Conquesta de les Illes Balears i Unió Dinàstica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,25 KB

Conquesta Mallorca

S. XIII expansió corona Aragó cap al sud peninsular i Mediterrani. Objectiu- expansió comercial de la burgesia catalana i neutralitzar l'agitació dels senyors feudals. Fet que determina el final dels dominis musulmans de les illes i inicià la fase d'incorporació de les Balears al context del món feudal europeu. Implicà grans canvis importants que afectaren a l'organització política, societat, economia, cultura...Conquesta Mallorca i Pitiüses: 1228 Jaume I i els seus magnats donaren suport a la iniciativa d'emprendre la campanya per conquerir l'arxipèlag. Expedició militar (5-12-1229). Desembarcament a Santa Ponça, hi va haver resistència (habitants medina mayurqa) fins 31-12-1229. 1235 Pitiüses. Població aniquilada o esclavitzada. Menorca 1231 (tractat de Capdepera, fins el 1287) després fou conquerida per Alfons III. Durant 7 anys independent, població conservava religió, costums...Repartiment: Mallorca (Jaume I part important (entre cavallers seus), la resta es va repartir entre els magnats que havien participat en la campanya militar). Pitiüses entre magnats que financiaven l'expedició. Castell i ciutat es repartiren a parts iguals i la resta a homes conqueridors. 1230 Jaume I repoblació de Mall- atorga la carta franquesa (estipulava drets i privilegis dels nous habitants). Carta de poblament d'Eivissa = Mallo. S'introdueix el sistema de relacions feudals. Pagesos tenien el domini útil de la terra, depenien econòmicament dels senyors directes als quals donaven rendes i prestacions econòmiques. Xarxa hidràulica i els conreus especialitzats substituïts per la trilogia mediterrània, encara que l'explotació salina sector més important. Mort Jaume I- separació territorial corona Aragó. Pere gran Aragó i València. Fill de Jaume-Mallorca i Eivissa i possessions nord Pirineus. Inicia regne privatius Mallorca (fins SXVI) amb Jaume II, Sanç I, i Jaume III. Fragilitat política nou regne féu palesa en el pacte d'infeudació 1279. Alfons III conquesta definitiva Menorca 1287. Tractat d'Anagni 1295- territoris de Mallorca tornaren a Jaume II (2a etapa regnat seu). Jaume II organitza govern Eivissa Formentera. Màx. Institució govern Menorca universitat general. A Mallorca promulga les ordinacions- emprengué construcció del castell Bellver i edificació de la seu. Sanç posa les bases del Gran i General Consell (institució principal govern de Mallorca). Jaume III constituí Consolat de Mar. Pere VI el derrotà. Mall es reincorpora a la corona d'Aragó.

Castella i Aragó

Castella: origens- comtat independent d'Astúries (S.X) unificació definitiva SXIII. Organització- amplis poders corona sobre les altres institucions, sotmeses al poder reial, corts representació estamental i territori dividit en merindades (impostos). Econòmia- auge ramaderia en la base de la Mesta (SXIX) abolicio) la qual té les millors terres. Expansió urbana i comercial pel camí de Sant Jaume.

Aragó: origens – SXII unió Cor. Aragó i comtes Barcelona (llengua i cultura independent) Organització- (territorial diversa) rei pacta amb les corts obligat a jurar els furs del regne. Figura del lloctinet a cada regne. Economia- importància agricultura diversificada (sobretot regadiu) a València, gran pes comercial mediterrani, sorgiment indústria tèxtil a Catalunya.

Espanya Visigòtica

Diversitat social: ètnica- (majoria) Hispanovisigots- convertits a l'islam i Berbers (majoria musulmans) dedicats (els2) a agric i comerç. Àrabs elit dirigent (impor) i esclaus europeus. Religiosa- majoria musul conversió hispans, la minoria cristiana emigració al nord. I jueus deixen de ser perseguits. Orga social: Còrdova ciutat important i prospera d'Europa. Elit social: aristocràcia àraba, controlen terres i càrrecs, sorgiment classe mitjana formada pels mercaders, masses populars pageses. Hispanovisigots, berbers i esclaus.

Al Andalus (fases): INICIS EMIRAT- arribada 711 de la mà de Tariq Conquesta fins els 714. Expansió Covadonga 722 Poitiers 732. Dependència califat Damasc fins 756 (revolució abbasida). 756 Abd al Rahman I proclama emirat independent (Còrdova). Tensions internes permeten avanç cristià al Duero. CALIFAT DE CÒRDOVA: proclamat per Abd al Rahman III 929, pacifica el país, relacions amistoses amb cristians i Imperi Germànic, a finals S.X pren poder Almansor (Ràtzies contra el nord), descomposició poder Califat fins desaparició (1031)- regnes de Taifes. TAIFES I INVACIONS: divisió espai en regnes independents (taifes), guerres, 1086 invasió almoràvid, unificació espai fins el 1145, 1172 invasió almohade, unificació fins Navas de Tolosa, progressiu avanç cristià cap al sud. REGNE DE GRANADA: únic espai musulmà a partir del SXIII, vassallatge a Castella (sobreviu per feblesa castellana) i caiguda al 1492, conquesta per part dels Regnes Catòlics.

Unió Dinàstica (RC): Crísi S.XV- revoltes pageses (remences a Catalunya i Guerres Irmandiñas a Galícia)- conflicte successori (a corona d'Aragó → Joan II enfrontat al seu fill i a Castella per la successió d'Enric IV entre Joana i Isabel)-a Barcelona hi ha una lluita entre la Biga (comerciants) i la Busca (artesans). Unió dinàstica-1469 matrimoni Ferran d'Aragó i Isabel de Castella (en secret) – 1479 s'oficialitza – unió personal, no territoris- 3 objec: centralitzar el poder, unitat territorial, unitat religiosa. Forma de govern – cada regne manté les lleis i institucions pròpies-consells (funció judicial i legislativa depèn de la corona, castell de Castella: màxim organ de govern, relegà les corts, i consell d'Aragó: només funció consultiva)-Poder local (a Castella control directe amb el corregidor i a corona Aragó moven poder oligarquies amb insaculació) -inquisició (tribunal eclesiàstic, s'implanta als 2 regnes i se li van donar un ús polític perquè tenia jurisdicció universal). UNIFICACIÓ TERRITORIAL I RELIGIOSA: aconseguir unitat política de tota la península a través de la incorporació del regne de Granada, Navarra i Portugal (1483-1492gra) mantenir la religió, llengua, usos i costums. L'expansió es va dirigir al regne de Navarra, al 1512 es va annexar a Castella (mantenir propi ordenament, institucions i autonomia). RC van continuar les polítiques expansives que havien dut a terme Castella i Aragó fora de la península ibèrica. Desigs unificadors es van estendre a l'àmbit religiós. Convivència musul, crist i jueu, es va acabar. Pressió social i política va fer que molts de jueus es convertissin al cristianisme (jueus conversos). RC van obligar a fer-ho o a emigrar, això va significar la pèrdua d'una minoria laboriosa (repercussions negatives desenvolupament econòmic posterior). Musulmans convertits a cristian, van ser anomenats moriscos (Granada, Vall de l'Ebre i València). Diferència entre cristians vells i conversos manifestava netedat de sang.

Domini Illes Canàries: Inici Lanzarote, RC adquirir un fort i la seva població, a través de la signatura capitulacions es van intensificar l'ocupació de les illes. Castella i Portugal (guerra de successió Enric IV). Tractat d'Alcáçovas-Toledo (repartiment d'àrees d'influència a l'atlàntic entre dues potències). Pedro Vera (Gran Canària), Alfonso Fernández de Lugo (La Palma i Tenerife). Extermini i ràpida colonització de les poblacions, que van ser castellanitzades ràpidament → paper important per l'expansió atlàntica de Castella en la ruta cap al Nou Món.

America: 1492 CC, cercant un camí alternatiu a les rutes tradicionals de la Mediterrània oriental, que estaven controlades pels turcs. La recerca de noves rutes va portar a la conquesta castellana de les illes Canàries. CC va oferir als RC el projecte d'arribar a les Índies seguint una ruta cap a l'oest en comptes de vorejar tot el continent africà (capitulacions de Santa Fe). 3 agost 1492 va sortir del port de Palos de Moguer i el 12 octubre arribava a les Antilles. CC pensava havia arribat a Àsia però no. Partició de les zones d'expansió i navegació entre Castella i Portugal (tractat de Tordesillas) 1494.

Entradas relacionadas: