Construcció d'Aqüeductes i Ponts Romans: Tècniques i Parts Clau

Construcció d'Aqüeductes Romans

Era necessari pels enginyers romans tenir una gran experiència, però per damunt de tot, una gran quantitat de coneixements de tècniques constructives. L’aqüeducte estava construït amb carreus de pedra units en sec.

Procés Constructiu de l'Aqüeducte

1. S'obria una rasa (forat al terra per posar-hi un conducte) a cel obert.
2. A la rasa s’hi col·locava un primer nivell de pedres grosses.
3. A sobre s’hi posava una capa d'opus caementicium, el famós formigó romà.
4. Després s’aixecaven els murs laterals amb argamassa, utilitzant encofrats de fusta.
5. Per tancar el canal i protegir-lo, es construïa, mitjançant una cintra, la volta de maçoneria i argamassa.
6. El canal era impermeabilitzat mitjançant un morter de calç i ceràmica molta.
7. Finalment, tot el conjunt es cobria amb terra.

El canal havia de ser hàbilment construït per aconseguir resistir el pas de l'aigua i del temps.

El Canal i el Manteniment

El canal per on circulava l'aigua consistia en una galeria excavada a la roca o enlairada per arcs. El fons estava arrebossat amb morter que l'impermeabilitzava. Una volta de mig punt o unes lloses planes cobrien aquesta galeria.

Intermitentment, hi havia uns forats que permetien assegurar-ne el manteniment. Per aquests forats, podien passar les persones que conservaven els aqüeductes.

Superació d'Obstacles

Per mantenir un pendent regular de la canalització i superar els obstacles del terreny, els enginyers idearen la construcció d'arcs, de murs de sosteniment i de canalitzacions excavades a la roca. Amb una petita inclinació, l'aigua podia arribar a la ciutat sense quedar embassada ni circular amb massa força.

Què és un Pont Romà?

Els ponts romans tenien una funció concreta: eren indispensables per transitar per les viae (vies). Permetien salvar els obstacles que suposaven els rius, que en el cas de la Península Ibèrica i altres indrets d’Europa, especialment a Germània, podien arribar a ser molt amplis i causar grans problemes d’accessibilitat.

Parts d'un Pont Romà

• El tauler: La part on suporta tota la circulació que passa per sobre.
• Els estreps: La part que suporta el tauler en els dos extrems i que es troben en contacte amb el terreny.
• Les piles o dovelles: Les que suporten el tauler entre els estreps.
• Els arcs: Concretament l’arc de mig punt. Aquesta era la base dels ponts.

L'Arc de Mig Punt

Aquest sistema de construcció, inventat pels etruscs i desenvolupat pels romans, servia per mantenir l’equilibri i el pes de les pedres que el formaven, ja que desviava el pes i la força de les pedres cap als laterals. Per construir-lo, s’havien d’utilitzar bons fonaments i contraforts que poguessin suportar aquest pes.

Una de les dificultats era calcular el possible pes que passaria per sobre de la via. Per aixecar un arc es necessitava una carcassa de fusta que subjectés l’estructura, de manera que l’arc, en pujar-lo, es trobés entre els seus contraforts.

Com es Construïen els Ponts

El procés començava excavant un forat per comprovar la resistència del terra per suportar el gran pes del pont. Un cop decidit el lloc, es marcava on es col·locarien els contraforts i es començaven a omplir amb ciment.

Problemes amb el Corrent

El principal problema dels contraforts era que s’havien de fer dins dels rius. El corrent de l'aigua suposava un gran problema. Per això, es realitzava un espai format per troncs que es clavaven al riu i que desviava el corrent d’aigua, deixant una zona seca que permetia treballar. L’aigua que es filtrava era extreta per mitjà d’un conjunt de bombes.

Els romans aixecaven els seus ponts amb grans blocs de pedra. Com que la força de l'aigua era molt més gran que la d’aquests blocs, utilitzaven formigó per poder fer servir blocs de pedra de tamany petit però de gran resistència.