Conseqüències Econòmiques de la Primera Guerra Mundial i els Feliços Anys Vint

1. Les Conseqüències Econòmiques de la Gran Guerra

1.1. Els Efectes Immediats de la Gran Guerra

La Gran Guerra va afectar profundament l'economia mundial. Els efectes més destacats van ser:

• L'afebliment dels contendents europeus.
• Un gran nombre de morts i ferits.
• La destrucció de gran part de l’equip productiu europeu.
• L'augment dels preus i la deflació posterior.
• L'endeutament dels països aliats amb els EUA pels préstecs de guerra.

Els tractats signats després de la guerra van deixar els països en situacions de desigualtat. Alemanya havia de pagar fortes reparacions de guerra, sobretot a França, que pretenia saldar els seus deutes de guerra amb els EUA mitjançant aquests pagaments.

Els EUA no volien que Alemanya pagués, ja que no podia fer front als pagaments, però sí que exigien cobrar els deutes interaliats. Els desacords entre aliats van afeblir encara més l’economia europea. La situació d’Alemanya es va agreujar quan el seu sistema monetari va fer fallida i hi va haver hiperinflació, arruïnant molta gent. A més, França i Bèlgica van envair la conca del Ruhr (zona clau de carbó) per assegurar els pagaments d’Alemanya, fet que va estimular un nacionalisme radical que donaria lloc al nazisme.

1.2. Els Desequilibris Comercials i Territorials

Els tractats van canviar les fronteres de molts països i, per tant, l’intercanvi de mercaderies. Alemanya va perdre molts territoris i l’accés a matèries primeres fonamentals per a la indústria. Àustria i Hongria també van perdre territoris, i Bulgària, Turquia i Rússia es van veure perjudicades per les decisions polítiques dels tractats.

A més, es va sumar el desequilibri entre països industrials i exportadors de matèries primeres. Hi va haver un excés d’oferta d’aliments i matèries primeres. El descens dels preus agraris va empitjorar el comerç d’aquests països, ja que les seves importacions depenien de les exportacions. En disminuir les exportacions, necessitaven ingressos per pagar els préstecs, i hagueren de demanar nous crèdits, principalment als EUA.

1.3. La Puixança de l'Economia Nord-americana

La guerra va consolidar la supremacia dels EUA enfront del Regne Unit. La lliura continuà sent la més utilitzada, mentre augmentava la demanda de productes americans. Els esforços per a mantenir la lliura enfront del dòlar van afectar negativament les exportacions i la producció industrial britànica.

Aquesta situació no es pogué mantenir i el dòlar es va imposar. A més, la banca nord-americana era la més dinàmica i l'única que podia mantenir el sistema de préstecs a llarg termini. Així, els EUA van esdevenir el primer inversor mundial.

2. Els Feliços Anys Vint: La Prosperitat dels EUA

2.1. La Prosperitat Nord-americana

Com a proveïdor de mercaderies i capital, va augmentar la producció industrial dels EUA i es va produir un canvi en l’estructura de la seva economia. Les exportacions dels EUA el van convertir en el proveïdor d’Europa, generant un superàvit en la seva balança comercial.

Un Gran Creixement Econòmic

L’expansió de l’economia nord-americana es va basar en la innovació tècnica i els canvis en l’organització del treball propis de la Segona Revolució Industrial:

• Es va incrementar l’ús de l’electricitat i del petroli, disminuint la despesa energètica.
• Es van consolidar nous sectors industrials que en van estimular d'altres.
• Es va popularitzar l’ús del telèfon i l’automòbil.

El sector més representatiu fou el de l’automòbil, ja que utilitzava la cadena de muntatge (taylorisme/fordisme), millorant l'eficiència en molts sectors.

També es van construir grans gratacels, acompanyats d'un creixement demogràfic i un procés de concentració empresarial. La conseqüència directa va ser un augment de la productivitat que va permetre reduir els costos de producció. Això va impulsar l’ocupació, la demanda i el creixement de l’oferta.

La Revolució dels Consumidors

També va canviar el sistema de compravenda. Els petits comerços havien de competir amb els grans magatzems, que estimulaven el consum. A més, la compra a terminis (a crèdit) va permetre que moltes famílies augmentessin les compres, incrementant la demanda. El desig de vendre més va donar més importància a la publicitat i al màrqueting. L’augment del consum i la difusió dels nous sistemes van portar a una revolució dels consumidors que va conduir a la societat de consum. La confiança cega en què la situació milloraria encara més va portar a comprar més del que s’ingressava i a l’endeutament de les famílies, ja que creien que prosperarien eternament.

La Distribució Desigual de la Renda

No tota la població va millorar la seva situació en la mateixa mesura. Els beneficis de les empreses van enriquir els accionistes, però els salaris no creixien al mateix ritme. La millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors no era suficient per absorbir l’augment de la producció, i així va començar a aparèixer el problema de la sobreproducció en l’economia americana.

L’agricultura fou el sector més perjudicat, ja que els ingressos ja havien baixat durant la guerra. A més, els preus industrials estaven per damunt dels agraris, fet que va portar a la ruïna molts agricultors que hagueren d’emigrar cap a les ciutats.