Conjugació del Verb Córrer i Esdeveniments Històrics

Conjugació del Verb *Córrer*

Indicatiu

Passat Simple

• Correguí
• Corregueres
• Corregué
• Correguérem
• Correguéreu
• Corregueren

Passat Anterior

• Haguí corregut
• Hagueres corregut
• Hagué corregut
• Haguérem corregut
• Haguéreu corregut
• Hagueren corregut

Passat Perifràstic

• Vaig córrer
• Vas córrer
• Va córrer
• Vam córrer
• Vau córrer
• Van córrer

Passat Anterior Perifràstic

• Vaig haver corregut
• Vas haver corregut
• Va haver corregut
• Vam haver corregut
• Vau haver corregut
• Van haver corregut

Subjuntiu

Present

• Corri
• Corris
• Corri
• Correm
• Correu
• Corrin

Perfet

• Hagi corregut
• Hagis corregut
• Hagi corregut
• Hàgim corregut
• Hàgiu corregut
• Hagin corregut

Imperfet

• Corregués
• Correguessis
• Corregués
• Correguéssim
• Correguéssiu
• Correguessin

Plusquamperfet

• Hagués corregut
• Haguessis corregut
• Hagués corregut
• Haguéssim corregut
• Haguéssiu corregut
• Haguessin corregut

Imperatiu

• Corre
• Corri
• Correm
• Correu
• Corrin

Infinitiu

• Present: Córrer
• Passat: Haver corregut

Gerundi

• Present: Corrent
• Passat: Havent corregut

Participi

• Corregut, correguda
• Correguts, corregudes

Esdeveniments Històrics Clau

• 1991: Inici món actual
• 1978: Deng Xiaoping, ascens econòmic de la Xina
• 1991: Desaparició de la URSS i sorgeix Rússia
• 1991-2001: EUA, potència durant 10 anys
• 1999: Creació de l'euro i es potencia la UE
• 2000: Explota la bombolla de les empreses .com
• 2001: Atemptat a les Torres Bessones
• 2003: Guerra a l'Iraq
• 2007: Crisi econòmica
• 2005: Fi de l'eurooptimisme pels atemptats
• 11 de març de 2004: Atemptat a Madrid
• 622 a.C.: Es crea l'islam (Umma)
• 632 a.C.: Mort de Mahoma
• 1979: L'Iran és recolzat per la URSS
• 1991: Guerra del Golf
• 2002: Atemptat a l'illa de Bali
• 2005: Atemptat a Londres
• 2007: Atemptat a Algèria i el Marroc
• 2 de maig de 2011: Mort de Bin Laden
• 15 de març de 2011: Inici del conflicte a Síria

Realisme Crític

Constantin Stanislavski deia que l'actor ha d'estar al 100% posat en el paper que està fent. El seu mètode va ser important a l'escola més important del món, *L'Actors Studio*, fundada per Lee Strasberg.

El Teatre del Segle XX

La idea del teatre del segle XX és reflectir una societat que per a l'home no és d'agrat, és a dir, no li agrada. Una societat feta per fer diners i, a més, marcada per les guerres mundials. La societat i les expectatives de l'home estan separades. Actors destacats:

• Henrik Ibsen, amb *Casa de nines*, és un noruec, fundador i pare d'un teatre diferent a l'època, un teatre més modern amb:
  • Personatges sociofilosòfics.
  • Preocupació per la llibertat de la dona, ja que estaven sotmeses als homes.
• August Strindberg, amb *El pare* o *La senyoreta Júlia*. Dona importància a l'escenografia, ja que diu que l'attrezzo ha de ser el mínim possible per representar l'obra i, a més, els diàlegs han de ser molt semblants a la vida quotidiana.
• Anton Txèkhov, amb *L'oncle Vània*, és el fundador del teatre modern rus i ell:
  • Representa la societat de l'home davant del món i la societat que no pot donar res a l'home.
  • Iniciador de la tècnica de l'acció directa, la qual consisteix a donar importància a tot el que passa fora de l'escena i que no és representat pels actors.
• Oscar Wilde, amb *La importància de ser Frank* i *Una dona sense importància*. Critica la societat anglesa, ja que va tenir una vida plena d'escàndols i va acabar a la presó. Així doncs, la idea principal és criticar la societat burgesa anglesa amb un to d'humor i ironia.

Teatre de l'Absurd

Presenta situacions absurdes i que no tenen cap mena de sentit, són situacions del món. Esperant un món millor que no arribarà. L'iniciador d'aquest teatre va ser:

• Alfred Jarry: No va tenir tant d'èxit, ja que va rebre molta crítica que li van prohibir representar. Criticava les formacions polítiques (totes) des del punt de vista de la corrupció, com a la seva obra *Ubú rei*.
• Luigi Pirandello, amb *Sis personatges a la recerca de l'autor*.
• Eugene Ionesco, amb *La cantant calba*. Representa una crítica del món burgès de la família i la incomunicació de les persones del món.
• Samuel Beckett, amb *Esperant Godot*. La seva obra mostra la incomunicació i l'absurd de la vida que no arribarà mai.

Teatre de Compromís (Teatre Èpic)

Teatre dedicat a la crítica social, igual que els anteriors.

• Erwin Piscator, amb *Teatre polític*.
• Bertolt Brecht, amb *Mare Coratge*. L'obra ha de demostrar un pamflet polític i criticar la política. S'ha d'evitar que l'espectador quedi reflectit, però que commogui l'espectador.