La Conquesta Romana de la Península Ibèrica: Etapes i Impacte

La conquesta romana de la Península Ibèrica va ser un procés llarg i complex, marcat per diverses etapes i circumstàncies històriques que van transformar profundament el territori i les seves poblacions. A continuació, es detallen les fases clau d'aquesta expansió romana.

Primera Etapa de la Conquesta (218-209 a.C.): L'Expulsió Cartaginesa

Aquesta fase s'inicia l'any 218 a.C. amb l'atac d'Anníbal a Sagunt, una ciutat aliada de Roma. En resposta, els romans van enviar dues legions, dirigides per Publi Corneli Escipió, que van desembarcar a Empòrion amb l'objectiu de tallar els subministraments a l'exèrcit cartaginès. Durant dotze anys, les legions romanes van lluitar contra els cartaginesos i els seus pobles ibèrics aliats, prenent el control progressiu dels territoris sota domini cartaginès. Ciutats com Sagunt (conquerida el 214 a.C.), Cartago Nova (209 a.C.) i Gadir (206 a.C.) van caure en mans romanes.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Púnica i expulsats els cartaginesos de les seves colònies (entre els anys 209 i 197 a.C.), els romans controlaven i administraven un vast territori que s'estenia des dels Pirineus fins a la desembocadura del Guadiana, recorrent tota la costa mediterrània peninsular. Aquest nou domini va ser dividit en dues províncies: la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior.

Segona Etapa de la Conquesta (154-188 a.C.): Resistència Ibèrica

Durant aquesta etapa, els abusos romans en els territoris que administraven van provocar enfrontaments constants. Revoltes com la dels turdetans a la vall del Guadalquivir i l'alçament dels ilergets van allargar la conquesta durant dècades.

A Lusitània i Celtibèria, la resistència a la penetració de les tropes romanes va ser especialment ferotge, donant lloc a dues guerres significatives:

Les Guerres Lusitanes (154-137 a.C.): Viriat i la Resistència

Aquestes guerres van començar el 154 a.C. a causa de l'actitud del cap romà Galba, després que un cabdill lusità realitzés incursions a les riques terres del sud peninsular. Els lusitans es van alçar, i sota el lideratge de Viriat, van utilitzar tàctiques de guerrilla per derrotar incessantment els romans. Finalment, Roma va subornar els lloctinents lusitans per assassinar Viriat. Sense el seu líder, l'exèrcit lusità es va debilitar, permetent a Roma derrotar-los i incorporar Lusitània a l'Imperi Romà.

Les Guerres Celtiberes (154-133 a.C.): La Caiguda de Numància

Paral·lelament, les guerres celtiberes es van desenvolupar del 154 al 133 a.C. Els habitants de Numància van rebre el suport dels pobles de la Meseta, però els romans van dur a terme nombroses expedicions per destruir la ciutat. La resistència celtibera va ser finalment eliminada quan el cònsol Escipió Emilià va prendre Numància el 133 a.C. En aquesta mateixa època, es va dur a terme la conquesta de les Illes Balears (123 a.C.) sota el comandament del cònsol Cecili Metel. En aquest moment, totes les terres fins a la Serralada Cantàbrica ja s'havien incorporat a l'Imperi Romà.

Tercera Etapa de la Conquesta (29-10 a.C.): Les Guerres Càntabres

La tercera i última etapa de la conquesta, del 29 al 10 a.C., va tenir com a objectiu principal el sotmetiment dels càntabres i els àsturs, que havien resistit durant molts anys.

Les Guerres Càntabres van finalitzar quan August, el primer emperador romà, va aconseguir sotmetre aquests pobles. La seva derrota va anar acompanyada d'una repressió que va incloure la destrucció dels pobles indígenes fortificats. Per prevenir futures rebel·lions, es van instal·lar legions romanes permanents en campaments, que amb el temps es van convertir en nuclis urbans estables, com Legio VII (l'actual Lleó) i Asturica Augusta (l'actual Astorga).

Amb aquesta etapa, es van incorporar definitivament els territoris del nord peninsular a l'Imperi Romà, completant així la conquesta de la Península Ibèrica.

Societat i Economia dels Ibers abans de la Romanització

Abans de la romanització, els pobles ibers que habitaven la península tenien una organització social i econòmica pròpia, amb característiques distintives.

L'Economia Ibèrica: Agricultura, Mineria i Comerç

L'economia dels ibers es fonamentava principalment en l'agricultura, amb el conreu de la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera) i plantes d'ús tèxtil com el lli i l'espart. Alguns pobles del sud van explotar les mines i van desenvolupar una important metal·lúrgia, destacant en la fabricació d'armes i l'orfebreria. En l'artesania, sobresortien l'elaboració de ceràmiques i teixits. El comerç amb els pobles colonitzadors (fenicis, grecs, cartaginesos) va ser crucial, ja que va propiciar l'encunyació de moneda pròpia i el desenvolupament de l'urbanisme i l'escriptura.

L'Organització Social Ibèrica: Tribus i Jerarquies

L'organització social ibèrica es regia per tribus, on existia una certa jerarquització relacionada amb el poder econòmic i militar. Aquesta situació donava origen a una aristocràcia guerrera, de la qual solia sorgir una forma de poder unipersonal. Les diferents tribus parlaven llengües emparentades entre si, tot i que amb variacions dialectals.