Connectors i recursos de cohesió textual en català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,35 KB

1

Connectors i marcadors textuals

Contrastius

  • Adversatius: Però, malgrat, tanmateix, al contrari.
  • Concessius: Encara que, tot i que, a pesar que, malgrat que, així i tot, ara bé, això sí, no obstant això.

Reformulació

Al capdavall, al cap i a la fi, dit d’una altra manera, dit d’una manera, encara millor, millor dit, si ho preferiu.

Exemplificació

És a dir, voleu dir, com és, en altres paraules, per exemple, com a il·lustració, com a prova, així, posem per cas, sense anar més lluny, en efecte, verbigràcia.

Causatius

  • Finals: Perquè, per tal que, per a, a que.
  • Condicionals: Si, llevat que, posat que.
  • Consecutius: Com a conseqüència, així doncs, llavors, com a resultat, per això.
  • Causals: La causa és, perquè, a causa de, que, la causa d’això és.

Ordenació i metadiscurs

  • Tancament: Per acabar, en darrer lloc, en conclusió, en poques paraules, en últim terme.
  • D’inici: D’entrada, per començar.
  • De continuació: A continuació, en segon lloc, en tercer lloc, finalment.

Temporals

Mentrestant, durant, alhora, simultàniament, paral·lelament, immediatament, mentre, abans, anteriorment, a deshora, a continuació, al cap de.

Additius

  • Intensificació: Encara més, fins i tot.
  • Distribució: D’una banda, d’una banda / de l’altra, d’altra banda, per una part / per l’altra.
  • Suma: I, a més, també, tampoc.
  • Digressió: Per descomptat, a propòsit.
  • Generalització: Generalment, en general.
  • Especificació: En concret, especialment, en particular, pel fet, fet i fet.
  • Conclusió: En resum, en síntesi, en definitiva, en suma.
  • Canvi de tema: Quant a, pel que fa a, abordarem ara.
  • Ampliació: En efecte, efectivament, certament, per descomptat.

Tipus d'arguments

  • Argument d’autoritat: Usa l’opinió d’una persona de prestigi per a donar credibilitat: Compra detergent X, recomanat pels principals fabricants de rentadores.
  • Argument del model: Presenta una persona com a exemple a imitar: Hauries de fer com la teua germana, mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets.
  • Argument del benefici: Destaca els avantatges d’una acció: Dóna sang, salvaràs vides.
  • Argument del malbaratament o balafiament: Defensa una acció per a no perdre esforços ja fets: No abandones el curs ara, tens les dues primeres avaluacions aprovades.
  • Arguments de causa i conseqüència: Relaciona una acció amb les seues conseqüències: No conduïsques si has begut alcohol, pots matar-te tu o matar algú.
  • L’exemple: Usa un cas concret per a generalitzar una idea: Els funcionaris són uns ganduls; l’altre dia el funcionari xarrava en lloc d’atendre’m.
  • Argument per comparació: Compara dues opcions per a destacar-ne una: És millor aquesta edició del Llibre de les bèsties perquè té un llenguatge més adaptat.
  • Argument de justícia o identificació de situacions: Defensa un tracte igual per a casos semblants: He tret un 4 com Júlia i a ella sí que l’ha aprovada.
  • Apel·lar a la quantitat: Convéncer pel gran nombre de persones que ho fan: La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seua protecció.
  • Apel·lar a la qualitat: Destaca el caràcter únic i especial d’un fet: És una experiència única que t’afecta directament.
  • Ús de dades, xifres i estadístiques: Usa números per a donar objectivitat: El 75% dels alumnes volen les classes en castellà / el 70% les demana en valencià.

Polifonia: les veus del discurs

Tipus principals

  • Autor real: Persona real que escriu el text.
  • Lector real: Persona real que llig el text.
  • Autor model: Imatge mental de l’autor construïda pel lector.
  • Lector model: Lector ideal que l’autor imagina amb coneixements previs i ideologia compartida.
  • Locutor: Veu que conta els fets i organitza el discurs.
  • Enunciador: Veus diferents del locutor que apareixen dins del text.
  • Allocutari: Persona a qui s’adreça el locutor.

