Consciència, Llibertat i Moral: Guia Filosòfica

1. Delimitació del concepte de “consciència”

Consciència immediata → Aquest terme es reserva per a anomenar els estats mentals oposats a l’estat d’inconsciència.

Consciència interna → S’empra per a indicar el fet de captar o reconèixer el sentit més amagat d’algun aspecte de la realitat.

• Aspecte psicològic.
• Aspecte gnoseològic i metafísic.

2. La consciència moral. Origen i desenvolupament

Origen de la consciència moral. A l’origen del concepte de “consciència” se n’ha apuntat una arrel religiosa, a més del seu caràcter integrador, s’ha assenyalat la seva condició especial de guia moral.

Origen diví o transcendental → L’existència s’atribueix a alguna entitat divina.

Origen humà o immanent → En l’origen no intervé cap agent exterior al mateix ésser humà.

Origen innat → Pel simple fet d’existir tots els éssers humans posseïxen una facultat específica i distintiva: la consciència moral.

Origen adquirit → S’adquireix gràcies a l’evolució natural o històrica, o al desenvolupament de les relacions socials.

3. Desenvolupament de la consciència moral

Nivell I (preconvencional) → La conducta moral es centra en els interessos particulars i concrets de l’individu. Està regida per criteris exclusivament pragmàtics. No hi ha un indici de consciència de col·lectivitat.

• Estadi 1: Obediència i por al càstig.
• Estadi 2: Individualisme.

Nivell II (convencional) → L’acció moral es pren com a criteri de pertinença a un grup determinat. S’assumeix el grup com una realitat natural i les seves normes són indiscutibles.

• Estadi 3: Expectatives interpersonals.
• Estadi 4: Conformitat amb les normes establertes.

Nivell III (postconvencional) → Es regeix per criteris racionals, derivats d’una reflexió conscient sobre el reconeixement del valor de l’individu dins una societat establerta convencionalment. La base rau en el respecte de la consciència autònoma de l’individu.

• Estadi 5: Contracte social i drets individuals.
• Estadi 6: Principis ètics universals.

A partir de la perspectiva de Durkheim, es pot afirmar que una societat d’individus plenament autònoms no significa ni una societat millor ni uns individus millors.

Segons Gilligan, l’escala de Kohlberg pecaria d’androcentrisme.

Anomia → Situació d’una societat en la qual no hi ha valors morals o normes jurídiques acceptades pel conjunt dels seus membres.

Androcentrisme → Visió del món i de les relacions socials enfocada des del punt de vista masculí.

4. La llibertat condicionada necessària

Definicions i delimitacions.

Llibertat com a emancipació o com a autocontrol.

“Llibertat de” → Llibertat negativa, la llibertat defineix l’ésser humà com a ésser bàsicament individual.

“Llibertat per a” → Llibertat positiva, la llibertat s’entén com a possibilitat d’autodeterminació.

Llibertat d’indiferència i d’espontaneïtat.

Llibertat d’indiferència → Manifesta el poder que té tot individu d’actuar incondicionadament.

Llibertat d’espontaneïtat → Expressa la “capacitat d’un subjecte per a actuar o no actuar”.

Hume conclou qüestionant la llibertat d’indiferència i reivindicant la llibertat d’espontaneïtat. Hi ha dues raons:

• Raó de caràcter metafísic i epistemològic → Hem d’explicar la conducta humana a partir de lleis igualment universals i necessàries.
• Raó de caràcter eticomoral → En un sentit estricte, no es podria establir cap connexió entre l’acció i el subjecte.

Llibertat com a garantia de drets civils. Són les que es recullen com a drets humans bàsics.

5. La responsabilitat exigible

Ètica de convicció → Els principis morals són absoluts i incondicionats, a més d’independents dels contextos en què es desenvolupen les accions i de les conseqüències possibles.

Ètica de responsabilitat → Els principis morals han de tenir en compte els contextos i les conseqüències d’aplicar-los.

Weber recull de Kant una idea prèvia.

VOCABULARI

Gedankenexperiment → Experiment mental que planteja un escenari hipotètic que intenta provar una hipòtesi o teoria.

Lliure albir → És la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions. Des de la perspectiva religiosa implica que un Déu omnipotent no exerceix el seu poder sobre les voluntats i eleccions individuals.

Buridan → Filòsof escolàstic medieval defensor del lliure albir i de la ponderació de tota decisió a través de la raó.

L’ase de Buridan → Per a criticar la idea de Buridan, alguns filòsofs van plantejar un experiment mental: un ase es troba a punt de morir pel fet d’estar situat entre dues piles iguals de blat. L’animal mor perquè la seva raó és incapaç de triar un dels dos camins.

6. El concepte d’ètica i de moral

L’ètica és una disciplina filosòfica l’objecte de la qual són els judicis de valor, sempre que aquests judicis de valor s’apliquin a la distinció entre el bé i el mal.

La moral es refereix al conjunt de costums, creences, valors i normes d’una persona o grup social determinat que incideixen en els nostres comportaments.

7. Diferències entre ètica i moral

La moral es refereix a un codi de prohibicions i de prescripcions acceptat per un grup social o un moralista.

