Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial

1. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

Les conseqüències demogràfiques

El nombre de víctimes mortals causades per la guerra superen els 40 milions de morts, fins i tot arriben als 60. La meitat dels morts van ser ciutadans soviètics. A més, també cal tenir en compte els 35-40 milions de persones ferides, mutilades, desaparegudes i mortes de gana o de malaltia.

La majoria de víctimes van ser població civil, afectada pels bombardejos, la manca d'aliments, les deportacions, les execucions massives i la “solució final” decretada als camps d'extermini. A les morts s'hi ha de sumar també la davallada de la natalitat a conseqüència del conflicte.

En la postguerra immediata, l'alliberament dels presoners i els treballadors forçosos va provocar una massa de més de 20 milions de persones que intentaven tornar a les seves llars, obligades a traslladar-se de resultes de la modificació de fronteres a Europa i Àsia i la seva condició de minoria ètnica.

Les repercussions econòmiques

La guerra va provocar fortes destrosses a les ciutats, les instal·lacions industrials, els camps i les vies de comunicació, que van deixar devastat el territori dels països que havien estat escenari bèl·lic. L'economia europea va sofrir un greu impacte. Els danys en l'agricultura i la ramaderia van ser enormes i la producció industrial va disminuir. En l'àmbit financer, les despeses de guerra van agreujar el dèficit pressupostari i van desfermar una forta inflació.

A Àsia, el Japó va quedar amb els centres industrials destruïts i les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki arrasades per les bombes atòmiques. La seva economia va acabar molt malmesa i la població patia una escassetat d'aliments molt severa, una gran inflació i els efectes d'un mercat negre generalitzat.

L'impacte moral

La Segona Guerra Mundial va deixar un rastre d'horror desconegut. S'havia posat tot el progrés tècnic al servei de l'exterminació de l'adversari. La cultura de la violència, imposada per les potències de l'Eix, va assolir la dimensió màxima amb el coneixement del que havia passat als camps d'extermini. Els bombardejos de les ciutats alemanyes i japoneses, l'ús de la bomba atòmica i el descobriment de les mortaldats que havien fet els soviètics a Polònia van revelar també una crueltat inesperada.

El trauma moral va plantejar la necessitat de conèixer i castigar la barbàrie, motiu pel qual es van celebrar els judicis de Nuremberg i els processos de Tòquio contra els responsables de la guerra. S'intentava establir el deute moral de la comunitat internacional de posar fi als actes criminals d'aquestes dimensions i perseguir-los.

Les conferències de pau. L'ONU.

Després de la Segona Guerra Mundial no hi va haver un tractat que fixés les condicions de pau. Es van celebrar conferències per organitzar el món de la postguerra, les més importants són les de Jalta i Potsdam (1945), on es va acordar la partició i desnazificació d'Alemanya, que havia de pagar reparacions econòmiques, i la creació de noves fronteres a Polònia i l'URSS. En la conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau signats el 1947. Al 1955 les potències aliades van signar la pau amb el Japó.

Finalment es va crear l'ONU, per preservar la pau i la seguretat internacionals i fomentar la cooperació entre els Estats. Els seus principis es van fixar en la carta aprovada en la Conferència de San Francisco al 1945. Des del seu origen, tots els Estats membres de l'ONU hi estan representats i tenen vot en l'Assemblea General. D'aquesta depenen diversos organismes, com el Consell de Seguretat, format per 15 membres, 5 dels quals en són membres permanents i amb dret de vet sobre les resolucions (EUA, Rússia, GB, Xina i França).