Conflictes Interns a la Monarquia Hispànica: Felip II i les Revoltes

La Revolta de les Alpujarras: Els Moriscos i Felip II

Els moriscos no havien estat objecte de vigilància de la Inquisició, i havia existit certa tolerància envers la conservació de la seva llengua i costums. Molts continuaven practicant secretament la religió islàmica.

Això va canviar durant el regnat de Felip II, i és possible que el canvi estigués vinculat a diversos factors:

• El perill turc i algerià: Una nova invasió provinent del nord d'Àfrica o del Mediterrani oriental, i una nova arribada de l'Islam a la Península, no era gens descartable en aquell moment.
• Els odis racials, encara persistents, del temps de la Reconquesta cristiana.

La monarquia, que havia lluitat contra la implantació del protestantisme dins i fora d'Espanya, era procliu a creure en l'aparició d'un nou "enemic intern", que en aquest cas no seria nou sinó l'enemic tradicional.

Les condicions de vida dels moriscos van empitjorar progressivament:

• La indústria de la seda, base de l'economia morisca, es va veure molt perjudicada per la prohibició d'exportacions de teixits de seda.
• S'investigava la propietat de la terra.
• La Inquisició començava a intervenir entre els moriscos.

Entre els anys 1566 i 1567, es va imposar l'abandonament forçat de la seva llengua, tradicions i religió. Els intents dels moriscos de suplicar al rei per la seva situació no van prosperar, i finalment la rebel·lió va esclatar amb força a les Alpujarras l'any 1568.

No va ser fàcil sufocar l'aixecament. El càstig va consistir a dispersar la major part de la població morisca de Granada per Castella.

La Revolta Aragonesa contra Felip II: El Cas d'Antonio Pérez

Antonio Pérez (1540-1611) va ser secretari de Felip II i va exercir en el seu moment una gran influència sobre el rei. Pertanyia al grup més "liberal" de la Cort, encapçalat pel príncep d'Èboli, mentre que el grup més partidari de la duresa tenia com a cap visible el duc d'Alba.

A la mort del príncep d'Èboli, Antonio Pérez va iniciar alguna mena de col·laboració amb la seva vídua, la qual es veuria després implicada en els fets que vindrien.

L'assassinat de Juan de Escobedo

Per alguna raó, Antonio Pérez va voler trencar les relacions entre el rei i el seu germanastre, Joan d'Àustria, en aquell moment governador dels Països Baixos, i el va acusar de traïció. Juan de Escobedo, secretari de Joan d'Àustria, va arribar a Madrid el 1578 per posar en evidència el joc de Pérez, però llavors Escobedo va ser assassinat per Pérez, potser amb el coneixement del rei.

El rei va amagar els fets, en els quals possiblement també hi estava implicat, però altres deslleialtats de Pérez referents a la successió a Portugal el van obligar a actuar i va ordenar la seva detenció, així com la de la princesa d'Èboli.

Fuga i refugi a Aragó

Antonio Pérez va sortir de la presó i va viure vigilat, però més tard, en ser de nou empresonat, va poder escapar-se (1590) i, en ser la seva família d'origen aragonès, es va refugiar a Saragossa, sota la protecció del Justícia Major.

Intervenció de la Inquisició i revolta popular

Felip II, temorós que el seu antic secretari, dipositari de tants secrets d'estat, pogués escapar, va fer intervenir la Inquisició. Però quan Pérez era traslladat cap a les presons de la Inquisició, el poble es va rebel·lar i el va rescatar dels seus carcellers. Després d'aquests fets, va fugir a França (1591).

Conseqüències per a Aragó

Felip II va ordenar l'entrada d'una força de 12.000 homes a Aragó, que no va trobar resistència, i el Justícia d'Aragó, Juan de Lanuza, va ser executat. No obstant això, el rei va continuar respectant els Furs d'Aragó.