Conreus de Secà i de Regadiu a Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,2 KB

Els conreus de secà

Els conreus de secà més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres.

  • Els cereals es conreen de manera extensiva, la feina està molt mecanitzada i se seleccionen bones llavors.

  • El blat era el cereal predominant a tota la península, però actualment augmenten les superfícies destinades a cereals per a pinso.

  • La vinya i les oliveres no tenen un alt grau de mecanització com el dels cereals i l'obtenció de productes de qualitat exigeix més atencions, encara que les feines que requereixen són estacionals.

La vinya

s'estén tant a les zones atlàntiques com a les mediterrànies i la seva producció s'ha especialitzat en vins de qualitat (Rioja, Ribera del Duero, Jerez...) i vins blancs i caves (Catalunya).

Les oliveres

han millorat el conreu perquè se n'ha augmentat la superfície destinada a les olives d'almàssera (per fer oli), mentre que ha disminuït la que es destina a produir olives de taula.

Al secà també hi ha producció de fruiters de fruita seca (ametllers, nogueres, avellaners), oleaginoses (gira-sols) i lleguminoses.

Els conreus de regadiu

En els conreus de regadiu destaca la producció fructícola i l'horticultura.

  • Els fruiters cítrics que aconsegueixen un gran rendiment per hectàrea conreada tenen un gran pes en les exportacions.

  • Els fruiters de grana (pomeres, pereres, nespres...) i els fruiters de pinyol (albercoquers, cirerers, pruners...) competeixen en el mercat europeu gràcies a la maduració primerenca.

  • Les hortalisses es conreen a la zona mediterrània i en quinze anys augmenta el rendiment gairebé d'un 40%.

Els conreus de regadiu poden produir unes quantes collites l'any, però:

  • Volen molta mà d'obra, ús creixent de fertilitzants, productes fitosanitaris i llavors.

La producció ramadera

  • Bestiar boví: És un dels pilars de la ramaderia nacional. Els darrers anys mostren un descens del nombre de ramaders i una especialització creixent de la producció de carn i de llet.

  • Bestiar oví: Les pràctiques tradicionals de cria de bestiar oví s'han abandonat i han obert pas a una professionalització del sector. La producció de llana és residual i avui interessa especialment la producció de carn i de llet.

  • Bestiar porcí: Ha aconseguit un desenvolupament important, un alt grau d'industrialització i d'intensificació productiva. La cria de bestiar porcí es destina al consum fresc i a la fabricació d'embotits (xarcuteria).

  • Avicultura: La producció avícola està molt industrialitzada, amb uns rendiments elevats. La producció d'ous es manté, igual com el rendiment per gallines ponedores.

Paisatge agrari mediterrani

les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, i les illes Balears. Precipitacions escasses. La sequera s'aguditza durant l'estiu, quan les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques justifiquen la pràctica d'una agricultura de secà, on els conreus principals són els cereals, la vinya i les oliveres, que formen la trilogia mediterrània. Els oliverars ocupen milions d'hectàrees, la majoria a Andalusia. En aquelles zones on les temperatures són més suaus s'hi practica l'agricultura de regadiu. Els conreus principals són: les hortalisses primerenques, els cítrics, i els fruits tropicals. La ramaderia ovina i cabruna és extensiva a les zones de secà. La bovina i la porcina tenen caràcter intensiu a Catalunya. L'estructura agraria es caracteritza per explotacions de grandària mitjana, encara que a Andalusia hi predominen els latifundis. A les planes litorals les explotacions són de petites dimensions i conreades de manera intensiva.

Paisatge agrari de les Canàries

Factors físics: L'arxipèlag, de sòls volcànics, té un relleu costerut. El clima és càlid subtropical, amb tan poca pluviositat que a vegades els conreus s'han de fer sota arenaments artificials perquè conservin al màxim la humitat.

Sistemes agrícoles i ramaders: El primer producte són plàtans, El segon producte són els tomàquets d'exportació i després les patates. Per augmentar el rendiment s'han instal·lat superfícies importants de conreus protegits sota plàstic que aconsegueixen bones collites. La ramaderia més nombrosa és la de bestiar cabrum, el segueix el bestiar oví, mentre que el boví i el porcí estan en retrocés. Estructures agràries: En zones de llarga tradició d'economia de subsistència la propietat és petita; en canvi, a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització de la producció. Explotació forestal: Actualment una bona part de la superfície forestal està protegida, en especial els boscos de pi canari i la laurisilva, amb zones declarades Patrimoni de la Humanitat.

Paisatge agrari atlàntic

litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Hi predominen les zones muntanyoses i, per tant, el relleu és accidentat. El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, cosa que afavoreix la presència de prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió. Actualment la policultura orientada a l'autoconsum ha desaparegut quasi totalment; aquest sistema tradicional es manté solament a algunes zones de l'interior de Galícia. La monocultura que ocupa més superfície és el blat de moro farratger. La ramaderia està orientada a la cria de bestiar boví per produir llet al País Basc, Cantàbria i Astúries. Per tal de millorar-ne la producció, la introducció de noves races, de les quals s'obté més llet i més bona. A Galícia la producció de bestiar boví es destina prioritariament a carn. L'estructura agrària és minifundista. Les explotacions ramaderes són petites, tant en superfície com en caps de bestiar i per això hi predominen l'explotació familiar i les petites empreses, totes dues relacionades amb la indústria làctia o càrnia.

La pesca a Espanya

A les aigües que envolten la península i les illes, s'hi solen diferenciar aquestes zones:

  • Regió nord-oest: Inclou totes les costes gallegues. És la regió més important. El port de Vigo és el primer d'Espanya i on té la base una bona part de la flota congeladora i bacallanera.

  • Regió cantàbrica: S'estén des del riu Eo fins al Bidasoa i és la segona en tonatge de pesca desembarcada.

  • Regió mediterrània: Té ports pesquers poc actius. En general són pobres en pesca, i a vegades han d'importar peix, principalment durant l'època turística.

  • Regió canària: Hi ha el port important de Las Palmas i el Arrecife. S'hi practica la pesca d'altura i de gran altura a les costes africanes, però tenen problemes amb països africans limítrofs amb el banc saharià.

  • Regió sud-atlàntica. S'estén de Ayamonte a La Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies de gran valor econòmic.

L'ACTIVITAT PESQUERA

Espanya és una gran potència pesquera dins de la Unió Europea. El sector pesquer s'enfronta a una dura crisi a causa de les dificultats per accedir als seus caladors tradicionals i de l'exhauriment de moltes espècies per sobrepesca.

Entradas relacionadas: