Consideracions Pedagògiques i Tècniques en Llançaments i Tanques

Consideracions Pedagògiques

Llançament de Disc

1. Començar en una situació d'equilibri perfecta i l'acció no ha de ser ni massa ràpida ni massa lenta.
2. No s'ha de saltar amb la cama de recolzament, aquesta llisca.
3. El tronc durant el lliscament de la cama no s'ha d'adreçar gaire.
4. El peu de recolzament en el seu lliscar ha d'assentar-se lleugerament inclinat cap a dins per seguir amb un gir exterior enèrgic, un cop el peu lliure s'hagi recolzat.
5. L'obertura/extensió del tronc ha d'esperar a que la cama lliure s'hagi recolzat.
6. No aixecar massa la cama lliure.

Consideracions Generals (Disc)

1. Cal pensar que és necessari realitzar un nombre important de repeticions per tal de produir aprenentatge, això no és exclusiu del llançament de disc ni dels llançaments. Però és que la tècnica dels llançaments és molt depurada i la repetició és fonamental fins i tot pels més experimentats.
2. Cal seguir un aprenentatge analític, entrenant per parts tots els elements dels llançaments. No podem passar d'un element a un altre sense dominar l'anterior. Sobretot si escollim una metodologia analítica basada en la dificultat del gest.
3. Els balancejos justifiquen la seva execució per tal de buscar el ritme adequat i el nivell de tensió-relaxació muscular adequat al llançament.
4. Cal evitar girar sobre el mateix lloc sense que es produeixi avançament.
5. Procurar no saltar verticalment en el llançament, ha de ser una acció ràpida i profunda.
6. Cal tenir la suficient tensió en els recolzaments, evitar relaxar-los.
7. És molt important de tenir una perfecta sincronització entre el gir de la cama de la mà del llançament, el seu impuls cap endavant i cap amunt.
8. Cal pensar que hem de millorar la tècnica i la condició física de l'atleta al llarg dels seus anys.

Jabalina

• Portar la jabalina per davant i excessivament creuada.
• Deixar el colze baix.
• Saltar verticalment en els passos creuats.
• Baixar el cap i dirigir la mirada cap el terra.
• Flexió de tronc cap endavant en el moment del llançament (el 2n pas creuat).
• No tenir els peus recolzats en el terra, aixecant el del darrera en el moment de la impulsió.

Tanques

1. La Sortida

Adoptar la posició de cursa per un velocista no és tardar mai menys de 10-15 passes, uns 15-30m. A les tanques es fan 8 passes des de la sortida fins a la 1a. tanca. Es col·loca al tac de darrera la cama d'atac a la tanca. Com que hi ha un obstacle (a 13,74m), entre els 8 i 10 primers metres el corredor de tanques ja ha d'estar incorporat. Per això, a més, en la sortida no es busca un desequilibri tant gran, els tacs més separats normalment i a més la cama d'atac es situa en el taco del darrera. Aquestes 8 passes són progressivament més llargues fins a la darrera que és una mica més curta. A la 4a passa ja estem mirant la 1a. tanca.

2. Atac de la Tanca

Cama d'Atac

La cama d'atac és la cama que realitza primer el pas de la tanca. La cama s'eleva enèrgicament amb la cama doblegada amb la cuixa amunt i endavant conjuntament amb una inclinació del cos endavant de manera que les espatlles es situen per davant del peu de recolzament. Quan el genoll es troba en la seva màxima alçada el panxell de la cama s'ha de trobar perpendicular al terra. La cama d'atac sobrepassa la tanca, no rígidament estesa, després embolica la tanca i busca ràpidament el terra. En aquest punt els malucs són sobre la mateixa vertical del peu per la seva part davantera. Hem de pensar que la cama d'atac fins arribar al travesser de la tanca ho fa sense massa rigidesa o tensió, un cop supera la tanca ja baixa més activa, més tensa.

Cama d'Impuls

Aquesta cama no es recolzarà en el taló, sinó des de la planta i la punta del peu. Entre tanca i tanca hi ha 9,14m.

Errors Tècnics

• Lentitud en incorporar-se de la sortida a la primera tanca.
• No atacar la 1a. tanca amb la decisió i velocitat necessària, la qual cosa afectarà al ritme de tota la cursa.
• Quan puja la cama d'atac, portar els malucs endarrerits.
• Atacar la tanca amb la cama totalment estesa. Provoca endarreriment dels malucs.
• Atacar la tanca de massa a prop, provoca saltar-la en lloc de passar-la.
• La cama d'atac no fa un rodeig (ni interior, ni exterior) sobre la tanca.
• Recollir aviat la cama de batuda, abans de que s'hagi acabat l'impuls.
• El genoll de la cama d'impuls, quan passa recollida per sobre la tanca, no ha de quedar mai per sota de la del peu.
• Flexió de la cama quan contacte amb el terra després de superar l'obstacle, el CG baixa massa. Això provoca un primer pas més curt i trenca el ritme de cursa.
• Portar el cos enrere quan ja baixa la cama d'atac.