Les Conseqüències del Desastre del 98: Anàlisi Econòmica, Política i Social

Les conseqüències del desastre del 98

Econòmic i demogràfic

• Pèrdua del mercat colonial
• Augment del deute per les despeses de la guerra
• Repatriació de capitals → augment de la inversió a la península
• 50.000 soldats morts → mala imatge del govern

Polític

• No van tenir canvis d'importància malgrat les crítiques al govern
• Nou corrent de pensament → Regeneracionisme

Internacional

• Pèrdua de prestigi com a potència

Moral i psicològic

• Regeneracionisme: sentiment generalitzat de frustració i desengany
• Sentiment antimilitarista de les classes populars, ja que els culpen per les guerres

L’economia durant la Restauració

Població

• Predominantment rural
• Augment de població a les ciutats (Barcelona i Madrid) + 500.000 habitants → Barcelona tindrà el 30% de la població catalana → Macrocefàlia (la ciutat principal del territori és massa gran)

Es poblen aquestes grans ciutats, però les properes es queden quasi buides, és a dir, la gent marxa de les seves ciutats per anar a Barcelona i Madrid.

L’agricultura

Principals conreus a Espanya: CEREAL, VINYA i OLIVERES.

Cereal

• On hi ha més: a Castella, a l’interior de Catalunya
• Agricultura extensiva (grans terres per un sol aliment)
• No es modernitza
• 1882: arriba cereal d’Amèrica més barat → Aranzels (proteccionisme)

Vinya

• Rabassa morta (contracte)
• Agricultura intensiva → Modernització: - Fertilitzants
• - Utillatge / maquinària
• - Canals
• 1876-1885: gran expansió del conreu de la vinya, augment de la demanda des de Gavaxulandia (França)
• 1885: Fil·loxera (bichu que mata les vinyes) arriba a Espanya → Moren els ceps i els rabassaires perden les vinyes.

Indústria Tèxtil

Principalment a Catalunya → Indianes → Vapors i colònies.

1876-1885: creixement de la producció i venda → “Febre d’or” (nivell econòmic de la vinya i el tèxtil puja), no es reinverteix en tecnologia.

Per culpa de la fil·loxera → enfonsament econòmic, ja que no es va invertir. → Per salvar l’economia → Aranzels (1891) → control del mercat espanyol i colonial.

Siderúrgica

Principalment al País Basc.

Els beneficis de la mineria van a l'estranger (les empreses són d'allà), però part de la burgesia aconsegueix reunir capital → creen bancs.

Productes

• Maquinària / locomotores, importades del R.U. (Rússia) o Alemanya
• Peces per construcció
• Indústria naval (barquets)

Indústria basca poc competitiva → Aranzels.

Catalunya → poca indústria siderúrgica, només la maquinista terrestre i marítima (1855) → construcció de locomotores.

Mineria

Espanya és un dels principals productors i exportadors miners: plom (Jaén), carbó (Astúries), mercuri (Ciudad Real), zinc (Cantàbria).

Espanya és un dels principals productors i exportadors miners gràcies a empreses estrangeres, que inverteixen → beneficis per a ells.

Conclusions

• Empreses espanyoles necessiten aranzels → creixen en base a una protecció estatal (aranzels)
• Indústria obsoleta, poc desenvolupada
• Només hi ha una revolució industrial a Catalunya i País Basc, a la resta d'Espanya no
• Comunicacions internes no són bones (ja que Espanya té un relleu muntanyós) → no ajuda a l'evolució del mercat
• No hi ha inversions en indústria