Conquesta i romanització d'Hispània: Etapes i procés
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,38 KB
Conquesta i romanització d'Hispània
Els romans són els colonitzadors que més temps van romandre a la Península Ibèrica: des del 218 aC fins al 476 dC. Són 7 segles d'influència.
Els romans van arribar a la península durant el seu enfrontament amb els cartaginesos a la Segona Guerra Púnica (s. III aC). La conquesta d'Ibèria per part dels romans va ser un procés de caràcter militar que va suposar l'ocupació del territori pels exèrcits romans i la submissió dels pobles que poblaven la península Ibèrica. Aquest procés es va realitzar en tres etapes:
- Conquesta del Llevant i de la Bètica (Andalusia) durant la II Guerra Púnica (218-202 aC). Escipió "L'Africà" va derrotar els exèrcits cartaginesos liderats per Aníbal. Aquest territori iber es va convertir en la zona més romanitzada i més rica de la Península (Tàrraco, Híspalis, Itàlica...).
- Conquesta de les Mesetes. Després de forts enfrontaments amb lusitans (Viriatus) i celtibers (Numància), es domina aquest territori al voltant de 133 aC. Serà el gran graner cerealista d'Hispània (Emèrita Augusta).
- Zona Cantàbrica, de Galícia als Pirineus. Van oferir una forta resistència i mai van ser totalment assimilats. Es va acabar de dominar amb l'emperador August al 17 aC.
La romanització
La romanització va ser el procés de transformació gradual dels habitants de l'Imperi Romà, que van assumir l'organització política, jurídica i social, els costums i la llengua, que és el llatí.
Els vehicles de la romanització van ser:
- L'organització administrativa i del territori segons el model romà. Els romans van dividir la península en províncies: durant la República n'hi va haver dues (Ulterior i Citerior), a l'Alt Imperi tres (Lusitània, Bètica i Tarraconensis) i al Baix Imperi cinc (Lusitània, Bètica, Tarraconensis, Cartaginensis i Gal·lècia). Al capdavant de cada província hi havia un procònsol o propretor. Les províncies es dividien en convents jurídics per a l'administració de justícia i la recaptació d'impostos.
- L'extensió de la vida urbana romana per la Península.
Els romans van desenvolupar les ciutats d'origen iber existents i van crear multitud de noves ciutats i assentaments a les zones d'origen celta. Aquestes ciutats van obtenir diferent categoria depenent del suport o no a l'expansió romana. Així, hi havia ciutats "immunes" que no havien de pagar impostos, ciutats "federades" que havien signat un pacte amb Roma i hi havia ciutats "estipendiàries" que, en haver-se oposat a Roma, estaven gravades pel pagament d'impostos especials.
Algunes de les ciutats que van fundar els romans es van originar en els campaments militars romans (Lleó), i unes altres van ser colònies poblades per veterans de l'exèrcit romà (Mèrida). Les "colònies" estaven habitades per ciutadans romans i organitzades a semblança de Roma, com Itàlica, Emèrita Augusta, Pompaelo...
- És importantíssim el desenvolupament de les obres públiques (ponts -Alcántara- o aqüeductes -Segòvia-) i les vies de comunicació (calçades i ports) que comunicaven els nous territoris amb la resta de l'Imperi.
- El paper de l'exèrcit romà, en què s'enrolaven els indígenes. Entrar a l'exèrcit era una via de promoció social. Posteriorment, després de llicenciar els soldats, ja romanitzats, contribuïen a la romanització de la seva pròpia tribu.
- La integració de la Península en els circuits econòmics i comercials.
Els romans van obrir la península al comerç mediterrani. Van crear una economia monetària que va transformar tota l'agricultura i va perfeccionar les tècniques artesanals i mineres.
L'agricultura es va transformar incorporant noves tècniques com la rotació triennal, l'arada, els adobs i els regadius. Es va especialitzar en productes comercials: cereals, vinya i olivera. L'explotació de la terra es feia a les vil·les (grans explotacions agropecuàries, treballades per esclaus i la producció de les quals es destinava principalment a l'exportació).
Les ciutats es van convertir en centres comercials, alhora que hi residien els administradors privats i públics, els tribunals i tots els serveis.