Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial: Reparacions i Crisi Alemanya

Els efectes immediats de la Gran Guerra (1914-1918)

Impacte social i econòmic a Europa

La Gran Guerra va tenir efectes molt negatius sobre l'economia mundial. En primer lloc, va afeblir els contendents europeus, atès que va afectar negativament la població i la producció i va provocar la ruptura de la cooperació internacional entre els aliats.

Conseqüències humanes i materials

• El novembre del 1918, més de vuit milions d'homes havien perdut la vida al camp de batalla.
• Més de sis milions havien quedat invàlids.
• Hi havia hagut més de 21 milions de ferits.

Alhora, gairebé la desena part de l'equip productiu europeu (màquines, fàbriques, infraestructures, etc.) havia quedat inutilitzat per les destruccions. A molts països, els preus dels productes de primera necessitat havien augmentat fins a multiplicar-se per tres i les monedes europees van patir un procés deflacionista. A més, els països aliats estaven molt endeutats amb els Estats Units de resultes dels préstecs contrets durant el conflicte (vegeu el tema 6).

El Tractat de Versalles i els desacords econòmics

En segon lloc, els tractats de pau signats després de la fi de les hostilitats, especialment el Tractat de Versalles, van generar grans desacords econòmics entre països, van desestabilitzar el sistema monetari internacional i van reduir la confiança dels inversors.

Les reparacions de guerra i el deute interaliat

Alemanya va ser considerada responsable del conflicte i se li va exigir el pagament d'unes quantitats molt altes (reparacions de guerra), que van dificultar enormement la recuperació de la seva economia. La major part d'aquestes indemnitzacions van ser exigides per França, que va condicionar a la recepció d'aquestes quantitats d'Alemanya el pagament dels seus deutes de guerra als altres països aliats.

Els Estats Units, creditor principal, s'oposaven a les reparacions perquè Alemanya no tenia capacitat econòmica per fer front al pagament de quantitats altes, però, al seu torn, exigia el pagament dels deutes interaliats amb l'argument que eren de naturalesa diferent. Tot això va comportar desacords greus entre els antics aliats, que no van aconseguir posar-se d'acord ni pel que fa a la manera com s'havien de pagar els deutes ni sobre la manera com s'havien d'organitzar les relacions comercials i monetàries entre ells. Aquests desacords van afeblir encara més la malmesa economia europea.

La crisi alemanya: hiperinflació i ocupació del Ruhr

Els problemes econòmics van ser especialment greus a Alemanya, on l'esforç per recaptar les quantitats fixades a Versalles va comportar la fallida del seu sistema monetari el 1923 i una inflació sense precedents, que va arruïnar tots aquells que tenien ingressos fixos (pensionistes i assalariats, bàsicament).

Entre el 1923 i el 1925 França i Bèlgica van envair la conca del Ruhr, el centre principal de la mineria del carbó i de la siderúrgia alemanya, com a garantia del pagament de les reparacions exigides. Tot això va augmentar la desestabilització econòmica d'Alemanya i va estimular el suport a un nacionalisme radical que va cristal·litzar en l'ascens del nazisme.

La inviabilitat del pagament i la crítica de Keynes

L'economista nord-americà J. M. Keynes va denunciar que les indemnitzacions de guerra imposades a Alemanya eren molt superiors a la seva capacitat econòmica, i a la Conferència de Londres (1921) en va demanar la disminució, però la petició va ser denegada pels vencedors. La inviabilitat del pagament alemany va ser evident des del primer moment: dels 20.000 milions de marcs que havia de pagar Alemanya l'any 1921, només va aconseguir reunir-ne 8.000.

(Nota: Segells alemanys del 1913 reimpresos l'any 1923 per un valor molt superior, il·lustrant la hiperinflació.)

El Pla Dawes (1924): Estabilització i deutes

L'incompliment dels pagaments va comportar que, l'any 1923, França ocupés el Ruhr, i això va significar per a Alemanya la pèrdua d'una de les seves zones industrials més importants, l'augment desmesurat de la inflació i la devaluació del marc.

Davant la desfeta de l'economia alemanya, i per garantir el pagament futur de les indemnitzacions, l'any 1924 es va aprovar el Pla Dawes, que fraccionava el seu import i proposava l'enfortiment del marc a partir d'inversions i préstecs nord-americans.

El pla responia a l'interès dels EUA perquè l'economia alemanya es recuperés i pogués pagar el deute als aliats, i aquests, al seu torn, poguessin pagar els préstecs de guerra contrets amb els nord-americans.