Conquesta Romana d'Hispània: Fases i Guerres Púniques

Fases de la Conquesta Romana d'Hispània

1a Fase: La primera intervenció de tropes romanes a la península es va produir al 218 a.C. L'inici de la conquesta es va emmarcar en el context de la Segona Guerra Púnica (guerres que van enfrontar Roma i Cartago per l'hegemonia a la Mediterrània occidental). Els cartaginesos tenien assentaments importants en el llevant peninsular i des d'allí van atacar Roma a través del sud de França i els Alps. Roma va contraatacar envaint les possessions cartagineses a Hispània a finals del segle III a.C. La victòria romana va posar fi a la presència cartaginesa a Hispània i va consagrar el domini de Roma sobre l'est i el sud peninsular.

2a Fase: Els romans van haver de fer front a la resistència dels pobles d'aquesta zona. Els millors exemples són les guerres lusitanes (155-136 a.C.) perquè en el seu intent d'avanç es van trobar amb Viriato, cabdill que va liderar una guerra de guerrilles contra les tropes romanes que les va posar contra les cordes. El terrorisme d'Estat, més que la guerra, va acabar amb la resistència, ja que Viriato va ser assassinat per uns traïdors que esperaven rebre una recompensa de Roma. D'altra banda, també trobem la fèrria resistència celtíbera a Numància fins a la seva rendició al 133 a.C.

3a Fase: En aquesta fase es va produir la conquesta de les zones indòmites al nord de les anteriors, exceptuada la franja cantàbrica (133 a.C. - 29 a.C.). En aquest període sense avenços, la República Romana va viure diverses guerres civils que van arribar a la península. Les lluites internes de Roma van donar lloc a enfrontaments bèl·lics a la península. Les Illes Balears van ser conquerides el 123 a.C.

4a Fase: Entre l'any 29 i 19 a.C. es va desenvolupar la campanya militar. Encara que a partir de llavors podem considerar que tota la Península Ibèrica és romana i s'ha integrat a Hispània. El fi de la conquesta va arribar en temps d'August, primer emperador romà, amb la dominació de galaics, asturs, càntabres i vascons (guerres càntabres).

Guerres Púniques

La principal causa de les guerres púniques va ser el conflicte d'interessos entre l'Imperi Cartaginès i la per llavors República de Roma.

1a Guerra Púnica (264-237 a.C.)

Va tenir lloc entre el 264 i el 237 a.C. La majoria de les batalles que es van viure en aquesta època van ser guanyades pels romans, excepte en algunes ocasions. Aquestes batalles es van resoldre amb un tractat de pau en el qual Cartago cedia el control de Sicília als romans. Mentrestant, Cartago va seguir expandint-se cap a Hispània i Roma es va concentrar en les Guerres Il·líriques per continuar el seu avanç cap a Hispània quan aquesta va finalitzar.

Segona Guerra Púnica

Els cartaginesos s'expandeixen per la península ibèrica fins que arriben al límit marcat pels romans en el riu Ebre, ataquen Sagunt, aliada romana, i Roma els declara la guerra, que es va dividir en dos fronts. D'una banda, la guerra a la península ibèrica i, de l'altra, l'heroica marxa del general cartaginès Aníbal a través dels Pirineus i els Alps fins a arribar a les portes de Roma. Per la seva banda, el general romà Escipió va vèncer els cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a la capital, Cartago. Finalment, la victòria va caure del costat romà.