Conquesta i Colonització d'Amèrica: Impacte i Organització

1. Conquesta i Colonització d’Amèrica

1.1 Explotació i Economia del Territori Americà

El Tractat de Tordesilles marca la primera etapa de la conquesta. Hernán Cortés va desembarcar en terres mexicanes i es va endinsar en el territori habitat per la civilització asteca. Cortés els va vèncer a la batalla d’Otumba (1520) i es va apoderar d’un ampli territori que va rebre el nom de Nova Espanya. Les conquestes van continuar amb Guatemala (1523), Mèxic (1524) i Hondures.

1.2 Organització i Explotació dels Territoris

Els nous territoris van representar una important font d’ingressos per a Castella i, en general, per la corona, que controlava el trànsit comercial i es reservava la cinquena part (quint reial) de tot el metall preciós (or, plata) i un gravamen del 7,5% sobre tots els productes importats o exportats. L’or i la plata es van convertir en les principals riqueses que es van extreure d’Amèrica. Les mines més importants van ser les de plata, situades a Bolívia (Potosí) i a Mèxic (Zacatecas).

Les terres i les mines van ser les fonts principals de riquesa. Les terres van ser repartides entre els col·lonitzadors, als quals s’entregava una finca i un grup d’indígenes. D’aquesta manera van sorgir les encomiendes, molt difoses al Perú i Mèxic. L’indígena era “encomanat” al colon i, a canvi d’una teòrica protecció, quedava obligat a pagar tributs i a treballar forçadament per a l’encomendero. Les mines eren propietat reial i es va concebre la seva protecció a particulars, que també podien utilitzar el sistema de l’encomienda per exportar-les, però va ser més habitual la mita: treballs forçats dels indígenes que s’articulaven en forma de sorteig, obligant cada comunitat indígena a aportar un grup de treballadors.

Malgrat que en teoria els indígenes eren lliures i súbdits de la corona, a la pràctica van acabar sotmesos mitjançant formes semifeudals d’explotació. Les disposicions de la corona per evitar els abusos sobre la població, com ara les Lleis Noves d’Índies (1542), van ser incomplertes de manera sistemàtica, malgrat les denúncies, com les que va fer el pare Bartolomé de les Cases. Les dificultats de comunicació van conduir a una notable autonomia dels colonitzadors respecte al poder reial, i es va encunyar l’afirmació: “que s’obeeixi, però que no es compleixi”. La corrupció i l’explotació dels indígenes van ser des del principi trets destacats de l’administració a Amèrica.

1.3 L’Impacte als Pobles Indígenes

La conquesta i la colonització del Nou Món van tenir conseqüències demogràfiques desastroses per a la població indígena. A les Antilles, els seus habitants van quedar pràcticament aniquilats, fet que va obligar a impulsar el tràfic d’esclaus negres d’Àfrica, primer sota control portuguès i, més tard, holandès. Les causes principals van ser l’absència de defenses en els natius contra les malalties portades pels espanyols i les dures condicions de treball que van imposar els conqueridors. La submisió dels indígenes i la facilitat amb què van ser sotmesos i explotats s’expliquen per la seva actitud fatalista davant el convenciment que havien estat abandonats pels seus déus.

La barreja d’indígenes, colonitzadors i població africana va configurar un món multiracial format per criolls (descendents d’espanyols), mestissos (descendents d’europeus i natius) i mulats (descendents d’europeus i africans negres). Aquesta barreja racial no va impedir una societat profundament desigual en la qual els criolls acaparaven les riqueses i els llocs a l’administració. Igualment, a l’Amèrica colonial, l’influència cultural castellana va ser molt gran i es va imposar a les poblacions indígenes. La llengua castellana es va consolidar com a idioma comú i molts dels costums dels colonitzadors van quedar incorporats a la cultura americana, si bé es va mantenir una diversitat cultural destacada, originada per la resistència dels pobles precolombins a abandonar les seves tradicions.