Consciència i Desig: Exploració Filosòfica i Psicològica

L'Enigma de la Consciència: Reflexió i Intencionalitat

La consciència ens permet adonar-nos d'alguna cosa i fa possible mantenir una relació especial amb el món exterior i amb nosaltres mateixos. Fa possible que ens concebim com a subjectes independents. La consciència té una base filosòfica en el cervell i es desenvolupa evolutivament al llarg de la nostra vida.

La Reflexivitat de la Consciència

La consciència és una activitat mental que permet la reflexió. Implica donar una raó a un mateix sobre alguna cosa, explicar-se un concepte o plantejar-se una explicació. Distingim dues formes de consciència:

• Consciència immediata: Possibilita conèixer i advertir la nostra presència. Apareix sense necessitat de cap intermediari. Som capaços de veure'ns a nosaltres mateixos i pensar en el que som o podem ser.
• Consciència mediata: Exigeix intermediaris entre la realitat exterior i l'activitat d'altres éssers humans.

Ambdós tipus de consciència es troben relacionats: ens coneixem a nosaltres mateixos perquè pensem i jutgem el que són les coses i les persones que ens envolten.

El Caràcter Intencional de la Consciència

Brentano i Husserl van afirmar que la consciència no és una substància o una realitat tancada en si mateixa, sinó una realitat intencional. Tota consciència té sempre una intenció a la qual apunta: és una consciència d'alguna cosa. Per ser intencional, la consciència és sempre essencialment oberta i dinàmica. Es troba sempre en relació amb altres coses i amb altres éssers vius. La consciència és, entre altres coses, la capacitat de crear relacions. La intencionalitat amplia el significat de la reflexivitat de la consciència i no permet que aquesta sigui una substància tancada.

Les Il·lusions de la Consciència i l'Activitat de l'Inconscient

La consciència és un instrument de lucidesa que ens permet orientar-nos en la nostra vida i en les nostres relacions amb els humans. Tanmateix, també pot ser font d'error i de falses il·lusions. Fins i tot, pot ser l'origen de malalties.

Molts filòsofs han destacat el valor de la consciència com a font de coneixement i com a criteri d'acció moral. Altres, però, van veure la consciència com una font d'engany i de conflictes. La crítica més important procedeix de Freud. Freud pensa que el comportament manifest o conscient de l'ésser humà es basa en un univers complex d'elements inconscients: la consciència es basa en tot un conjunt de sentiments i idees inconscients que només apareixen en els somnis i en els actes fallits.

L'inconscient reuneix allò prohibit per la religió, la societat o l'educació i que roman sempre ocult. Si s'entén l'inconscient, es pot analitzar la consciència. El mètode d'anàlisi de l'inconscient és la psicoanàlisi.

L'Univers del Desig i la Passió: Força i Conflicte

El desig i les passions formen part de l'afectivitat i de la voluntat, i influeixen en l'activitat humana. Tradicionalment, s'ha considerat que s'oposen a la raó, ja que es pensava que desitjos i passions impedien desenvolupar una activitat racional adequada. No obstant això, altres corrents n'han destacat la importància.

El Desig: Absència i Font d'Intranquil·litat

El desig és un moviment de la nostra activitat psíquica que ens impulsa a aconseguir un objecte que considerem una font de satisfacció. Aquests són els trets principals del desig:

1. És una falta: Implica voler alguna cosa que no es posseeix.
2. Viu en el món de l'excés: El desig es troba més enllà de la necessitat; sempre s'adreça a un món de possibilitats, a un món d'excés.
3. Es basa en el conflicte i provoca intranquil·litat: Un desig mor quan s'aconsegueix l'objectiu, però quan un desig es compleix, sorgeixen nous desitjos.

Acceptació i Rebuig del Desig

Existeixen dues postures principals sobre el valor del desig:

1. Reconèixer el valor del desig com un aspecte fonamental de l'ésser humà: Aquesta postura defensa que el desig és una realitat essencial que ha de ser tinguda en compte, malgrat els problemes que planteja.
   • Spinoza reconeix el valor del desig. Afirma que desitjar és una necessitat de tot ésser real, i qui existeix desitja sempre. Jutgem una cosa com a bona perquè la desitgem.
   • Hegel pensa que el desig és un component fonamental de l'individu i de la societat. Cada un desitja l'aniquilació de l'altre com a objecte del seu desig.

Deleuze va desenvolupar una teoria del desig que ampliava la tesi de la psicoanàlisi de Freud. Creu que el desig no només és causa de fantasmes i al·lucinacions, sinó que neix del que està prohibit i produeix realitat. L'ésser humà és una màquina desitjant.