La Conquesta i Romanització d'Hispània: Etapes i Protagonistes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,52 KB

La Conquesta i Romanització de la Península Ibèrica

1. Motius de l'Arribada Romana a la Península

Els romans van arribar a la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica (218 aC) per evitar que els cartaginesos, liderats per Anníbal, poguessin enviar subministraments i reforços al seu exèrcit que avançava cap a Itàlia.

2. Generals Romans Enviats (218 aC)

El Senat romà va enviar els germans Escipions: Publi Corneli Escipió i Gneu Corneli Escipió.

3. Etapes de la Conquesta Romana

  1. Primera Etapa (218-170 aC)

    Conquesta de la costa mediterrània i Andalusia (des d'Emporion).

  2. Segona Etapa (150-100 aC)

    Conquesta de l'interior de la península.

  3. Tercera Etapa (50-20 aC)

    Submissió de la zona nord (Astúries i Cantàbria).

4. Indíbil i Mandoni: Cabdills Ibers

Tribus i Aliances

Indíbil era cabdill dels ilergets i Mandoni dels ausetans. Inicialment, van ser aliats dels cartaginesos i van lluitar contra els romans.

Canvi d'Aliança i Mort

L'any 212 aC van començar a distanciar-se dels cartaginesos. El 209 aC van abandonar els cartaginesos i es van unir als romans. Posteriorment, es van revoltar contra Roma:

  • L'any 206 aC, Indíbil va morir en una revolta.
  • El 205 aC, Mandoni va ser entregat a Roma i va morir crucificat.

Motiu del Malestar

Estaven molestos amb els seus aliats cartaginesos des que els homes d'Asdrúbal fingien desconfiar d'ells, i esperaven una ocasió per revoltar-se.

5. Viriat: El Líder Lusità

Viriat va ser el nou líder lusità que es va rebel·lar contra el poder de Roma. Va fugir de les matances perpetrades per Servi Sulpici Galba.

Tàctiques i Èxits

Va causar grans problemes a les tropes romanes iniciant la guerra de guerrilles, que desgastava l'enemic. Va conduir nombroses incursions, arribant fins a les costes murcianes.

Mort i Context de la Frase

Va ser assassinat l'any 139 aC pels seus propis lloctinents, subornats per Roma. La frase cèlebre “Roma no paga als traïdors” es va dir quan el cònsol va subornar tres ambaixadors lusitans perquè l'assassinessin mentre dormia, i després es va negar a pagar-los.

6. Les Guerres Càntabres (26-19 aC)

L'any 26 aC, l'emperador August es va posar al capdavant de les legions amb un exèrcit de 80.000 soldats. L'exèrcit es va dividir per envoltar tota Cantàbria. Els àsturs van ser sotmesos ràpidament, però els càntabres no van ser sotmesos definitivament fins al 19 aC, marcant la fi de la conquesta.

7. Identificació dels Escipions

Diversos membres de la família Corneli Escipió van participar en la conquesta d'Hispània:

  • Gneu i Publi Corneli Escipió (c. 266/260-211 aC): Els primers romans a arribar a la península.
  • Publi Corneli Escipió Africà Major (235-183 aC): Fill de Publi. Heroi de la Segona Guerra Púnica.
  • Publi Corneli Escipió Sacerdot (216-170 aC): Fill d'Africà Major.
  • Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor (185-129 aC): Fill adoptiu d'Escipió Sacerdot. Va participar en la Guerra de Numància.

8. Importància de les Ciutats en la Romanització

La conquesta es va completar l'any 19 aC. Les ciutats fundades pels romans a Hispània van ser factors clau de romanització:

  • Centres de Control i Assentaments

    Els enclavaments es van construir sovint a partir d'assentaments militars romans, la qual cosa suposava la proliferació de centres de control administratiu i militar.

  • Colonització Agrícola

    Es van repartir terres entre els veterans assentats a la zona, permetent posar en marxa la colonització agrícola.

  • Estímul Comercial

    L'augment de ciutats estimulava l'intercanvi comercial i l'economia.

Aquest procés va ser lent, però va afectar profundament els pobles peninsulars. Les llengües autòctones van deixar d'existir progressivament, sent substituïdes pel llatí, la llengua de l'Imperi.

9. Divisions Administratives d'Hispània

La divisió més complexa del territori d'Hispània es va produir l'any 386 dC, sota l'emperador Teodosi. En aquest moment, les províncies eren:

  • Tarraconensis: La més gran, incloïa el nord, l'est i el centre de la Península.
  • Baetica: Al sud de la Península, era un dels territoris més romanitzats i desenvolupats econòmicament.
  • Lusitania: Àrea sud-occidental de la península.
  • Gallaecia
  • Cartaginense
  • Balearica

11. Relació de Conceptes Històrics

Relació entre ciutats, esdeveniments i figures històriques:

  • Emerita Augusta → Lusitània (Capital provincial)
  • Hemeroscopèon → Colonització grega
  • Gades → Colonització fenícia
  • Publi Escipió → Numància (Referint-se a Escipió Emilià)
  • August → Guerres Càntabres
  • Balearica → Divisió de Teodosi (386 dC)
  • Cartago Nova → Colonització púnica
  • Sagunt → Segona Guerra Púnica (Inici)

12. Evolució de les Províncies d'Hispània

Divisions administratives d'Hispània en diferents períodes:

Any (Emperador/General)Províncies
197 aC (Escipió)Hispània Citerior i Hispània Ulterior
27 aC (August)Lusitania, Tarraconense, Baetica
217 dC (Caracal·la)Gallaecia, Lusitania, Tarraconense, Baetica
297 dC (Dioclecià)Gallaecia, Tarraconense, Lusitania, Cartaginense, Baetica
386 dC (Teodosi)Gallaecia, Tarraconense, Lusitania, Cartaginense, Baetica i Balearica

Resistència a la Colonització Romana

La resistència es va concentrar principalment als territoris interiors que no havien estat colonitzats prèviament per grecs o cartaginesos. Les principals zones de resistència van ser:

  • Celtibèria
  • Lusitània
  • Asturs
  • Càntabres

Entradas relacionadas: