Constitució de 1812 i Corts de Cadis: Un estudi detallat

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

3. Les Corts de Cadis i la Constitució del 1812.

3.1. La convocatòria de les Corts:

La Junta Suprema Central era incapaç de dirigir la guerra i es va dissoldre, i es va fer una convocatòria de les Corts. I mentre es reunien aquestes, es mantenia una regència formada per 5 membres. Malgrat les dificultats per a recollir les respostes i la diversitat dels consultats, hi havia la idea que l'acció desastrosa dels governs de Carles IV havia provocat la ruïna d'Espanya i es demanaven garanties contra el poder absolut del monarca. El setembre de 1810 va ser la reunió de les Corts a Cadis, on el sector liberal va aconseguir el seu primer triomf en forçar la formació d'una cambra única i es va aprovar el principi de sobirania nacional, que és el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats a les Corts.

3.2. La Constitució del 1812:

Es va elaborar una constitució que es va promulgar el 19 de març del 1812, diada de Sant Josep, la “Pepa”. Tenia 384 articles i va tindre una complicada tramitació. Aquesta conté una declaració de drets del ciutadà, com era la llibertat de pensament i d'opinió, la igualtat davant la llei... L'estructura de l'Estat era una monarquia limitada, basada en la divisió de poders i no en el dret diví. El poder legislatiu, les Corts unicamerals, representaven la voluntat nacional i posseïen amplis poders. El sufragi universal era masculí i indirecte, el monarca cap del poder executiu i tenia la direcció del govern i intervenia en l'elaboració de les lleis. Les seues decisions havien de ser referendades pels ministres i la justícia era competència exclusiva dels tribunals i s'hi establien els principis bàsics d'un Estat de dret. Altres articles plantejaven la reforma dels impostos i de la hisenda, la creació d'un exèrcit nacional, el servei militar obligatori... El territori es dividia en províncies i es creava la Milícia Nacional, i també recollia la confessionalitat catòlica de l'Estat.

3.3. L'acció legislativa de les Corts:

Les Corts de Cadis van aprovar unes lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim, van suprimir els senyorius, que van passar a ser de propietat privada, es va decretar la desamortització de terres comunals, es va suprimir la Inquisició i la supressió de gremis, i això havia de ser la modernització d'Espanya. Els legisladors de Cadis van elaborar un marc legislatiu molt més avançat del que hauria estat possible en una situació normal. La situació de guerra va impedir l'aplicació efectiva d'allò legislat i, a l'acabament de la guerra, la tornada de Ferran VII va frustrar l'experiència liberal i va conduir a la tornada a l'absolutisme.