Consciència Fonològica, Lectura i Tradició Oral per a Infants

Consciència Fonològica: Base de la Lectoescriptura

El mecanisme del llenguatge escrit funciona per "doblatge gràfic", convertint una paraula oral o mental en una representació manual i visual. Com a parlants, interpretem sons i fonemes per construir el significat de les paraules.

Mecanismes Essencials per als Infants

Els infants han de dominar els següents mecanismes:

• Pronunciar bé tots els sons de la llengua (fonologia aplicada).
• Atorgar a cada so la lletra corresponent per formar la paraula.
• Tenir en compte que un petit canvi de so pot canviar el significat.
• Entendre que no hi ha relació entre la llargada de la paraula i la mida de l'objecte.

Què és la Consciència Fonològica?

La consciència fonològica són diferents activitats orals. L'objectiu principal és que l'infant pronunciï bé i distingeixi tots els sons. Serveix per a l'aprenentatge del llenguatge escrit.

Pensar sobre les paraules, les unitats que formen les paraules, la pronunciació de sons... forma part de la consciència lingüística, prèvia a l'aprenentatge de la lectoescriptura. La consciència fonològica és imprescindible en l'aprenentatge i la pràctica de la llengua.

Activitats per Desenvolupar la Consciència Fonològica

• Jocs de sons.
• Activitats de ritme i audició.
• Aproximació a l'estructura significant.
• Diferenciació significant/significat.
• Gimnàstica pràxica.
• Noció de fonema.

Materials Recomanats

• Targetes, imatges de plàstic, làmines.
• Taulers, cartes, daus per a jocs.
• Material oral: cançons, rimes senzilles, rodolins.
• Figures (animals), objectes reals, etc.

Llegir en Veu Alta: Beneficis i Tècniques per a Infants

La lectura en veu alta aporta grans beneficis didàctics. El text llegit es realitza dues vegades: en la ment i la veu del lector, i en la ment de l'oient, que el torna a construir de nou.

Requisits per a una Lectura en Veu Alta Efectiva

• Veu del lector: Ha de captivar, com la història que llegeix.
• Articulació i dicció: Claredat, vocalització i articulació àgil.
• Volum de la veu: Retenir l'atenció per la potència.
• Fluïdesa: Sense entrebancs, la veu ha de lliscar pel text.
• Expressió dramàtica: Donada per la veu, crea expectatives.
• Entonació: Fer altres personatges, amb naturalitat.
• Ritme: Ni molt ràpid ni molt lent.
• Expressivitat: Captar la música de l'idioma en la seva justa expressió.
• Silencis: Són per crear suspens, intriga i emoció. Podem omplir els buits amb sorolls.
• Pauses: Poden crear suspens, podem parar el text i fer preguntes. Les pauses llargues inquieten.
• Mirada: Sensació que el lector està segur del que diu i té en compte l'auditori.
• Gest: El faristol és adequat per a la lectura, amb moviments de mans i cares.
• Cos: Relaxat, parla sobretot la cara i la veu.
• Preparació del text: Tenir en ment com es vol dir aquell text. Cal que sigui ajustat, es poden fer marques en el text.
• Materials d'acompanyament: Ensenyar il·lustracions o objectes, tot i que amb la veu n'hi ha prou.
• Disposició de l'esperit del lector: Notar que al lector li agrada llegir i està calmat.
• Preparació del grup: Crear expectatives, anunciar l'autor i el tema, demanar intervenció.
• Espai: El grup ha d'estar en un espai còmode i sense interrupcions.
• El temps: D'acord amb el tipus d'auditori i les seves possibilitats.
• Capacitat d'arriscar-se: S'ha de superar el pànic escènic. Actitud positiva, contrària a la passivitat i la inhibició.

