La Conquesta Romana d'Hispània: 200 Anys de Guerra (218 a.C. - 19 d.C.)

La Conquesta Romana d'Hispània (218 a.C. - 19 d.C.)

Després de la Segona Guerra Púnica, els cartaginesos es van dedicar a conquerir Hispània per tal d'obtenir recursos essencials (plata, or, cavalls, etc.). El general cartaginès Aníbal va avançar amb les seves tropes a través d'Hispània cap a Itàlia. Va ser en aquest moment, l'any 218 a.C., que un exèrcit romà, al comandament d'Escipió, va entrar a Hispània, decidit a tallar la rereguarda a Aníbal.

Per a l'any 19 d.C., els romans havien conquerit completament Hispània. Aquests dos-cents anys de conquesta es poden dividir en tres períodes clau:

Primer Període (218 a 133 a.C.): L'Expansió Inicial

Escipió va desembarcar a Empúries per tallar la rereguarda a Aníbal, però va arribar tard. Es va dedicar aleshores a conquerir els territoris que dominaven els cartaginesos a Hispània (la Mediterrània i Andalusia). L'any 206 a.C. va conquerir Cadis.

L'any 197 a.C., els romans van organitzar el territori conquerit en dues províncies:

• La Citerior: La costa, des dels Pirineus fins a Andalusia.
• La Ulterior: Andalusia.

Aquest mateix any, els hispans es van sentir enganyats i es van revoltar. Cató va sufocar la revolta l'any 193 a.C. Els romans van continuar ocupant el centre de la península, però els abusos constants van provocar revoltes. Semproni Grac va aconseguir, amb una hàbil política d'acostament i concessions als hispans, 25 anys de pau.

Guerra Lusitana: Viriat, el Terror de Roma

La majoria dels romans es dedicaven a l'explotació sistemàtica de terres i habitants. L'any 155 a.C., els lusitans van atacar la província Ulterior i van derrotar els romans. Roma es va veure obligada a enviar 30.000 soldats al comandament de Quint Fulvi Nobílior, qui va aconseguir signar la pau. Però el pretor Galba va assassinar a traïció 9.000 lusitans i en va vendre 20.000 més com a esclaus.

Va esclatar de nou la guerra, aquest cop dirigida per un personatge singular: Viriat. Home senzill i sobri, cabdill nat, va dirigir la guerra durant 8 anys, derrotant els romans en diverses ocasions i ocupant ciutats de la Bètica i de la Celtibèria (Segòbriga, Martos, Bailén...). Els romans no van aconseguir derrotar-lo mai; van haver d'assassinar-lo a traïció: el cònsol Cepió va subornar els seus lloctinents (Audax, Ditalcó i Minur), que el van matar mentre dormia.

Guerra Celtibèrica: La Resistència de Numància

Alhora, es van aixecar els celtibers. En dos anys van derrotar dos exèrcits romans. El cònsol Marcel va signar la pau l'any 151 a.C. Però aquell any, el cònsol Lucul·le va enganyar i va massacrar els habitants de Coca.

L'any 144 a.C., els celtibers es van revoltar i es van unir a Viriat. Durant 10 anys, Numància es va guanyar el títol de "terror de la República". Finalment, Corneli Escipió Emilià va ser enviat a Hispània. Va reformar l'exèrcit i va assetjar Numància. Va envoltar la ciutat amb estacades, murs, fossats i torres per tal de rendir els numantins per fam. Al cap de nou mesos, l'any 133 a.C., els numantins van calar foc a la seva ciutat i es van suïcidar col·lectivament.

Segon Període (133 al 29 a.C.): Guerres Civils Romanes

Durant aquest període es van produir algunes expedicions a Galícia i al nord de Portugal. La resta de les operacions militars no van ser de conquesta, sinó que van formar part de les guerres civils que van aclaparar Roma durant aquells anys (com les campanyes de Sertori, Pompeu i Cèsar).

Tercer Període (29 a 19 a.C.): Les Guerres Càntabres

L'emperador August va decidir acabar amb les incursions dels càntabres i asturs per l'altiplà i va organitzar l'atac al Nord. Amb tres cossos d'exèrcit, va atacar per separat càntabres, asturs i galaics, i alhora una flota va desembarcar a la costa.

Les operacions, dirigides per l'emperador en persona i després per Agripa, van ser un èxit. L'any 19 a.C. va finalitzar definitivament la conquesta d'Hispània.