Consell Genètic: Síndrome de Down, Fibrosi Quística i Altres

1. Una parella fenotípicament normal de 25 anys té dos fills amb la Síndrome de Down. Fent l’anàlisi cromosòmica de la mare es veu que el seu cariotip és normal, però l’avi patern dels nens presentava una translocació equilibrada del cromosoma 13 al cromosoma 21. Quin assessorament genètic els donaries si l’únic fenomen de no-disjunció que es produeix és el forçat per aquesta translocació?

Per començar, caldria explicar a la parella les principals causes de la síndrome de Down: amb un 95% trobem errors en la meiosi que provoquen gàmetes aneuploides i amb entre un 3 i 4% trobem els que són deguts a una translocació. El més possible és que el pare sigui portador d’aquesta translocació ja que el cariotip de la mare és normal i té antecedents a la família. Seguidament, s’explicaria en què consisteix la meiosi i que hi ha 3 possibles combinacions en parelles d’aquests parells de cromosomes (13 i 21) en la meiosi: alterna, adjacent 1 i adjacent 2. El més probable és que la Síndrome de Down dels seus fills sigui deguda a una combinació adjacent 1 o 2, concretament, a les trisomies i monosomies que provoquen aquestes translocacions. Finalment, explicarem a la parella que hi ha una alta probabilitat que si tenen un altre fill presenti la Síndrome de Down i que es recomana fer un diagnòstic pre-implantacional per tal d’evitar el risc d’un altre fill amb la síndrome.

2. Una parella acaba de tenir un fill amb la Síndrome de Down. L’anàlisi cromosòmica ens indica que es tracta d’un mosaic del tipus 47, XY, +21/46, XY (65%/35%). Quin consell genètic els donaries?

Primerament, hauríem de preguntar a la parella si hi ha més antecedents a les famílies respectives, com també si la mare ha patit algun problema durant l’embaràs (embriogènesi). Seguidament, s’explicarà que la causa de la Síndrome de Down és un error en la divisió de les cèl·lules somàtiques (mitosi) i no en la divisió de les gàmetes dels pares (meiosi). Caldrà explicar que aquest error en la divisió de les cèl·lules somàtiques produeix que algunes de les cèl·lules del nen presentin un tercer cromosoma 21 degut a una no disjunció i que la presència d’aquest cromosoma provoca la Síndrome de Down. Finalment, caldrà explicar que la probabilitat de què un altre fill tingui aquesta Síndrome és de 1 entre 700 nens (1/700). Per tant, s’informarà també que si la mare vol tenir un altre fill, durant el primer trimestre de gestació es poden dur a terme tests de cribatge (prova del triple screening), per tal de detectar la presència d'aquesta síndrome en l'embrió. Una altra possibilitat és la de dur a terme un diagnòstic prenatal.

Hem de recordar que qui pren la decisió sobre quin tipus de proves vol realitzar o no és la parella, perquè hem de respectar sempre tant el principi d'autonomia, com les creences, les tradicions i els sentiments individuals de cada persona.

Antecedents Familiars de Síndrome de Down

Una parella que vol tenir un fill demana consell genètic, ja que la germana de la dona ha estat mare d’un nen amb la síndrome de Down. Quin consell genètic els donaries?

Primerament, hauríem de preguntar a la parella si hi ha més antecedents a les seves famílies respectives i sol·licitar el cariotip del nen afectat per la síndrome de Down.

Si aquest cariotip correspon a una trisomia 21 i no és un mosaic - el nen és (47, XY, 21+) i totes les seves cèl·lules tenen aquesta mateixa dotació cromosòmica -, caldrà informar a la parella que l’origen d’aquesta síndrome el tenim en la formació dels gàmetes d’un dels seus pares - s’ha produït un error en la formació o bé de l’òvul o bé de l’espermatozoide, que, un cop fusionats, han donat lloc al zigot aneuploide (trisomia 21) -. Aquest error en la producció dels gàmetes té lloc durant el procés de meiosi - que si no es realitza de manera precisa dóna lloc a les aneuploïdies -. Caldrà explicar, doncs, que la causa de la síndrome de Down és que en totes les cèl·lules d’aquest nen hi ha tot un cromosoma 21 en excés, perquè en un del gàmetes ja hi havia un cromosoma 21 en excés. Per tant, que hi hagi un antecedent familiar d’aquesta anomalia cromosòmica de tipus numèric és degut al fet que en el moment de produir aquells gàmetes concrets que han donat lloc al nen, aquesta gametogènesi ha estat anòmala. Això no ha d’afectar pas a les meiosis, en aquest cas, de la noia. Per tant, la probabilitat que tinguin un fill que pateixi aquesta síndrome serà la de la població en funció de l’edat. Caldrà informar també que si la mare té una edat avançada, durant el primer trimestre de gestació es duen a terme, de manera habitual, tests de cribatge (prova del triple screening). Una altra possibilitat és la de dur a terme un diagnòstic prenatal. Recordem, finalment, que qui pren la decisió sobre quin tipus de proves vol realitzar o no és la parella, perquè hem de respectar sempre tant el principi d’autonomia, com les creences, les tradicions i els sentiments individuals de cada persona.

4. Una parella demana assessorament genètic. El germà de la dona pateix fibrosi quística, que comporta dificultats en la respiració i infeccions pulmonars entre altres símptomes, i és deguda a un gen recessiu situat en el cromosoma 7. Volen tenir fill, quin consell genètic els donaries?

Per començar, s’ha d’explicar l’origen de la fibrosi quística. La fibrosi quística és una malaltia monogènica, és a dir, que està causada exclusivament per un únic gen. A més, es tracta d'una malaltia autosòmica recessiva, és a dir, és necessari heretar el gen defectuós d’ambdós pares per tenir la malaltia. Donat que el germà de la dona pateix fibrosi quística ella podria ser portadora de la malaltia. Seguidament, caldria informar sobre que per tal d’evitar la transmissió del gen defectuós es podria fer el cariotip d’ambdós pares.

• En el cas que cap d’ells fos portador el fill no tindria fibrosi quística. Per tant, el risc és de 0.
• En canvi, en el cas que un dels pares tingués el gen, el fill podria ser portador de la malaltia però no tenir-la. Si la dona és portadora, només per aquest motiu, no dóna com a resultat un nen portador.

Per tant, hem de preguntar si en la família de l’home hi han antecedents.

• I, finalment, en el cas que els dos pares siguin portadors dels gens, hi haurà una probabilitat de què el seu fill resulti afectat serà d’un 25%, i un 75% de possibilitats que no presenti la malaltia (50% portador i 25% sa).

També, es pot fer, al principi, el test genètic (no predictiu, perquè aquesta dona mai estarà malalta) en la dona per saber si és portadora o no, així evitem fer suposicions.

Proposem que per tal que no hi hagi una possible transmissió al fill de la malaltia es recomana un diagnòstic pre-implantacional per tal d’evitar el risc de patir la malaltia. Però, a part d’aquesta possibilitat també existeix l’opció d’adoptar o tenir un fill mitjançant tècniques de reproducció assistida.

5. Malaltia de Huntington: Consell Genètic

   A un home de 45 anys, pare de dos fills de 7 i 18 anys, li han diagnosticat la malaltia de Huntington. Quin consell genètic faries a aquesta família?

El primer que hem d'explicar a aquesta família és que la malaltia de Huntington és una patologia deguda a un únic gen, per tant, és una patologia monogènica, i que aquest únic gen es comporta com a dominant i és autosòmic. Cal informar-los que els dos fills tenen una probabilitat del 50% d'haver heretat el gen del seu pare, i que, si l'han heretat, ells també estaran afectats per la malaltia de Huntington. Cal indicar a aquestes persones que avui dia disposem de la possibilitat de realitzar el test genètic predictiu per al gen de Huntington. Per tant, en aquest cas, ens permetria saber si els fills han heretat el gen defectuós del pare —i presentaran també la malaltia— o si bé han heretat el gen normal del pare —i no patiran la malaltia—. Atès que hem de seguir el principi d'autonomia, serà la família o, més concretament, el fill major d’edat i, en el cas del nen de 7 anys, els pares, qui decidiran si volen dur a terme el test genètic predictiu. Hem de pensar que la informació que donarà aquesta prova pot ser la de dir que ells patiran una malaltia severa durant el futur —és un trastorn neurodegeneratiu incapacitant— per a la qual, avui per avui, no hi ha cap teràpia que se li pugui practicar. És evident, també, que si els nois finalment es fan el test genètic i el resultat és positiu, és a dir, tenen el gen, caldrà que, des de l'equip multidisciplinari de consell genètic, es faci una tasca de suport emocional a ells i a la seva família.

Embaràs i Malaltia de Huntington

Al meu pare li acaben de diagnosticar la malaltia de Huntington i jo estic embarassada.

1) Sol·licitud de Consell Genètic

→ Jo tinc el 50% de probabilitats de tenir el gen afectat (si el tinc segur que desenvoluparé la malaltia ja que és monogènica i dominant).

• Si tinc el gen afectat (consell genètic desfavorable) el meu fill tindrà un 50% de probabilitats de tenir-lo també.
• Si no tinc el gen afectat (consell genètic favorable) el meu fill segur que tampoc el tindrà.

2) Decisió sobre la Maternitat

Decideixo si tenir el fill o no tenint en compte tots els avantatges i inconvenients que comporta cada decisió.

7. Alcoholisme: Consell Genètic

   Una parella que vol tenir un fill demana consell genètic, ja que el pare de l’home és alcohòlic. Quin consell genètic els donaries?

En aquesta situació la malaltia té un origen multifactorial, per tant, haurem d’informar que l’origen d’aquest trastorn el trobem tant en factors genètics com en factors ambientals i que el que s’hereta és la susceptibilitat de patir la malaltia. No és la presència en el genoma d’un gen concret o la presència d’un factor de risc ambiental concret qui determina que es pateixi un trastorn d’alcoholisme, sinó que s’han de donar tot un seguit de condicionants, tant genètics com ambientals, i, de manera important, les interaccions entre ells perquè aquesta malaltia es manifesti. Atès aquest origen multifactorial, la valoració del risc que l’home pateixi també alcoholisme o que el seu fill en pateixi és poc acurada. Cal explicar que el fet de tenir un progenitor afectat augmenta el risc i que és més freqüent en homes que no pas en dones. Ara bé, haurem d’indicar també tots aquells factors de risc ambientals que hi intervenen, de manera especial les situacions de l’adolescència (pressió de grup, influencia dels companys...), on es proporcioni l’accés primerenc a begudes alcohòliques, situacions conflictives (que causen estrès), de maltractament... I informar d’aquelles interaccions entre factors genètics i els factors ambientals que s’hagin descrit referents a l’alcoholisme, per tal d’evitar aquelles situacions ambientals que potenciaran els factors genètics de risc que pot tenir presents en el seu genoma.

8. Esquizofrènia: Consell Genètic

   Una parella que vol tenir un fill demana consell genètic, ja que el germà de la dona li han diagnosticat esquizofrènia. Quin consell genètic els donaries?

En el cas de l’esquizofrènia, és una malaltia, encara que la càrrega genètica explica la major part de la variància (un 80%) i és multifactorial poligènica, no només un gen explica la presència de la malaltia.

(Igual que l'exercici 7 sobre alcoholisme)