La Conquesta d'Amèrica: Exploradors, Impacte i Conseqüències

La Conquesta d'Amèrica: Exploradors i Impacte

Grans Conqueridors i les seves Fites

• Vasco Núñez de Balboa: Va descobrir l’Oceà Pacífic, demostrant que Cristòfor Colom havia arribat a un nou continent.
• Hernán Cortés: Amb pocs homes, va posar fi a l’Imperi Asteca (Mèxic).
• Francisco Pizarro: Amb menys de mil homes i superant grans serralades, va destruir l’Imperi Inca (situat a l’actual Perú).
• Álvar Núñez Cabeza de Vaca: Va explorar Florida, Texas i Califòrnia.
• Francisco de Orellana: Va recórrer el riu Amazones.
• Diego de Almagro i Pedro de Valdivia: Es van apoderar de Xile.
• Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano: Van donar la primera volta al món.

Política, Societat i Religió a l'Amèrica Colonial

La conquesta va provocar una gran catàstrofe demogràfica entre els pobles indígenes americans. Aquesta es va originar tant per l’explotació econòmica a què van ser sotmesos com per l’arribada de malalties contagioses portades pels conqueridors, contra les quals els indis no tenien cap tipus de protecció. A la zona del Carib, la població indígena va ser totalment aniquilada, i en altres zones, com la dels asteques, va quedar reduïda a la meitat.

L’explotació econòmica va ser molt intensa. Amèrica es va convertir en la major font d’ingressos per a Castella. La Corona es reservava la cinquena part (el quint reial) dels metalls preciosos que arribaven. L’arribada d’or i plata va augmentar molt amb l’explotació de les mines de Potosí (Bolívia) i Zacatecas (Mèxic).

Els reis volien evitar la formació de feus al Nou Món, així que sempre van conservar el control del territori. Es va copiar l’organització administrativa de Castella: es va reproduir el sistema de municipis, es van crear virregnats (el del Perú i el de Nova Espanya, a Mèxic), amb un virrei com a màxima autoritat i representant del monarca, es van crear audiències per administrar la justícia, etc. L’evangelització i la implantació del cristianisme era la gran tasca a realitzar, fet que va impulsar la vinguda de frares i la creació de bisbats.

La reina Isabel la Catòlica va prohibir l’esclavització dels indis, però finalment es va adoptar un sistema que no deixaria de produir grans abusos: la encomienda, pel qual es posava un grup d’indis a càrrec d’un encomendero, el qual tenia l’obligació de cristianitzar-los a canvi de la seva feina. A l’hora de la veritat, la encomienda va derivar sovint cap a una esclavització. Els abusos van ser denunciats per frares com Bartolomé de las Casas a la seva obra “Breve descripción de la destrucción de Indias”. La Corona va intentar frenar els maltractaments, però l’explotació dels indis no es va aturar fins que van arribar esclaus africans. Per evitar els abusos a la població indígena, Carles V va promulgar les Lleis Noves d’Índies. Amb l’arribada de milers d’esclaus africans a Amèrica, es va desenvolupar una societat absolutament multiracial. Espanya, especialment Castella, va aportar a Amèrica la seva cultura: l’idioma, l’urbanisme, els costums i les tradicions, etc.

Conseqüències de la Conquesta per a Espanya i Europa

La conquesta de les terres americanes va constituir una fita importantíssima en la construcció de l’Imperi Espanyol. La Península Ibèrica va rebre ingents quantitats de béns americans: plata, or i productes agrícoles nous, com el blat d’Índies (blat de moro), la patata, el cacau i el tabac.

El monopoli del comerç americà va ser concedit a Sevilla i a la seva Casa de Contratación fins al 1717, any en què va passar a Cadis. També es van exportar mercaderies des d'Europa, com blat, vinyes, oli, vestits i armes. Es va produir una gran alça dels preus al llarg del segle XVI, coneguda com la Revolució dels Preus, relacionada amb l’entrada massiva de plata americana. Això va afavorir les importacions de productes estrangers i va dificultar la producció pròpia. No obstant això, durant els segles XVI i XVII, el sosteniment de l’Imperi obligava a una despesa major que els ingressos, per la qual cosa l’Estat es va endeutar de manera desproporcionada, entrant en fallida durant el regnat de Felip II. Banquers estrangers van prestar grans quantitats a Carles V, de manera que el flux del metall no va beneficiar principalment Castella, sinó altres països europeus.