La Constitució Espanyola i els Tres Poders de l'Estat: Guia Completa

La Constitució: Llei Fonamental de l'Estat

És la llei fonamental d’un país. Defineix els drets i llibertats de les persones i organitza els poders de l’Estat.

El Model de Societat Constitucional

La Constitució dibuixa un model de societat basat en els següents principis:

• Espanya és una monarquia parlamentària.
• Hi ha separació de poders (legislatiu, judicial i executiu).
• Totes les lleis estan sota la Constitució.
• Garanteix llibertats individuals (com expressió, religió, reunió i participació) i llibertats col·lectives (com associació, sindicació i vaga).
• L’economia és de mercat amb intervenció de l’Estat.
• El territori es divideix en comunitats autònomes, províncies i municipis.
• Reconeix la diversitat cultural i lingüística d’Espanya.
• La Corona representa l’Estat, i el Rei arbitra, modera, sanciona lleis i convoca eleccions.

Garanties i Reforma Constitucional

La Constitució és rígida, cosa que significa que no es pot canviar fàcilment. La seva reforma està subjecta a les següents condicions:

• La reforma la poden proposar el Govern, les Corts Generals o les assemblees autonòmiques (art. 166).
• No es pot dur a terme en temps de guerra ni estat d’alarma (art. 169).
• Hi ha dos procediments per reformar-la, regulats pels articles 167 i 168.

El Tribunal Constitucional (TC)

Composició:

• Format per 12 magistrats: 4 del Congrés, 4 del Senat, 2 del Govern i 2 del Consell General del Poder Judicial.
• El mandat és de 9 anys, renovant-se un terç cada 3 anys.

Funcions principals:

• Controlar que les lleis i tractats respectin la Constitució.
• Resoldre conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.
• Defensar l'autonomia local i revisar els estatuts d’autonomia.

Està regulat per la Constitució de 1978 i la Llei Orgànica 2/1979.

El Poder Legislatiu: Les Corts Generals

Segons l'Art. 66 de la Constitució Espanyola (CE) de 1978, les Corts Generals (formades pel Congrés dels Diputats i el Senat) elaboren les lleis i controlen el Govern.

Estructura de les Corts Generals

• Congrés dels Diputats: Cambra baixa, representa el poble.
• Senat: Cambra alta, representa el territori.

El sistema és de bicameralisme imperfecte, ja que el Congrés té més poder.

Elecció de Diputats i Senadors

L'elecció es realitza mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

• Congrés: Format per 300-400 diputats (actualment 350). La circumscripció és la província (amb un mínim de 2 diputats per província).
• Senat: Representació territorial. A les províncies s'elegeixen 4 senadors.

Mandat i Incompatibilitats

• Durada del mandat: 4 anys (pot dissoldre’s abans).
• Elegibles: Majors de 18 anys amb plens drets polítics.
• Incompatibilitats: No es pot ser diputat i senador alhora.

Organització i Funcionament

Sessions:

• Ordinàries: Setembre-desembre i febrer-juny.
• Extraordinàries: Per petició del Govern o d'una quarta part dels membres.

Òrgans de les Cambres

• President: Dirigeix i representa la cambra.
• Mesa: Òrgan rector i administratiu.
• Junta de Portaveus: Organitza les sessions.
• Ple: Format per tots els membres.
• Comissions: Treballen temes específics.
• Diputació Permanent: Vetlla per la cambra quan no està reunida o està dissolta.

Funcions de les Corts Generals

1. Funció Legislativa: Elaboració de lleis.
2. Control del Govern.
3. Aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat.
4. Altres funcions: Autoritzar tractats, pròrrogues d’estat d’alarma, etc.

El Procés d'Elaboració d'una Llei

1. Iniciativa: Pot provenir del Govern, el Congrés, el Senat, les CCAA o 500.000 ciutadans.
2. Fase al Congrés: Debat, presentació d'esmenes i votació. Si es rebutja, finalitza el tràmit.
3. Fase al Senat: Pot presentar veto o esmenes. El Congrés pot rebutjar el veto del Senat.
4. Fase final: Sanció i promulgació pel Rei i posterior publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El Poder Judicial a Espanya

El Poder Judicial garanteix el compliment de les lleis i la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

L'Art. 117 de la CE estableix que la justícia emana del poble i s’administra per jutges i magistrats independents.

Organització del Poder Judicial

El Poder Judicial està integrat per:

• Jutjats i tribunals.
• Ministeri Fiscal.
• Administració de Justícia.
• Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Les Jurisdiccions Judicials

Jurisdicció Civil:

Assumptes generals no penals.

Jurisdicció Penal:

Delictes i faltes.

Jurisdicció Contenciosa Administrativa:

Conflictes amb l’Administració Pública.

Jurisdicció Social:

Conflictes laborals i de Seguretat Social.

Jurisdiccions Extraordinàries:

Com el Tribunal Militar, el Tribunal de Comptes i els tribunals Consuetudinaris.

Distribució Territorial dels Òrgans Judicials

Municipis:

Jutjats de Pau.

Partits Judicials:

Jutjats de Primera Instància o Instrucció, Jutjats de Violència sobre la Dona.

Províncies:

Audiències Provincials.

Comunitats Autònomes:

Tribunals Superiors de Justícia (TSJ).

Estat:

Audiència Nacional i Tribunal Suprem.

Principals Òrgans Judicials

• Tribunal Suprem: Màxim òrgan judicial, unifica la jurisprudència.
• Audiència Nacional: S'encarrega de delictes greus i d'àmbit estatal.
• Tribunal Superior de Justícia (TSJ): Òrgan judicial més alt de cada Comunitat Autònoma.
• Audiència Provincial: Resol recursos i causes en l'àmbit provincial.
• Jutjats: Inclouen els de primera instància, instrucció, social, mercantil, menors, etc.

Administració de Justícia

Proporciona el suport administratiu necessari a jutges i tribunals.

El Ministeri Fiscal

Defensa la legalitat i l’interès públic. Actua d’ofici i amb independència. Està dirigit pel Fiscal General de l’Estat.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)

És l’òrgan de govern dels jutges. Està format per 20 vocals i un president (que és el mateix que el del Tribunal Suprem). Garanteix la independència judicial i gestiona nomenaments i sancions.

Lleis Clau del Poder Judicial

1. Constitució Espanyola de 1978.
2. Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial.
3. Llei 50/1981 del Ministeri Fiscal.

El Poder Executiu: El Govern

El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar, i la defensa de l'Estat, d'acord amb la Constitució de 1978.

Formació del Govern

Després de les eleccions, el Rei proposa un candidat. El Congrés dels Diputats vota la investidura (requereix majoria absoluta o simple). Un cop investit, el Rei el nomena President, i aquest tria els ministres i vicepresidents. La durada del mandat és de 4 anys.

Estructura del Govern

• President.
• Vicepresidents.
• Ministres.
• Consell de Ministres.
• Comissions Delegades del Govern.
• Consell d’Estat (òrgan consultiu).

Funcions del Govern

• Aplicar les lleis.
• Dirigir l'Administració.
• Elaborar els pressupostos.
• Dictar normes amb rang de llei (Decrets Llei i Decrets Legislatius).

Control Parlamentari del Govern

Les Corts Generals controlen l'acció del Govern mitjançant:

• Preguntes i interpel·lacions.
• Moció de censura (requereix majoria absoluta).
• Qüestió de confiança (requereix majoria simple).
• Reprovació de ministres.

Eines d'Acció del Govern

• Capacitat normativa (reglaments, decrets).
• Elaboració i gestió dels Pressupostos Generals de l’Estat.
• Direcció de l’Administració de l’Estat.