L’ètica, tanmateix, analitza els principis filosòfics que són la base d’aquest codi de conducta que constitueix la moral.

8. La felicitat com a virtut

La felicitat consisteix en el desenvolupament de les virtuts ètiques o del caràcter i en l’exercici de la frònesi o prudència.

En conclusió, l’ideal de la felicitat es pot plasmar en 3 propostes:

• Ideal de la persona lliurada als plaers: es tracta de l’individu que obeeix les lleis només per temor al càstig.
• Ideal de l’home prudent i virtuós: consisteix en la persona virtuosa implicada plenament en la vida de la ciutat i que es regeix per la prudència.
• Ideal del savi: es tracta de l’individu que té una vida contemplativa perfecta, enfocada en la virtut de la saviesa.

Hi ha dos tipus de virtuts: la dianoètica i l’ètica. Per a Aristòtil, la més important és la virtut dianoètica de la prudència o la saviesa pràctica.

9. La felicitat com a plaer

Segons Epicur, la felicitat consisteix en la consecució de plaers passius, i no necessàriament de plaers actius.

• Plaers actius: són els que hem de cercar nosaltres, per exemple, els plaers carnals.
• Plaers passius: com la salut o el benestar, són els que permeten a l’ésser humà “no patir en el cos ni estar pertorbat en l’ànima”.

A més, per a Epicur, els plaers naturals són els millors, sempre que siguin gaudits amb moderació. L’autor distingeix també 3 tipus de desitjos:

• Desitjos naturals i necessaris: consisteixen en satisfer les tendències orgàniques (menjar, beure...) però també reflexionar i gaudir amb els nostres pensaments.
• Desitjos naturals, però no necessaris: es tracta d’inclinacions o preferències, com per exemple, el consum d’objectes innecessaris o la recerca de plaers exquisits.
• Desitjos no naturals ni necessaris: són inclinacions que es troben en la nostra ànima com per exemple aconseguir la fama.

10. La felicitat com a utilitat

Es considera que el pensador J. Bentham va ser el primer que va sistematitzar i va fomentar aquest sistema. Per a ell, la finalitat de l’ésser humà consisteix en la recerca de la felicitat. Al seu torn, aquest filòsof identifica la utilitat amb el bo, ja que allò que em resulta beneficiós per augmentar la meva felicitat ho considero necessàriament adequat per a mi. Ara bé, aquest utilitarisme individual tendeix a l’egoisme. La teoria de Bentham va rebre moltes crítiques i, per això, J. Stuart Mill es va proposar reformar l’utilitarisme fent servir criteris qualitatius en lloc de quantitatius.

11. Les ètiques deontològiques

Tenen una formulació millor en les obres de Kant “Crítica a la raó pràctica” i “Fonamentació per a una metafísica de costums”. Kant parteix d’una crítica als sistemes ètics anteriors. En contraposició, aquest filòsof proposa un sistema nou alternatiu: ètica formal, es tracta d’una ètica buida de continguts i autònoma. Kant distingeix 3 tipus d’accions:

• Accions contràries al deure: es tracta d’accions immorals.
• Accions conformes amb el deure: són accions bones, però no morals, perquè han estat dutes a terme per interessos personals.
• Accions per deure: Són les úniques accions autènticament morals, ja que es duen a terme per respecte al deure.

La moralitat d’una acció resideix sempre en la voluntat que l’anima. Per a Kant, hi ha una sèrie de postulats en la seva moral formal de la raó pràctica. Els postulats són:

• Llibertat: és una condició perquè existeixi una moral en què el subjecte racional actuï de manera autònoma. Hem de suposar, per tant, que l’ésser humà és lliure, que pot vèncer tots els obstacles i les passions que li impedeixen complir la llei moral per assolir la felicitat.
• Immortalitat: és una condició perquè l’home virtuós pugui ser feliç. L’home ha de creure que és possible l’adequació entre la voluntat i la llei per mitjà d’un progrés indefinit.
• Déu: ha d’existir en la seva qualitat de jutge just per garantir la consecució d’aquesta plenitud, la unió perfecta de virtut i felicitat. La seva existència permet conciliar la moralitat i la felicitat.

12. Classes de valors

• Ésser humà teòrico-científic: resol pensant la seva problemàtica vital i dirigeix la personalitat cap al coneixement.
• Ésser humà estètic: viu guiat per totes les manifestacions de la bellesa i aspira a l’educació de la sensibilitat.
• Ésser humà econòmic: dóna un valor utilitari material a les coses, les persones...
• Ésser humà social: dóna un valor primari a la col·lectivitat enfront de l’individualisme.
• Ésser humà polític: considera l’exercici del poder com un refermament de si mateix.
• Ésser humà religiós: subordina la vida a les creences sobrenaturals que ofereix la religió.

13. Els valors morals

Es representen un conjunt de pautes per a les persones establertes per la societat en les relacions socials. En l’àmbit de l’ètica, valor es refereix a les qualitats que tenen alguns objectes o algunes accions determinades. A més, els valors no es capten amb la raó o els sentits, sinó amb la intuïció emocional. El bé moral consisteix a preferir realitzar un valor superior en lloc d’un d’inferior i el mal moral, el contrari.