Conjugació Verbs Catalans: Present i Accentuació
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,4 KB
Primera Conjugació (-ar)
Present d'Indicatiu, Subjuntiu i Imperatiu (Ex: Canviar)
| Persona | Present d'Indicatiu | Present de Subjuntiu | Imperatiu |
|---|---|---|---|
| jo | canvio | canviï | -- |
| tu | canvies | canviïs | canvia |
| ell/ella/vostè | canvia | canviï | canviï |
| nosaltres | canviem | canviem | canviem |
| vosaltres | canvieu | canvieu | canvieu |
| ells/elles/vostès | canvien | canviïn | canviïn |
Notes sobre la Primera Conjugació
- Els verbs acabats en -iar (canviar, estudiar), -ear (crear), -oar (lloar) i -uar (suar) porten dièresi (ï) en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.
- Les formes de l'imperfet de subjuntiu de la primera conjugació acaben generalment en -és, -essis, etc. (Ex: canviés).
Segona Conjugació (-er, -re)
Present d'Indicatiu, Subjuntiu i Imperatiu (Ex: Moure)
| Persona | Present d'Indicatiu | Present de Subjuntiu | Imperatiu |
|---|---|---|---|
| jo | moc | mogui | -- |
| tu | mous | moguis | mou |
| ell/ella/vostè | mou | mogui | mogui |
| nosaltres | movem | moguem | moguem |
| vosaltres | moveu | mogueu | moveu |
| ells/elles/vostès | mouen | moguin | moguin |
Notes sobre la Segona Conjugació
- Verbs velars: Són verbs que presenten una consonant velar (-c o -g) en la 1a persona del singular del present d'indicatiu (moc, crec, dic...) o en el present de subjuntiu (mogui, cregui, digui...).
- Els verbs caber i saber tenen formes especials:
- Present de subjuntiu: càpiga, sàpiga.
- Imperfet de subjuntiu: cabés, sabés. Aquests són excepcions a la tendència de molts verbs de la segona i tercera conjugació que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués (p. ex., absolgués, aparegués, visqués).
- Gerundis: La majoria dels gerundis de la segona conjugació no tenen -g- (movent, creient, rient), però hi ha excepcions (vivint - de viure, 3a conj.). Exemples de la 2a: volent (voler), podent (poder).
- Imperatius: Hi ha una correlació en la presència o absència de la consonant velar (-g- / -gu-) entre la 2a persona del singular i la 2a del plural. Exemples: (mou - moveu), (digues - digueu).
Normes d'Accentuació Gràfica
Paraules Agudes
S'accentuen gràficament quan la síl·laba tònica és l'última i acaben en:
- Vocal: sofà, puré, camí, allò, comú
- Vocal + s: repàs, interès, pastís, famós, intrús
- Les terminacions -en, -in: aprèn, Berlín
Paraules Planes
S'accentuen gràficament quan la síl·laba tònica és la penúltima i no acaben en cap de les terminacions esmentades per a les agudes (vocal, vocal+s, -en, -in). Exemples: fenòmens, corríeu, aparèixer, rèptil, tòrcer.
Paraules Esdrúixoles
S'accentuen gràficament sempre. La síl·laba tònica és l'antepenúltima. Exemples: música, península, memòria, paciència, càries.