Connectors i recursos de cohesió textual en català
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 9,35 KB
1
Connectors i marcadors textuals
Contrastius
- Adversatius: Però, malgrat, tanmateix, al contrari.
- Concessius: Encara que, tot i que, a pesar que, malgrat que, així i tot, ara bé, això sí, no obstant això.
Reformulació
Al capdavall, al cap i a la fi, dit d’una altra manera, dit d’una manera, encara millor, millor dit, si ho preferiu.
Exemplificació
És a dir, voleu dir, com és, en altres paraules, per exemple, com a il·lustració, com a prova, així, posem per cas, sense anar més lluny, en efecte, verbigràcia.
Causatius
- Finals: Perquè, per tal que, per a, a que.
- Condicionals: Si, llevat que, posat que.
- Consecutius: Com a conseqüència, així doncs, llavors, com a resultat, per això.
- Causals: La causa és, perquè, a causa de, que, la causa d’això és.
Ordenació i metadiscurs
- Tancament: Per acabar, en darrer lloc, en conclusió, en poques paraules, en últim terme.
- D’inici: D’entrada, per començar.
- De continuació: A continuació, en segon lloc, en tercer lloc, finalment.
Temporals
Mentrestant, durant, alhora, simultàniament, paral·lelament, immediatament, mentre, abans, anteriorment, a deshora, a continuació, al cap de.
Additius
- Intensificació: Encara més, fins i tot.
- Distribució: D’una banda, d’una banda / de l’altra, d’altra banda, per una part / per l’altra.
- Suma: I, a més, també, tampoc.
- Digressió: Per descomptat, a propòsit.
- Generalització: Generalment, en general.
- Especificació: En concret, especialment, en particular, pel fet, fet i fet.
- Conclusió: En resum, en síntesi, en definitiva, en suma.
- Canvi de tema: Quant a, pel que fa a, abordarem ara.
- Ampliació: En efecte, efectivament, certament, per descomptat.
Tipus d'arguments
- Argument d’autoritat: Usa l’opinió d’una persona de prestigi per a donar credibilitat: Compra detergent X, recomanat pels principals fabricants de rentadores.
- Argument del model: Presenta una persona com a exemple a imitar: Hauries de fer com la teua germana, mai no faltava a classe i sempre tenia els deures fets.
- Argument del benefici: Destaca els avantatges d’una acció: Dóna sang, salvaràs vides.
- Argument del malbaratament o balafiament: Defensa una acció per a no perdre esforços ja fets: No abandones el curs ara, tens les dues primeres avaluacions aprovades.
- Arguments de causa i conseqüència: Relaciona una acció amb les seues conseqüències: No conduïsques si has begut alcohol, pots matar-te tu o matar algú.
- L’exemple: Usa un cas concret per a generalitzar una idea: Els funcionaris són uns ganduls; l’altre dia el funcionari xarrava en lloc d’atendre’m.
- Argument per comparació: Compara dues opcions per a destacar-ne una: És millor aquesta edició del Llibre de les bèsties perquè té un llenguatge més adaptat.
- Argument de justícia o identificació de situacions: Defensa un tracte igual per a casos semblants: He tret un 4 com Júlia i a ella sí que l’ha aprovada.
- Apel·lar a la quantitat: Convéncer pel gran nombre de persones que ho fan: La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seua protecció.
- Apel·lar a la qualitat: Destaca el caràcter únic i especial d’un fet: És una experiència única que t’afecta directament.
- Ús de dades, xifres i estadístiques: Usa números per a donar objectivitat: El 75% dels alumnes volen les classes en castellà / el 70% les demana en valencià.
Polifonia: les veus del discurs
Tipus principals
- Autor real: Persona real que escriu el text.
- Lector real: Persona real que llig el text.
- Autor model: Imatge mental de l’autor construïda pel lector.
- Lector model: Lector ideal que l’autor imagina amb coneixements previs i ideologia compartida.
- Locutor: Veu que conta els fets i organitza el discurs.
- Enunciador: Veus diferents del locutor que apareixen dins del text.
- Allocutari: Persona a qui s’adreça el locutor.
Tipus secundaris
- Locutor en primera persona del singular: Textos subjectius.
- Locutor en tercera persona del singular: Textos acadèmics.
- Primera persona del plural:
- Plural de modèstia: Equival a "jo" i és acadèmic.
- Nosaltres inclusiu: Jo més tu.
- Nosaltres exclusiu: Jo més ell.
- Nosaltres global: Jo més tu més ell.
- Discurs reportat directe: Citació literal amb cometes o guions.
- Discurs reportat indirecte: Verb de dicció més la conjunció "que".
- Discurs reportat indirecte lliure: Tercera persona sense marques.
Intertextualitat
Tipus principals
- Intertextualitat: Relació d’un text amb altres textos.
Tipus secundaris
- Relacions hipertextuals: Un text deriva d’un altre.
- Relacions metatextuals: Un text comenta un altre text.
- Relacions intertextuals: Inclusió de fragments o referències d’un altre autor.
- Relacions paratextuals: Elements que acompanyen el text com el títol, les notes o el prefaci.
- Ironia: Dir el contrari del que es pensa o imitar la veu d’un altre enunciador.
Mecanismes de connexió
Connectors: Cohesionen el text mitjançant conjuncions (però), preposicions (entre altres coses), adverbis (d’una banda) o expressions (recapitulant).
Impersonalitat
L'emissor no es mostra ni implica el receptor mitjançant construccions impersonals:
- Construccions impersonals reflexes: Amb "es" en tercera persona.
- Subjecte indeterminat: Amb "hom", "la gent", "tothom", "algú".
- Construccions esdevenimentals: Haver-hi, caldre, fer falta.
- Verb semblar o parèixer.
- Interpretació impersonal del verb conjugat: Tercera persona del plural, primera del plural o segona.
- Infinitiu amb subjecte genèric.
- Oracions passives: Destaquen l’objecte i amaguen l’agent.
Modalització
Discurs subjectiu on l’emissor manifesta actitud o posició:
- Fenòmens d’èmfasi: Focalització, valoracions, incredulitat, ironia, sorpresa.
- Modalitats oracionals no assertives: Interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa.
- Afixos: Augmentatius, diminutius, pejoratius, superlatius.
- Elements lèxics valoratius: Verbs, substantius, adjectius, adverbis, quantificadors (molt, poc, massa, gens, força).
- Interjeccions: Ah, oh, uf, hurra, ca, carai, òndia, diantre, llàstima.
- Unitats fraseològiques: Locucions, fórmules, proverbis.
- Figures retòriques: Interrogació, exclamació, metàfora, hipèrbole, comparació, ironia.
- Alternança de codi: Canvi de llengua.
Mecanismes de cohesió lèxica
- Relacions referencials: Repetició lèxica, sinonímia.
- Relacions de sentit: Antonímia, recíprocs, famílies lèxiques, mots generals, camps semàntics, hiperonímia, hiponímia.
- Relació enciclopèdica: Coneixement compartit.
- Figures literàries: Metàfora, metonímia, comparació.
- Aposició.
- Nominalització.
Mecanismes de cohesió gramatical
- Referència fòrica: Anàfora (identitat o sentit), catàfora, el·lipsi, determinació, possessius, demostratius, temps verbals (imperfet, plusquamperfet, condicional).
Dixi
Referència al context comunicatiu:
- Dixi personal: Jo, tu, nosaltres, morfemes verbals, possessius.
- Dixi social: Formal o informal.
- Dixi espacial: Aquest, açò, ací, aqueix, això, aquell, allò.
- Dixi temporal: Temps verbals i adverbis (ara, ahir, demà, present, passat, futur, present atemporal, històric, futur).