La Constitució de 1931 i les reformes durant la Segona República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,18 KB
la constitució del
31;•Les noves Corts Ratificaren al govern i a Niceto Alcalá Zamora./La Constitució de 1931 era molt ...-L’Estat es configura de manera Integral pero acceptagovernsautònoms./2-El poder legislatiu en les Cortsconstituides per una sola cambra. El executiu en el govern i el presiden de la República i el Judicial en jutgesindependents./3-Ampla declaració de drets i llibertats: igualtatdavant la llei, l’educació ..../Va ser aprovada per una majoriaampla pero ambfortesdiscrepàncies de la dretadavant les qüestionsreligioses i autonòmiques.L’aprovaciódelsarticles religiosos van provocar la dimisio....
31;•Les noves Corts Ratificaren al govern i a Niceto Alcalá Zamora./La Constitució de 1931 era molt ...-L’Estat es configura de manera Integral pero acceptagovernsautònoms./2-El poder legislatiu en les Cortsconstituides per una sola cambra. El executiu en el govern i el presiden de la República i el Judicial en jutgesindependents./3-Ampla declaració de drets i llibertats: igualtatdavant la llei, l’educació ..../Va ser aprovada per una majoriaampla pero ambfortesdiscrepàncies de la dretadavant les qüestionsreligioses i autonòmiques.L’aprovaciódelsarticles religiosos van provocar la dimisio....
reformes bienni progresista; la qÜestio religiosa::
La Repùblica va voler limitar el poder de l’església i secularitzar la societatespanyola.
La Constitució va establir la no confessionalitat de l’estat , la llibertat de cultes i la supressió des pressupost de culte i clero. Es va permetre el divorci, el matrimoni i es secularitzarenelscementeris. Es va prohibir la dedicació a l’ensenyament i la Llei
De congregacions
Va limitar la possessió de bens de les ordres i va preveure la seudissolució en cas de perill per l’Estat. La companyia de Jesús va ser dissolta i elsseusbensnacionalitzats./)
La modernització de l’Exèrcit: Azaña volia
Construir un exèrcitprofessional i democràtic. Volia acabar amb
La macrocefalia i garantir la subordinació del exèrcit al poder civil. Amb
La llei
De retir,
Demanaba a elsmilitars o la adhesió a la República o el retiramb
El sou
Integre. Es va eliminar el grau
De Capità General, l’Academia de Saragossa, el nombre d’unitats, elstribunalsd’honor i la premsa exclusiva de l’exèrcit. Es crea la Guàrdiad’Assalt.
bienni d`esquerres;La
Reforma agrària: El objectiu era posar fi al predomini del latifundi i millorar les condicions de vida delsjornalers . Els primers decrets afavoriren alsarrendataris i estenien la legislació laboral republicana al camp /La
Llei
De Reforma Agraria tenia mes be comobjectiu la modernització de la agricultura. Permetial’expropiaciósenseindemnització de les terresd’unapart de la noblessa i ambindemnitazció de les cultivadesdeficientment, de les arrendadessistemàticamente o les que podent ser regades no ho eren.
El IRA comtavaamb un pressupost anual per a indemnitzacionreduit i només 12000 familiesforenassentades. Per contra s’incrementa la tensió al camp. Elsgranspropietaris formaren un bloc conservador i antirepublicà i elscamperols quedaren decebuts i es van orientar cap A posicionsrevolucionaries./La reforma de l’estat centralista;Francesc Maçiahaviaproclamat la República catalana. La negociacióamb el govern va permitir retirar aquestadeclaració a canvi de formar un govern provisional que Elabora un Estatutd’Autonomiaaprovat en referendum i en les Cortsespanyolesfrontl’oposició virulenta de la dreta I d’algunsrepublicans./al País Bascnacionalistes i carlins acordaren l’estatutd’Estellarebujat per republicans i socialistes per ser massa Confesional i pocdemocràtic.
El ensenyament era prioritari per al govern. Amb el objectiu de crear una educació...
Per millorar el nivell cultural, amb El suportd’intel.Lectuals i artistes ....
