Conquesta de la Península Ibèrica per Roma

El mateix any que Anníbal creuava els Alps, va desembarcar a Empòrion un exèrcit comandat per Gneu Corneli Escipió. La principal missió d’aquest exèrcit era tallar els subministraments d’Anníbal, que ja es trobava a la península Itàlica i s’havia convertit en un enemic molt perillós.

La primera intenció de Roma, per tant, no va ser conquerir Hispània, sinó derrotar els cartaginesos. Però quan els romans van adonar-se de les riqueses que tenia Hispània i de la seva importància estratègica, van decidir conquerir-la i establir-s’hi definitivament.

Empúries era un enclavament comercial d’origen grec que s’havia anat desenvolupant al llarg del temps. Davant la segona guerra púnica, Empúries es va aliar amb Roma, i va oferir-li facilitats per al desembarcament militar. Es va construir un port i un campament militar al costat de la població que ja existia, des d’on els romans van iniciar la conquesta d’Hispània.

El procés de conquesta de la Península es va prolongar durant uns dos-cents anys. Va finalitzar, definitivament, l’any 19 aC, després d’àrdues batalles i moments de gran resistència.

Etapes de la conquesta

Litoral mediterrani (d’Empúries a Cartagena)

Gneu Corneli Escipió, amb l’ajuda del seu germà Publi, va fortificar la zona d’Empúries i va iniciar la seva avançada cap al sud.

La zona costanera al nord de l’Ebre va ser la primera que va caure a mans dels romans i Tàrraco va esdevenir la ciutat més important.

Posteriorment, van assetjar i conquerir Sagunt (212 aC), que estava en mans cartagineses, i van aconseguir, poc després, la vall del Guadalquivir. Amb la caiguda de Gadir l’any 206 aC, Roma controlava ja tot el litoral mediterrani de la Península i es donava per acabada la dominació cartaginesa.

La conquesta no va estar exempta de focus de resistència procedents de les mateixes poblacions autòctones. Per exemple, a l’actual Lleida, hi habitaven els ilergets, un poble que es va resistir, activament, a la dominació romana. Indíbil i Mandoni van ser els líders que van plantar cara al poder romà des del 218 aC fins al 205 aC, any en el qual ambdós van morir, el primer al camp de batalla i el segon, executat.

Centre peninsular

Amb el litoral ja controlat, es va tardar uns quants anys a iniciar la penetració cap a l’interior de la Península (el 181 aC); un territori controlat per les tribus celtes i celtibèriques que ningú havia dominat fins aleshores.

El centre de la Península va ser un escenari continu de motins i guerres, de les quals destaquen:

• Les guerres lusitanes (155 aC - 139 aC): el principal líder de la resistència lusitana va ser Viriat. Es va enfrontar als intents de Roma de controlar els territoris situats al sud del Duero. Després de moltes batalles, Roma va reconèixer Viriat com a líder dels lusitans i es va firmar la pau l’any 140 aC. No obstant això, només un any després, Roma va trencar el pacte i va subornar els compatriotes de Viriat perquè l’assassinessin.

• Les guerres celtibèriques: paraŀlelament a les guerres lusitanes, van tenir lloc les guerres contra les tribus rebels celtibèriques (181 aC - 133 aC). Van haver-hi tres guerres que finalitzaren amb el setge i la presa de Numància. Els numantins, després de tretze mesos de setge, van preferir incendiar la ciutat abans que rendir-se als romans.

A partir de la caiguda de Numància es va donar per finalitzada l’oposició dels pobles de l’altiplà. Les guerres posteriors van enfrontar romans contra romans, per això se les considera guerres civils.

Nord peninsular

Entre els anys 29 aC i 19 aC es van enfrontar els romans, liderats per Octavi August, contra els càntabres i asturs situats al nord de la península Ibèrica. Amb la victòria romana, es va donar per finalitzada la conquesta d’Hispània.