Constitució 1812: Etapes del Liberalisme i Absolutisme Espanyol

La Constitució de 1812 i la Lluita pel Liberalisme

Primera Etapa (1812-1814): Intent Liberal i Retorn Absolutista

Entre 1812 i 1814, durant la vigència de la Constitució de 1812, es va intentar implementar el liberalisme mitjançant un règim econòmic i polític obert. Es preparava una aliança entre la burgesia i les classes altes. Tanmateix, amb el cop d'estat de Ferran VII el 1814, aquest va declarar nul·la la Constitució i els seus decrets, restaurant l'Antic Règim. A partir de 1814 i fins a 1820, es va viure una contrarevolució absolutista que va durar sis anys.

Segona Etapa (1820-1823): El Trienni Liberal

Entre 1820 i 1823, durant l'anomenat Trienni Liberal, els liberals van tornar al poder. Tot i sentir-se prèviament derrotats, es van organitzar en societats secretes, encara que amb menys llibertat d'acció que anteriorment. Van sorgir dues tendències principals dins del liberalisme:

• Moderada: Partidària de reformar la Constitució de 1812 per considerar-la massa radical.
• Radical (o Exaltada): Defensora de mantenir intacta la Constitució de 1812.

Durant aquests tres anys, es va restaurar l'obra legislativa de Cadis i es van implementar noves mesures econòmiques liberalitzadores. Un fet destacat va ser la creació del primer codi penal espanyol (1822). Aquesta etapa liberal va tenir un ressò extraordinari tant a Europa com a les Amèriques. La Constitució de 1812 es va convertir en un model per a diversos països europeus. A més, aquest període coincideix amb la fase final de la independència de les colònies sud-americanes (aproximadament entre 1808 i 1825), les quals van començar a crear els seus propis estats liberals.

Tercera Etapa (1836-1837): Nova Constitució

Entre l'estiu de 1836 i l'estiu de 1837 es va redactar i aprovar una nova Constitució (la de 1837).

Influència Duradora de la Constitució de 1812

La Constitució de 1812 va establir les bases per a:

• Una concepció unitària i centralitzada de la nació espanyola.
• La unificació dels codis legals per eliminar la diversitat jurídica preexistent.
• Una clara defensa dels drets i llibertats fonamentals.

Després de Ferran VII: Crisi Successòria i Conflictes

A la mort de Ferran VII l'any 1833, Espanya es trobava sota una monarquia absoluta, però amb una creixent demanda de liberalisme. Una fortíssima crisi econòmica i la necessitat urgent de fer reformes creaven una gran tensió al país. A això s'hi va sumar una disputa successòria pel tron entre la seva filla, Isabel II, i el germà del rei difunt, Carles Maria Isidre.

Conflicte Carlí i Divisió Liberal

La victòria inicial del bàndol isabelí va desencadenar un llarg conflicte intern: les Guerres Carlistes (amb episodis principals a les dècades de 1830, 1840 i 1870), que van generar una profunda tensió política, social i econòmica. El país va quedar dividit en dos bàndols principals:

• Carlistes: Partidaris de l'absolutisme, la defensa dels règims forals tradicionals i de Carles Maria Isidre.
• Isabelins (o Liberals): Partidaris d'Isabel II i d'un règim liberal (tot i que amb diferents graus).

A partir de la dècada de 1840, la confrontació principal es va donar entre liberals (isabelins) i carlistes. No obstant això, dins del mateix bàndol isabelí (liberal) va sorgir també una fractura important:

• Liberals Moderats: Defensaven la monarquia, la religió catòlica, la tradició i un sufragi molt restringit.
• Liberals Progressistes: Partidaris de majors llibertats, una sobirania nacional més àmplia i reformes socials més profundes.