•6)Les reformes laborals. Largo Caballero va millorar les condicionslaborals, amb la llei de contractes de treball, que regula la negociaciócol.Lectiva, i la Llei
De Jurats mixtos. Es va establir la setmana de 40 hores
I augmentarenelssalari.
problemes de la coaliccio1)Una cojonturaeconòmica desfavorable. La política reformista implica mes despesa pública. Justamentquan la Crisi de 1929 agreujaelsproblemestradicionals de l’economia i la política laboral de Largo millorabaelssalaris i la demanda, pero no va vindreacompanyada de una millora de la productivitat: el beneficis empresarial baixaren, igual que la seuadesconfiança i la inversiós’enfonsà. 2)La conflictivitat social: La població mes desafavorida esperaba tot
De la república però les reformes eren lentes. Aixó
Va produir una radicalitzaciócreixent, la CNT com FTT. Elsanarquistes iniciaren una campanya de «gimnasia revolucionaria».3)Mentrestant el centre dreta
Es va organitzar. Lerrouxculminàl’evolució del Partit Radical, sumantalsgrups de propietarisagrícoles, empresaris i comerciants que no eren oposats a la República però
Si al seucaràcteresquerrà. El catòlics i elsagrariss’uniren en el seurebuig a les lleisreligioses, la reforma agrària i l’estatutconfigurant la CEDA de Gil Robles.4)En aquestcontext es va produir el colp de Sanjurjo per a forçar el viratge de la República cap
A la dreta.
Al 1933 es formà
La UME.
bienni conservador;•Les eleccions del 33,varen donar la victoria a les candidatures de la dreta./Per governarLerrouxcomptaamb el suport de ceda.
/El govern de Lerroux va paralitzar el projecte reformista anterior: es frenà La reforma agrària, s’enfrontaamb la Generalitat per la llei De contractes de cultiu i paralitzà la discusió de un estatut per al PaisBasc. Va anmistiaralscolpistes del 32, aprovà un pressupost de cult i clero./El antireformisteradicalitzà al PSOE. El sector de Largo Caballero va decidir deixar de col.Laborarambelsrepublicans./L’entrada de la CEDA al govern en 1934 va ser interpretada per l’esquerracom un preludi del feixisme. A Astúriess’inicà una revolucióamb el acord de socialistes, anarquistes i comunistes i el govern va recórrer a Franco i al exèrcitd’Àfrica. A Barcelona la revolta de la Generalitat va ser sotmesa per el general Batet. La repressió a Astúries va ser brutal./La revolució va incrementar la influència de la CEDA: Es va suspendrel’estatutcatalà. S’anul.La la Llei de Contractes de Cultiu, es van tornar les propietatsalsjesuites i Gil Robles era el nou Ministre de defensa en Franco comCap de l’EstatMajor./la corrupció deterioraren tantl’imagte del Partit Radical , convoca eleccions al febrer del 36, avans Que nomenarpresident A Gil Robles
/El govern de Lerroux va paralitzar el projecte reformista anterior: es frenà La reforma agrària, s’enfrontaamb la Generalitat per la llei De contractes de cultiu i paralitzà la discusió de un estatut per al PaisBasc. Va anmistiaralscolpistes del 32, aprovà un pressupost de cult i clero./El antireformisteradicalitzà al PSOE. El sector de Largo Caballero va decidir deixar de col.Laborarambelsrepublicans./L’entrada de la CEDA al govern en 1934 va ser interpretada per l’esquerracom un preludi del feixisme. A Astúriess’inicà una revolucióamb el acord de socialistes, anarquistes i comunistes i el govern va recórrer a Franco i al exèrcitd’Àfrica. A Barcelona la revolta de la Generalitat va ser sotmesa per el general Batet. La repressió a Astúries va ser brutal./La revolució va incrementar la influència de la CEDA: Es va suspendrel’estatutcatalà. S’anul.La la Llei de Contractes de Cultiu, es van tornar les propietatsalsjesuites i Gil Robles era el nou Ministre de defensa en Franco comCap de l’EstatMajor./la corrupció deterioraren tantl’imagte del Partit Radical , convoca eleccions al febrer del 36, avans Que nomenarpresident A Gil Robles