Recursos Literaris de la Tradició Oral a l'Escola

La paraula per a l'infant no té límits; està adherida a la seva naturalesa i s'incrusta de manera natural com altres funcions humanes. Per aquest motiu, els recursos literaris funcionen tan bé a les primeres edats. L'infant gaudeix de la sensibilitat acústica gràcies als períodes sensitius. Per aquest motiu, les cançons, rondalles, etc., arriben directament a la ment dels infants, ajudant-los a progressar lingüísticament. Cada llengua té el seu patrimoni literari oral, recollit pels folkloristes, i es transmet de generació en generació tant a casa com a l'escola.

Els Gèneres de la Tradició Oral

1. Embarbussaments: Són mots proposats com un joc de rapidesa de pronúncia i dicció.
2. Rodolins o apariats mnemotècnics: Rimes conegudes de versos que pertanyen al repertori tradicional. N'hi ha que tenen sentit moral (refranys). Altres, com les dites, es basen en l'experiència.
3. Enigmes i Endevinalles: Els enigmes són frases interrogatives que formen una endevinalla jugant amb els mots i la manera de pronunciar-los. L'endevinalla també és una resolució d'enigma, conté llenguatge simbòlic, comparacions i doble sentit. Acostumen a començar amb "endevina, endevineta..." i també acaben amb "...qui ho endevinarà, bon ase serà...". Els calembours juguen amb els mots i la manera de pronunciar-los; el resultat sol estar inclòs en l'enunciat.
4. Corrandes: Estrofa curta, apta per ser cantada. Van lligades amb altres estrofes seguides que es diuen com diàlegs o es canten. Es canten a mode de celebració.
5. Cançons, Dites, Endevinalles i Jocs de Paraules Numèrics: S'estructuren al voltant de la numeració o de la seriació.
6. Jocs-cantarelles de Triar: És una tradició popular cantar una cançoneta per triar a l'hora de començar un joc o acabar-lo, per veure qui surt primer o qui guanya.
7. Ximpleries o Disbarats: Bestieses verbals que la gent deia sovint per posar en ridícul algú o bé per treure importància a les coses que algun ignorant deia.
8. Cançons/Jocs de Falda, Moixaines i Cançons de Bressol: Cançonetes lleugeres i amb melodia dolça per fer adormir o entretenir les criatures.
9. Fórmules d'Invocació: Antigament s'utilitzaven fórmules per a mitigar la por quan llampegava, tronava o plovia molt.
10. Onomatopeies de l'Idioma que Creen Ritmes: Onomatopeies que han fet fortuna entre els infants perquè imiten sorolls d'animals o instruments, i són susceptibles de crear ritmes amb l'ajut d'un objecte o el moviment del cos.

El Poder de la Lectura en Veu Alta

La lectura en veu alta és tan beneficiosa perquè és una gran font d'estímuls emocionals, gràcies a les entonacions de l'adult que fa la lectura i les il·lustracions. Els nens que han rebut lectures en veu alta dels seus pares han activat el cervell de manera més viva, fent-lo més àgil i receptiu. Es desenvolupen cognitivament.

A més a més, també estimula la imaginació i la representació d'imatges mentals. La lectura de contes ajuda a treballar el cervell, desenvolupant el llenguatge, l'alfabetització i les relacions socioemocionals.

La jerarquia d'estimulació cerebral és la següent:

• Escoltar un conte amb il·lustracions.
• Escoltar un conte (sense il·lustracions).
• Veure un conte amb una pantalla.

El cervell es connecta molt més quan escoltem un llibre amb il·lustracions.

Prestar Atenció i Deixar Volar la Imaginació

Explora com la lectura en veu alta fomenta tant la concentració com la creativitat en nens i adults. L'autora argumenta que la pràctica de llegir en veu alta no només millora les capacitats intel·lectuals, sinó que també contraresta els efectes negatius de l'excés de temps davant de les pantalles, ajudant a recuperar l'atenció perllongada i la capacitat d'imaginar.

Cox Gurdon destaca la importància de crear un espai tranquil i dedicat per a la lectura, on les distraccions siguin mínimes, permetent als oients submergir-se completament en les històries. Aquest procés, segons l'autora, no només enforteix el vincle emocional entre els qui comparteixen la lectura, sinó que també estimula el desenvolupament cognitiu i l'empatia.