No existeix una jerarquia vertical pel que fa els centres de poder sinó que es dona una coordinació horitzontal.

*Les Federacions o Estats Federals constitueixen el tipus d'Es compost més generalitzat. diferents noms: Estats federats(EU,); Länders (Alemanya); Comunitats i Regions (Bèlgica), províncies (Canadà).