Tipus secundaris

  • Locutor en primera persona del singular: Textos subjectius.
  • Locutor en tercera persona del singular: Textos acadèmics.
  • Primera persona del plural:
    • Plural de modèstia: Equival a "jo" i és acadèmic.
    • Nosaltres inclusiu: Jo més tu.
    • Nosaltres exclusiu: Jo més ell.
    • Nosaltres global: Jo més tu més ell.
  • Discurs reportat directe: Citació literal amb cometes o guions.
  • Discurs reportat indirecte: Verb de dicció més la conjunció "que".
  • Discurs reportat indirecte lliure: Tercera persona sense marques.

Intertextualitat

Tipus principals

  • Intertextualitat: Relació d’un text amb altres textos.

Tipus secundaris

  • Relacions hipertextuals: Un text deriva d’un altre.
  • Relacions metatextuals: Un text comenta un altre text.
  • Relacions intertextuals: Inclusió de fragments o referències d’un altre autor.
  • Relacions paratextuals: Elements que acompanyen el text com el títol, les notes o el prefaci.
  • Ironia: Dir el contrari del que es pensa o imitar la veu d’un altre enunciador.

Mecanismes de connexió

Connectors: Cohesionen el text mitjançant conjuncions (però), preposicions (entre altres coses), adverbis (d’una banda) o expressions (recapitulant).

Impersonalitat

L'emissor no es mostra ni implica el receptor mitjançant construccions impersonals:

  • Construccions impersonals reflexes: Amb "es" en tercera persona.
  • Subjecte indeterminat: Amb "hom", "la gent", "tothom", "algú".
  • Construccions esdevenimentals: Haver-hi, caldre, fer falta.
  • Verb semblar o parèixer.
  • Interpretació impersonal del verb conjugat: Tercera persona del plural, primera del plural o segona.
  • Infinitiu amb subjecte genèric.
  • Oracions passives: Destaquen l’objecte i amaguen l’agent.

Modalització

Discurs subjectiu on l’emissor manifesta actitud o posició:

  • Fenòmens d’èmfasi: Focalització, valoracions, incredulitat, ironia, sorpresa.
  • Modalitats oracionals no assertives: Interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa.
  • Afixos: Augmentatius, diminutius, pejoratius, superlatius.
  • Elements lèxics valoratius: Verbs, substantius, adjectius, adverbis, quantificadors (molt, poc, massa, gens, força).
  • Interjeccions: Ah, oh, uf, hurra, ca, carai, òndia, diantre, llàstima.
  • Unitats fraseològiques: Locucions, fórmules, proverbis.
  • Figures retòriques: Interrogació, exclamació, metàfora, hipèrbole, comparació, ironia.
  • Alternança de codi: Canvi de llengua.

Mecanismes de cohesió lèxica

  • Relacions referencials: Repetició lèxica, sinonímia.
  • Relacions de sentit: Antonímia, recíprocs, famílies lèxiques, mots generals, camps semàntics, hiperonímia, hiponímia.
  • Relació enciclopèdica: Coneixement compartit.
  • Figures literàries: Metàfora, metonímia, comparació.
  • Aposició.
  • Nominalització.

Mecanismes de cohesió gramatical

  • Referència fòrica: Anàfora (identitat o sentit), catàfora, el·lipsi, determinació, possessius, demostratius, temps verbals (imperfet, plusquamperfet, condicional).

Dixi

Referència al context comunicatiu:

  • Dixi personal: Jo, tu, nosaltres, morfemes verbals, possessius.
  • Dixi social: Formal o informal.
  • Dixi espacial: Aquest, açò, ací, aqueix, això, aquell, allò.
  • Dixi temporal: Temps verbals i adverbis (ara, ahir, demà, present, passat, futur, present atemporal, històric, futur).

Entradas relacionadas: