Conjugacions verbals i mites de la mitologia grega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,69 KB

CONJUGACIONS

CONJUGACIONS

1a A

2a E

3a I

4a I

Ego: jo

o

eo

o

io

Tu: tú

as

es

is

is

Ille/a: ell/ella

at

et

it

it

Nos: nosaltres

amus

emus

imus

mus

Vos: vosaltres

atis

etis

itis

itis

Illi/ae: ells/ elles

ant

ent

unt

iunt

SUM: ser / estar

SUM: ser / estar

Ego: jo

sum

Tu: tú

es

Ille/a: ell/ella

est

Nos: nosaltres

sumus

Vos: vosaltres

estis

Illi/ae: ells/ elles

sunt

Imperfect:

ESTRUCTURA:

arrel verbal + a (1a conjugació) / e (2,3,4 conjugació) + ba + m (ego)

s (tu)

t (ille/a)

mus (nos)

is (vos)

nt (illi/ae)

CONJUGACIONS

1a (amo)

2a (habeo)

3a (dico)

4a (audio)

Ego: jo

amabam

habebam

dicebam

audiebam

Tu: tú

amabas

habebas

dicebas

audiebas

Ille/a: ell/ella

amabat

habebat

dicebat

audiebat

Nos: nosaltres

amabamus

habebamus

dicebamus

audiebamus

Vos: vosaltres

amabatis

habebatis

dicebatis

audiebatis

Illi/ae: ells/ elles

ambant

habebant

dicebant

audiebant

SUM: ser / estar

SUM: ser / estar

Ego: jo

eram

Tu: tú

eras

Ille/a: ell/ella

erat

Nos: nosaltres

eramus

Vos: vosaltres

eratis

Illi/ae: ells/ elles

erant

LES HARPIES

Monstres amb cap de dona i cos d’ocell, ales i unes urpes potents. Se les feia responsables de la desaparició d’allò que no es trobava. El seu nom significa raptores. Són identificades amb les ànimes dels morts que raptaven les dels vius o amb simples monstres que raptaven els nens.

MITE DE L’ENDEVÍ CEC, FINEU

Mite més conegut on són presents.

Les harpies li robaven el menjar o l’hi embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se’l. Fineu va oferir hospitalitat als Argonautres quan anaven cap a la Còlquida a la recerca del velló d’or i els va prometre que els revelaria el seu futur si eliminaven les harpies. Així Fineu es va poder alliberar dels seu turment.

5.2. LES SIRENES

Eren dones amb forma d'ocell que no s'han de confondre amb les harpies. Cantaven tan bé que tots els mariners que les sentien s'apropaven a les roques on elles descansaven i en escoltar el seu dolç cant naufragaven i elles els devoraven. Segons un oracle, quan un vaixell aconseguís passar davant de la seva illa sense naufragar, les sirenes s'ofegarien.

5.3. L’HIDRA

L'hidra vivia en una cova a prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos, amb la qual cosa el monstre cada vegada era més horrible.

Hèrcules va haver de matar l'hidra de Lernar. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang del monstre i van esdevenir verinoses.

5.4. LA QUIMERA

La Quimera era un monstre que treia foc per la boca, tenia la part posterior del cos de lleó, amb una cua de serp i un doble cap, de lleó i de cabra. Devastava la regió de Lícia, escopint foc i devorant tothom que trobava al seu pas. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que matés la Quimera i amb l'ajut de Pegàs, el cavall alat, va llançar-se sobre el monstre des de dalt i el va matar amb unes fletxes de plom. Amb l'escalfor que deixava anar la fera, el plom es va fondre i així va quedar calcinada.

5.5. ELS CENTAURES

Els centaures eren una barreja d'home i de cavall: tenien el cos i les potes de cavall i el tors, el cap i els braços d'home. Vivien a Tessàlia, menjaven carn i eren primitius i rudes.

El més famós és Quiró que no s'ajusta a la descripció habitual que tenim dels centaures. Quiró no era groller sinó amable; no era inculte sinó famós per la seva saviesa. Sabia molt d’herbes medicinals i les seves propietats curatives. Quiró va ser tutor de molts dels grans herois mitològics: Jàson, Aquil·les i Eneas. Apol·lo li va confiar el seu fill Asclepi perquè l'eduqués.

Entradas relacionadas: