La Conquesta i l'Emirat a Al-Àndalus
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,75 KB
La Conquesta i l'Emirat Dependent
L'any 711, el regne visigot travessava una guerra civil entre Roderic i Àkhila per la successió del tron. El governador Musà i el seu general Tariq van creuar l'estret de Gibraltar i van derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Els musulmans van anomenar al-Àndalus les terres conquerides i van establir Còrdova com un emirat dependent.
L'Emirat Independent
L'any 750, la dinastia abbàssida va prendre el poder de l'islam i la família Omeia va ser assassinada. Abd al-Rahman va aconseguir escapar i arribar a Al-Àndalus, on va proclamar-se emir independent de Còrdova. Els emirs van haver d'enfrontar-se a revoltes internes i a les incursions militars dels francs i dels cristians.
El Califat
L'any 912, Abd al-Rahman III va heretar el tron i en 929 es va proclamar califa, convertint-se en la màxima autoritat religiosa i governant. El califa disposava de hagib i visirs, i els valís governaven les províncies. En 976, Hisham III va accedir al títol de califa i el govern va quedar en mans d'Almansor. El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història andalusina.
Els Regnes de Taifes
Després de la mort d'Almansor en 1002, les lluites internes van devastar Al-Àndalus fins a la deposició de l'últim califa de Còrdova en 1031. El califat es va dividir en molts regnes o taifes, marcant una època de crisi política però de gran esplendor cultural. Les taifes es van enfrontar constantment i van pagar tributs als reis cristians per evitar atacs. En 1085, Toledo va caure en mans cristianes.
Els Imperis Nord-Africans
Els almoràvids i després els almohades van intentar frenar l'avanç dels regnes cristians a Al-Àndalus, però van acabar fragmentant encara més la regió. El regne nassarita de Granada va ser l'últim territori musulmà a la Península, tot i ser vassall de Castella. Va assolir l'esplendor al segle XIV, però les lluites internes van facilitar la conquesta cristiana pels Reis Catòlics.
Una Societat Heterogènia
La societat andalusina era diversa, amb diferents grups com els conqueridors, els muladís, els mossàrabs i els jueus. Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes i l'esclavatge era present en l'escala social més baixa.
L'Economia
La majoria de la població andalusina es dedicava a l'agricultura i a les ciutats es desenvolupava una artesania. Al-Àndalus era un important centre comercial.
La Cultura i l'Art
A Al-Àndalus es va desenvolupar una cultura esplèndida amb destacats pensadors musulmans i jueus. Els arquitectes hispanomusulmans van construir amb materials senzills però amb una decoració exuberant.
La Conquesta
L'any 713, Abd al-Aziz, fill de Musà, va arribar a les terres valencianes i murcianes, anomenant-les Xarq al-Àndalus. Les taifes valencianes es van formar després de la fragmentació d'Al-Àndalus en 1031. Els almoràvids i almohades van intentar mantenir el control, però van ser derrotats pels regnes cristians.
Una Època d'Esplendor Econòmica
A les terres valencianes es van desenvolupar sistemes hidràulics i una producció artesanal variada, com la seda, l'espart, la ceràmica i la fabricació de llibres.
Les Àrees Cantàbrica i Pirenaica
Van ser les úniques zones que van evitar el domini musulmà i on van sorgir els primers regnes cristians en els segles VIII i IX.
La Creació del Regne Asturlleonés
L'any 718, Pelagi es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes, creant el regne d'Astúries. El regne va expandir-se cap al sud i va traslladar la capital a Lleó.
El Comtat de Castella
Castella, com a terra fronterera, va patir els atacs musulmans i va estar organitzada sota el comte Fernán González.
La Creació del Regne de Castella
En 1035, Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, consolidant-se com un dels regnes més poderosos de la Península.
La Formació de la Corona de Castella
La unió definitiva de Castella i Lleó va tenir lloc en 1230, formant la corona de Castella sota l'autoritat de Ferran III.
Del Regne d'Aragó a la Formació de la Corona d'Aragó
El comtat d'Aragó va evolucionar fins a convertir-se en el regne d'Aragó, que es va unir als comtats catalans formant la corona d'Aragó.
L'Avanç dels Regnes Cristians
Des del segle IX, els reis cristians van iniciar la reconquesta cap al sud, avançant cap a les terres musulmanes i establint el repoblament dels territoris conquerits.
L'Organització dels Territoris Cristians
Els reis eren les màximes autoritats i organitzaven els territoris conquerits, establint una estructura feudal per governar-los.