La Constitució de 1812: Fi de l'Antic Règim a Espanya

Costos de la Guerra

La guerra va tenir un caràcter molt destructiu, les guerrilles s'abastaven sobre el terreny a través de saqueig i robatoris. A això se li ha de sumar la gran mortalitat entre la població civil, i en conseqüència, la caiguda de la natalitat. En termes econòmics, la producció agrària va quedar desmuntada i la industrial, col·lapsada. El sector de la llana a Castella va desaparèixer, ja que les ovelles merines van ser sacrificades com a aliment per a les tropes. El sector tèxtil català va tenir una forta sotragada a causa de l'aturada amb el comerç americà. El comerç interior també va quedar paralitzat, i el transport, afectat a causa de la incautació militar de bous, mules i cavalls.

Tot això va provocar un deute públic inassumible: el dèficit de les finances públiques vint vegades superior als ingressos, que van disminuir a causa dels processos d'independització de les colònies.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Convocatòria de les Corts

Enmig de la Guerra del Francès, la Junta Central va organitzar una consulta al país i va convocar les Corts a Cadis, que encara resistia el setge francès. A la consulta, van assenyalar el govern de Carles IV com a responsable de la situació i van plantejar la necessitat de fer reformes que limitessin el poder del monarca. Al final, però, la Junta no va poder refer-se de les derrotes militars i va haver de cessar. Va ser substituïda per la regència encapçalada pel bisbe d'Ourense, que va convocar les Corts a Cadis. Catalunya va disposar de diversos diputats, entre ells va destacar Antoni de Capmany, que va ser l'únic que va votar a favor de la llibertat d'impremta. Era la primera vegada que polítics catalans participaven en la política principal i el seu objectiu principal era recuperar l'estatus jurídic anterior al 1714. Les Corts es van reunir el setembre de 1810:

• Els liberals van aconseguir aprovar la sobirania nacional, és a dir, que exercien el poder en representació dels ciutadans que la formaven.
• Van fer la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Van reconèixer Ferran VII com a rei d'Espanya.
• Les decisions tenien caràcter revolucionari, deien que tots els ciutadans són iguals davant la llei i que tenen els mateixos drets.

Constitució del 1812

Durant més de tres anys, les Corts van desenvolupar una activitat legislativa molt intensa. Així es va iniciar un nou sistema liberal i es va posar fi a l'Antic Règim. El text va ser promulgat el 19 de març del 1812, va ser molt avançat per a l'època i es va convertir en una referència tant a Espanya com a Europa i Amèrica. El seu articulat definia:

• Els drets del ciutadà (dret de petició, d'educació i de propietat)
• Llibertats civils (llibertat de pensament, opinió i impremta)
• Igualtat jurídica
• Igualtat fiscal: repartiment proporcional dels impostos.
• Garantia la seguretat individual amb la inviolabilitat del domicili, els drets penals i processals i l'abolició de la tortura.
• Establia el sufragi universal masculí per a més grans de 25 anys. La nació es definia com “el conjunt de ciutadans de tots dos hemisferis que exercien la sobirania per mitjà del sufragi”.
• L'estructura de l'Estat era una monarquia limitada, basada en la divisió de poders.

El poder legislatiu requeia en les Corts, que elaboraven les lleis, aprovaven els pressupostos i els tractats internacionals i comandaven l'exèrcit. El monarca era el cap del poder executiu: posseïa la direcció del govern, intervenia en l'elaboració de lleis i podia suspendre la llei quan no hi estava d'acord. El poder judicial era competència dels tribunals i es van establir els principis bàsics d'un Estat de dret: codis únics en matèria civil, criminal i comercial, inamobilitat dels jutges, garanties dels processos... La Constitució reconeixia la confessionalitat de l'Estat, establia l'ensenyament primari obligatori i la creació de l'exèrcit nacional amb un servei militar obligatori i organitzava territorialment l'Estat en províncies i municipis. Les Corts van aprovar un seguit de lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim i a ordenar l'Estat com a un règim liberal. Es va abolir el règim senyorial i es va iniciar una reforma agrària mitjançant la venda de terres que pertanyien a l'Església o el repartiment de terrenys inhabitats i la limitació de les herències (mayorazgos). Es va decretar la llibertat de comerç, d'indústria i de treball i es van eliminar els gremis i les duanes interiors.