La Constitució Espanyola: Norma Jurídica i Suprema

La Constitució com a Norma Jurídica

Malgrat històricament hi hagués hagut doctrines que discutissin el caràcter normatiu de la Constitució, actualment totes aquestes doctrines han estat totalment superades. Per això hem de remarcar l'indiscutible caràcter de la Constitució com a norma jurídica, és a dir, actualment la Constitució té un indiscutible valor jurídic. La Constitució és la norma suprema inqüestionable. D'altra banda, no tots els articles de la Constitució tenen el mateix valor o eficàcia jurídica. La Constitució té ple valor jurídic com a norma. Això ho podem veure amb l'article 9.1 de la Constitució: “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.”

La Constitució com a Norma Suprema

És la norma suprema de l'Ordenament Jurídic estatal, és a dir, es troba en la cúspide de la piràmide de jerarquia normativa. Això suposa que la norma suprema tingui dos tipus de manifestacions:

1. 1. Supremacia Formal: Títol X de la CE

   Això significa que la Constitució està sotmesa a un procediment molt rígid i exigent per poder modificar-la o substituir-la. Aquests dos procediments per modificar o substituir la Constitució estan previstos bàsicament en el Títol X, de la Reforma Constitucional:

   • Procediment Ordinari de Modificació (Art. 167 CE)

     Així veiem que, com a norma general, per aprovar una reforma de la Constitució, es necessiten 3/5 parts de cadascuna de les Cambres, establint així una majoria molt qualificada. Sabem que una majoria simple és aquella que suposa la majoria dels vots positius dels presents votants, però què és una majoria qualificada?

     Perquè es doni un resultat positiu, una majoria qualificada requereix uns requisits superiors, ja que és més estricta i, per tant, es necessita un major nombre de vots. Un exemple de majoria qualificada és la majoria absoluta (totalitat del cos de votants), que es necessita per aprovar les lleis orgàniques.

     Però encara existeixen majories més qualificades, per exemple aquest cas de 3/5, que suposa el 60% dels votants, per tant veiem com és un procediment molt més rígid. Si no es posen d'acord, es crea una comissió paritària de membres del Congrés i del Senat per intentar consensuar un text. Però si encara així no fos possible l'acord, la Constitució preveu una solució alternativa: s'aprova la reforma amb el vot positiu de 2/3 (66%) del Congrés dels Diputats, sempre que el Senat ho hagués aprovat per majoria absoluta. Amb això veiem com se li dona més pes al Congrés dels Diputats.

     En principi aquest procediment podria acabar aquí, però la Constitució preveu que en un termini de 15 dies, si almenys 1/10 part (10%) dels membres de qualsevol cambra hi estan d'acord, es pot sol·licitar un referèndum (votació popular per acceptar o rebutjar la reforma constitucional).

     En relació a la modificació de la Constitució, està prohibida la iniciativa popular, és a dir, els ciutadans no poden promoure la reforma de la Constitució.

   • Procediment Extraordinari de Modificació (Art. 168 CE)

     Quan s'aplica aquest procediment? En uns supòsits molt concrets: quan es vulgui canviar tota la Constitució o aspectes que afectin al Títol Preliminar (drets fonamentals strictu sensu, articles 1-9), al Capítol II Secció I (dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, articles 15-29) del Títol I, o del Títol II (de la Corona, articles 56-65).

     Com és aquest procediment extraordinari?

     Primer, es necessita que les Corts Generals, per una majoria qualificada de 2/3, aprovin la modificació de la Constitució i, immediatament, es dissolguin les Corts per convocar noves eleccions.

     Seran aquestes noves Corts les que ratificaran la voluntat de modificar la Constitució, la discutiran i l'aprovaran per 2/3 de cada Cambra. Finalment, es farà un referèndum.

2. 2. Supremacia Material (Condicionaments Jeràrquics)

   La Constitució com a norma suprema implica la seva superioritat jeràrquica.

   • 1a Conseqüència: Superlegalitat Material de la CE

     Com a conseqüència d'aquesta supremacia material trobem la “Superlegalitat” de la Constitució, és a dir, com a norma o llei fonamental, cap altra norma pot contradir-la. Si ho fa, implicarà la seva invalidesa i, alhora, que sigui declarada invàlida implica que sigui eliminada de l'Ordenament Jurídic. Per tant, tota norma ha de ser compatible, s'ha d'adequar i ha de respectar la Constitució (La compatibilitat amb la Constitució és un requisit necessari per a la validesa de qualsevol norma).

     Precisament per això, es pot veure la importància de garantir que no hi hagi normes que atemptin contra la Constitució. Ella mateixa ha creat un sistema de depuració de les lleis a través d'un òrgan molt important: el Tribunal Constitucional, el qual té en exclusiva l'anàlisi i determinació de la possible inconstitucionalitat de les normes amb rang de llei i, per tant, la concreta declaració d'invalidesa (l'existència de jurisdicció constitucional).

     Mecanismes d'Invalidesa: Recurs i Qüestió

     Però quins són els mecanismes que empra el Tribunal Constitucional per declarar la invalidesa de les normes? El Recurs d'inconstitucionalitat i la Qüestió d'inconstitucionalitat.

     Per tant, pot un jutge ordinari declarar la inconstitucionalitat d'una norma amb rang de llei? No, perquè és competència exclusiva del Tribunal Constitucional declarar la invalidesa o anul·lació d'una norma amb rang de llei inconstitucional.

     Però què passa si la inconstitucional és una norma reglamentària? Respecte als reglaments, en alguns casos, només en supòsits molt concrets, el Tribunal Constitucional pot declarar la inconstitucionalitat. Però no només ell. El Tribunal Contenciós-Administratiu també pot declarar la inconstitucionalitat d'una norma reglamentària i declarar la seva invalidesa.

     Això és el que anomenem la distribució de poders de control.

   • 2a Conseqüència: La CE com a Paràmetre Interpretatiu

     La Constitució és el primer paràmetre interpretatiu de la resta de les normes de l'Ordenament Jurídic. Això significa que:

     • La CE com a Context Sistemàtic

       En primer lloc, que totes les normes de l'Ordenament Jurídic s'han d'interpretar i aplicar d'acord amb el que estableix la Constitució. Quan llegim qualsevol altra norma sempre hem de tenir la Constitució com a punt de referència interpretatiu, d'acord amb els principis i regulacions continguts en ella.

     • La CE com a Norma Integradora

       A una determinada realitat pot ocórrer que no existeixi regulació expressa, és a dir, que hi aparegui qualsevol tipus de llacuna normativa. Per solucionar aquesta llacuna, el primer paràmetre a tenir en compte serà la Constitució.

     • Interpretació Conforme

       Finalment, pot donar-se el cas que qualsevol altra norma permeti diverses interpretacions. Aleshores, haurem de seguir la interpretació que més s'integri i es correspongui amb la Constitució.