La Constitució de 1931 i la Reforma Religiosa a Espanya

La Constitució de 1931

Una reforma legislativa a fons passa per canviar “la llei de lleis”, és a dir, la Constitució. La Constitució de 1931 va ser de caràcter democràtic i progressista i definirà Espanya com una “república democràtica de treballadors de totes les classes, organitzats en un règim de llibertat i justícia”. També afegeix que administra el mandat del poble a través d’un “Estat integral, compatible amb l’autonomia dels municipis i regions”. I encara més important: reconeix el sufragi universal femení.

La Constitució de la Segona República significaria un ampli reconeixement individual i oficialitzarà la separació entre Estat i Església (article 3 i 26). L’article 3 afirma que Espanya no tindrà cap religió oficial, quelcom que servirà per a desenvolupar mesures impensables fins al moment com ara el matrimoni civil i el divorci. Per la seva banda, l’article 26 afegeix que cap diner públic anirà destinat a les esglésies, associacions i institucions religioses i preveu la fi de l’impost del Clero en dos anys. Les ordres religioses que obeeixin a un altre autoritat que no sigui l’Estat quedaran dissoltes i, a més, tindrien prohibit portar a terme activitats comercials, industrials i docents. D’aquesta manera, les ordres religioses ja no donarien classes i els crucifixos ja no presidirien les classes de les escoles públiques. VEURE DOCUMENT 3 DE LA PÀGINA 273 “LA CONSTITUCIÓ I LA RELIGIÓ”.

D’altra banda es manté la separació de poders en deixar el poder legislatiu en les Corts i el poder judicial en els jutges. Finalment, el poder executiu recau en el govern i el seu cap, però també en el president de la República, cap de l’Estat i representant institucional i el mandat del qual durarà sis anys. La seva principal funció serà nomenar al president del Govern i als ministres a proposta d’aquest darrer.

Però les discrepàncies a causa del tema religiós i el gir cap a l’esquerra del govern portaren a que Niceto Alcalá Zamora, al cap i a la fi un republicà conservador, dimitís com a president del Govern, càrrec que passaria a mans de Manuel Azaña. Malgrat això i volent mantenir a Alcalá Zamora dins del projecte republicà, se li va oferir seguir com a president de la República, càrrec que exerciria fins l’abril de 1936.

Evidentment els que no estaven gens d’acord amb una Constitució que afirmava la laïcitat de l’Estat eren les dretes. Entre els polítics de dretes, ja destacà José María Gil Robles, que farà una campanya sistemàtica per a que l’Església torni a tenir el paper del que gaudia en el passat.

La reforma religiosa (Llei de Congregacions, maig de 1933)

La idea de secularitzar l’Estat i separar-lo de l’Església era una de les reformes clau del nou govern que ja estableix a la Constitució la no-confessionalitat de l’Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero.

Per a limitar el poder dels ordes religiosos en l’educació, el govern els prohibeix que intervinguin en l’educació. Això es complementà amb la Llei de Congregacions, que va posar límits a la possessió de béns per part dels ordes religiosos i va preveure, fins i tot, la seva dissolució en el cas de que aquests suposessin un perill per l’Estat. La Companyia de Jesús va ser dissolta en ser acusada de dependre de l’estranger i els seus béns van ser nacionalitzats.

Evidentment els sectors catòlics van veure les noves lleis com una agressió i el clima es va fer encara més irrespirable amb el ressorgiment d’avalots populars anticlericals els dies 11 i 12 de maig de 1931 quan es cremaren edificis religiosos a ciutats com Madrid, Múrcia o Sevilla.