La Constitució de 1876 i el règim de la Restauració

La Constitució de 1876

El règim de la Restauració es va dotar d'una nova constitució que, en el fonamental, és hereva de la moderada de 1845. Es van reunir unes Corts constituents amb majoria conservadora. En elles es va debatre i aprovar un avantprojecte redactat per Alonso Martínez, encara que el seu veritable inspirador va ser el mateix Cánovas del Castillo.

Principals trets de la Constitució:

• Sobirania compartida entre les Corts i Rei. El que significava la negació de la idea de sobirania nacional.
• Talls Bicamerals:

• Congrés elegit
• Senat en què es representen les classes poderoses del país:
  • Senadors 'de dret propi': Grans d'Espanya i jerarquies eclesiàstiques i militars
  • Senadors 'vitalicis', nomenats pel rei.
  • Senadors elegits per sufragi censatari entre la gent gran contribuents.
• Enfortiment del poder de la Corona que es va constituir com a eix de l'Estat:
  • Poder executiu: designació dels ministres i comandament directe de l'exèrcit
  • Poder legislatiu compartit amb les Corts:
    • Dret de vet absolut sobre les lleis aprovades per les Corts
    • Poder de convocar, suspendre o dissoldre les Corts

Reconeixement teòric de drets i llibertats, que en la pràctica van ser limitats o ajornats durant els governs de Cánovas, principalment els drets d'impremta, expressió, associació i reunió.

• No s'especifica el tipus de sufragi per triar el Congrés. Posteriorment, sota el govern del Partit Conservador de Canovas es va aprovar la Llei Electoral de 1878 que establia el vot censatari, limitat als majors contribuents. En 1890, amb el Partit Liberal de Sagasta al poder, es va aprovar el sufragi universal masculí.
• Retall de la llibertat religiosa. La religió catòlica és declarada religió oficial de l'Estat. En conseqüència es va restablir el pressupost del clergat per finançar l'església.