Constitucions Espanyoles: 1876 i 1931 - Anàlisi Històrica i Jurídica

Aquest constitucionalisme és considerat un pas enrere: la base teòrica tornava al doctrinalisme i a un caràcter liberal no democràtic, ja que buscava principalment el benefici de la burgesia.

Constitució de 1876: Característiques i Context

És la Constitució amb més vigència de la història espanyola (1876-1923) i té sobirania compartida. Els òrgans constitucionals eren les Corts i el Rei (juntament amb el seu govern), que tornava a guanyar importància en la vida política. L'Estat va involucionar, tornant-se centralista i no democràtic a causa de l'adquisició constant de competències per part del govern reial. Aquesta Constitució reconeixia alguns drets que ja figuraven a la Constitució de 1869; altres drets van haver d'esperar a ser regulats per lleis ordinàries. Al principi, aquest sistema fou molt estable gràcies a l'alternança de partits i al paper de les oligarquies, però a partir de 1898 va entrar en crisi.

Causes de la Crisi de la Restauració (1898)

• Desenvolupament del capitalisme.
• Revolució Industrial (sobretot a Catalunya i al País Basc) i moviment obrer.
• Va sorgir un moviment nacionalista encapçalat per intel·lectuals, republicans i regeneracionistes que criticaven la monarquia i buscaven solucions a la crisi.
• La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines.

Aquesta situació va portar a l'enfonsament (debacle) de la monarquia, que va tenir com a últim intent el govern dictatorial de Primo de Rivera (1923-1931). El 1931 va començar la Segona República, que el mateix any va posar en vigor una nova Constitució i que va acabar el 1936.

Constitució de 1931: Democràcia i Contingut Social

• Emanava del poble i tenia caràcter popular, democràtic i liberal.
• Les eleccions havien de dur-se a terme mitjançant un sufragi universal directe i secret.
• Amplíssim ventall de garanties i drets individuals.
• Dotada d'un gran contingut social: reconeixia la propietat privada però admetia l'expropiació i la intervenció forçosa en casos de necessitat (propietats i empreses).
• Influenciada pel constitucionalisme internacional, sobretot per la Constitució de Weimar (1919) a Alemanya, basada en la justícia social, la prosperitat i el bé general.
• Era un Estat integral, compatible amb l'autonomia de municipis i regions.

En aquest Estat integral, les regions autònomes havien d'elaborar un estatut d'autonomia proposat per la majoria de municipis i aprovat en un plebiscit i posteriorment per les Corts.

Tipus de Competències en l'Estat Integral

• De l'Estat únicament, tant en la legislació com en l'execució.
• De l'Estat la legislació i del territori l'execució.
• De l'Estat i del territori, tant la legislació com l'execució.

A partir de 1936 va començar la Guerra Civil i, amb la posterior instauració del franquisme, es va tornar al centralisme i a l'eliminació dels Estatuts.