Conjugació de Verbs Catalans Irregulars: Velarització del Lexema
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,19 KB
Anàlisi de la Conjugació de Verbs Catalans Irregulars
1. Verbs amb Lexema Velaritzat Constant (-c- / -gu-)
La particularitat d’aquests verbs és que conserven el mateix lexema velaritzat (amb alternança -c- o -gu-) en les formes següents:
Formes de la 1a persona del singular
| Present Indicatiu | Present Subjuntiu | Imperfet Subjuntiu | Passat Simple |
|---|---|---|---|
| Aprenc | Aprengui | Aprengués | Aprenguí |
| Resolc | Resolgui | Resolgués | Resolguí |
| Valc | Valgui | Valgués | Valguí |
| Caic | Caigui | Caigués | Caiguí |
| Visc | Visqui | Visqués | Visquí |
| Conec | Conegui | Conegués | Coneguí |
| Aparec | Aparegui | Aparegués | Apareguí |
| Estic | Estigui | Estigués | Estiguí |
| Dic | Digui | Digués | Diguí |
| Duc | Dugui | Dugués | Duguí |
| Puc | Pugui | Pogués | Poguí |
| Tinc | Tingui | Tingués | Tinguí |
| Vinc | Vingui | Vingués | Vinguí |
Nota sobre l'Imperfet Subjuntiu: Totes les formes porten accent.
2. El Lexema en el Mode Imperatiu
Aquests verbs mantenen el mateix lexema en la 3a persona (singular i plural) i la 1a persona del plural de l'imperatiu. Pel que fa a la 2a persona del singular i del plural de l'imperatiu, si la 2a persona del singular porta -g, la 2a del plural també la porta, i viceversa.
Conjugació de l'Imperatiu (i formes de Present Subjuntiu)
- Aprendre: aprèn (2a sing.), aprengui (3a sing.), aprenguem (1a plur.), apreneu (2a plur.), aprenguin (3a plur.). (Subjuntiu: aprenguis, aprengueu)
- Resoldre: resol, resolgui, resolguem, resoleu, resolguin.
- Valer: val, valgui, valguem, valeu, valguin.
- Caure: cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.
- Viure: viu, visqui, visquem, viviu, visquin.
- Conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
- Aparèixer: apareix, aparegui, apareguem, apareixeu, apareguin.
- Estar: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin.
- Dir: digues, digui, diguem, digueu, diguin.
- Dur: duu (o du), dugui, duguem, dueu, duguin.
- Poder: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
- Tenir: té (o ten, o tingues), tingui, tinguem, teniu (o tingueu), tinguin.
- Venir: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin.