Consciència, Somnis i Drogues: Guia de Psicobiologia

1. La consciència

A. El problema cervell-ment

Concepte: La ment és el nom que donem al conjunt de processos com ara l'enteniment, la capacitat de crear pensaments, el raonament, la percepció, l'emoció, la memòria, la imaginació, la voluntat i altres habilitats cognitives. Més que una cosa, és una activitat.

Teories sobre la relació ment-cervell

Les teories sobre la ment i la relació entre el cervell i la ment es poden agrupar en tres grups:

• Dualisme: Consideren que cervell i ment són dues entitats completament diferents.
  • El cervell és material i espacial.
  • La ment és immaterial, no ocupa espai i només pot captar-se per la percepció interna (privada i subjectiva).
  (Defensat per filòsofs com Plató o Descartes).
• Monisme: Rebutgen la divisió entre ment i cervell. La ment i la consciència no són més que el resultat del treball de les neurones organitzades.
• Emergentisme: Afirmen que allò mental emergeix dels processos fisicobiològics del cervell i, alhora, la ment i la consciència poden reactuar sobre el cervell.

B. Què és la consciència?

Concepte: La consciència és un estat de la ment en què un ésser (humà) té coneixement d'ell mateix i del seu entorn. Unifica les sensacions, percepcions, pensaments i records. És el coneixement que ens permet exercir un control voluntari sobre els nostres actes.

Característiques de la consciència

• És un estat de la ment que comprèn operacions conscients i inconscients.
• És una experiència subjectiva de coneixement d'un mateix i de la realitat.
• Implica la memòria a curt termini i és independent dels sentits.
• La consciència desapareix en el son profund o en l'estat de coma, però reapareix en el somni. Diferenciem entre:
  • Pensament vígil: Significa estar lúcid i dirigeix la nostra conducta.
  • Pensament oníric: S'origina durant una part del son i crea una realitat alternativa.

C. Els nivells de consciència

Freud va formular tres estrats o nivells de la consciència:

• Conscient: L'àmbit d'aquelles informacions o pensaments que estem vivint en un moment concret.
• Preconscient: Continguts de la ment que no són presents en la consciència, però que es poden recuperar fàcilment.
• Inconscient: Continguts que no són presents en el camp de la consciència, però que condicionen la nostra actuació. Són continguts reprimits on no hi actua la lògica.

D. Estats alterats de la consciència

Són alteracions de la consciència per impactes emocionals, malaltia, embriaguesa o consum de drogues. També pot succeir per activitats voluntàries com la relaxació profunda, la meditació o la hipnosi.

2. Els somnis

A. Definició del son

Es pot definir com un estat cíclic de consciència alterada, amb una resposta reduïda als estímuls externs i durant el qual es produeixen complexes fases d'activitat cerebral.

B. Funció del son

Es pensa que és el sistema que utilitza el cervell per:

• Regenerar i reparar les connexions nervioses.
• Reorganitzar la nostra memòria.

C. Registres del son

El son es pot enregistrar a partir de l'activitat elèctrica del cervell mitjançant l'electroencefalograma (EEG).

D. Les fases del son

• El son implica cicles de 90 minuts que es van repetint (de 4 a 6 cicles per nit).
• Cada cicle es compon de:
  • Fase SOL (son d'ona lenta) o fase NO REM: Representa el 80% d'un cicle.
  • Fase SOR (son d'ona ràpida) o fase REM: Representa el 20% de cada cicle.

La fase SOL

Consta de 4 subetapes (Fase I a IV, de somnolència a son profund). Característiques:

• Transició d'ones Alfa a Delta.
• El sistema nerviós bloqueja les percepcions dels sentits.
• Es recupera energia i es reparen teixits.

La fase SOR o REM

• Fase de somnis visuals i il·lògics.
• Moviment ràpid dels ulls.
• Es consolida la memòria i es resolen problemes.

E. La teoria dels somnis de Sigmund Freud

Segons Freud, els somnis revelen sentiments i preocupacions de l'inconscient. Distingeix entre continguts manifestos (el que es recorda) i continguts latents (el significat ocult). La censura oculta elements mitjançant símbols onírics.

F. Trastorns del son

• Insomni: Dificultat per iniciar o mantenir el son.
• Apnea del son: Interrupció sobtada de la respiració.
• Narcolèpsia: Atacs de son diürns, sobtats i irresistibles.
• Somnambulisme: Realitzar activitats mentre es dorm.
• Malsons nocturns: Somnis terrorífics.
• Terrors nocturns: Despertars bruscos amb crits, sense record posterior.
• Somniloqui: Parlar durant el son.
• Bruxisme: Carrisquejar les dents.

3. Les drogues psicoactives

A. Concepte

Les drogues psicoactives són substàncies que actuen sobre el SNC i afecten la percepció, els sentiments i la conducta.

B. Funcions

S'utilitzen per a finalitats terapèutiques, evasió de la realitat, recerca de plaer, desinhibició social o recerca de noves sensacions.

C. Factors que afecten el consum

• Individuals: Personalitat, característiques fisiològiques i freqüència d'ús.
• Socials: Valors socials, normes familiars i facilitat d'accés.

D. Conceptes bàsics

• Addicció: Necessitat obsessiva de consumir una substància.
• Dependència: Necessitat de la droga per funcionar (física o psicològica).
• Síndrome d'abstinència: Patiment que apareix quan no es pot accedir a la droga.
• Tolerància: Necessitat de dosis superiors per assolir els mateixos efectes.

E. Substàncies depressores del SNC

Disminueixen l'estat d'alerta i l'activitat del SNC. Exemples: Alcohol, fàrmacs sedants (barbitúrics), tranquil·litzants (ansiolítics) i opiacis (morfina, heroïna).

F. Substàncies estimulants del SNC

Produeixen l'activació general de l'organisme. Exemples: Cafeïna, nicotina, amfetamines i cocaïna.

G. Substàncies visionàries

Alteren la percepció. Exemples: Marihuana/haixix (cannabis) i LSD.

H. La rehabilitació

Implica lluitar contra la negació, tenir voluntat de superació i utilitzar teràpies personals o de grup. La mitjana de recuperació total s'estima en el 10%.

I. Els efectes de les drogues sobre el cervell

• Nicotina: Estimula l'alliberament de dopamina, generant addicció i tolerància per insensibilització dels receptors.
• Cocaïna: Bloqueja la reabsorció de dopamina i estimula el seu alliberament, provocant una sobreestimulació que genera addicció i dependència.