Conflictes i globalització: Àfrica, desigualtat i canvis socials
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,16 KB
Conflictes al món actual
Conflictes a Àfrica
Àfrica és una de les zones més violentes del món. Entre les causes destaquen:
- La misèria extrema;
- La dictadura militar i les persecucions i massacres;
- El reclutament de xiquets en la guerra;
- Endarreriments econòmics, socials i demogràfics.
Els conflictes més sagnants es donen al golf de Guinea, a la Banya d'Àfrica i a l'Àfrica equatorial.
Els conflictes internacionals
A Iugoslàvia la crisi desemboca en una guerra terrible entre antics estats. Com a resultat, el 1991 Croàcia i Eslovènia van assolir la independència. Però el conflicte més cruel va tenir lloc a Bòsnia: els enfrontaments entre serbis i bosnians musulmans van tenir un caràcter ètnic i religiós. La dissolució de l'URSS va portar rivalitats entre les repúbliques. Actualment continua obert un greu conflicte a Txetxènia, on l'exèrcit rus intervé durament per impedir la secessió del territori i l'activitat terrorista de la guerrilla txetxena.
El fonamentalisme islàmic
Alguns països amb problemes econòmics propugnen sistemes polítics basats en l'islamisme i s'oposen a qualsevol ingerència occidental. L'aparició d'organitzacions terroristes islamistes actua a escala internacional, amb episodis com els atemptats de Nova York i de Madrid. Tot això ha comportat un augment de la tensió i de la violència al món.
La globalització: cap a un món globalitzat
L'expansió europea i la configuració del primer ordre mundial van deixar el planeta dividit entre dues grans potències: els EUA i la Unió Soviètica. La caiguda del bloc comunista a començaments de la dècada de 1990 establí un nou sistema, organitzat al voltant dels EUA, el Japó i la Unió Europea.
Globalització: és l'extensió d'un mercat únic, una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i per una reducció de les barreres a la mobilitat de mercaderies, capitals i persones.
Mundialització
El mercat s'ha mundialitzat perquè els béns es produeixen i es consumeixen en qualsevol lloc del món, a partir de materials procedents de diferents zones del planeta. Les empreses multinacionals implanten les seves fàbriques i operen en diversos països; són societats mercantils o industrials els interessos i les activitats de les quals es distribueixen internacionalment.
Un món desigual
El centre i la perifèria
Els països desenvolupats constitueixen el centre, anomenat habitualment «el Nord». En contraposició, existeix un món subdesenvolupat o perifèric, anomenat «el Sud». La confrontació entre l'Est (URSS) i l'Oest (EUA) va agreujar la divisió entre realitats econòmiques, socials i polítiques diferenciades: el Nord i el Sud.
La societat del segle XXI
Grans canvis: desaparició quasi total dels llauradors. La disminució de la població camperola ha provocat un segon fenomen: la urbanització creixent. Hi ha un augment de les professions i dels oficis que requereixen estudis secundaris o superiors. La classe obrera tradicional, predominant en el món industrial de mitjan segle XX, ha retrocedit.
El nou paper de la dona
L'incorporació de la dona al món laboral ha comportat un canvi cap a la independència econòmica i un major accés a la formació. Drets importants inclouen el dret a gaudir de la seva sexualitat, a divorciar-se, a compartir les tasques domèstiques, a rebel·lar-se contra maltractaments i a accedir a càrrecs polítics.
La nova arquitectura: funcionalisme i organicisme
El primer gran corrent va ser el funcionalisme, que es va desenvolupar durant els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquest estil es basa en la recreació de formes geomètriques pures, senzilles i desproveïdes de decoració. La seva preocupació fou la unió de l'art i la tècnica per concebre l'obra arquitectònica com un element útil i, al mateix temps, estètic.
Es destaquen la Bauhaus (escola fundada a Alemanya per Walter Gropius) i figures com Mies van der Rohe i Le Corbusier, arquitecte i urbanista, gran difusor d'aquestes idees. Als EUA, Frank Lloyd Wright va desenvolupar una arquitectura organicista: les formes han d'adequar-se al material utilitzat i integrar-se en el medi natural.
Fauvisme
El fauvisme va sorgir a París entre 1904 i 1907. Artistes destacats: Henri Matisse, André Derain i Maurice de Vlaminck. «Fauves» (feres) prové del qualificatiu que els va atorgar un crític arran d'una de les seves primeres exposicions. El grup va promoure la llibertat d'expressió a través del color, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
Cubisme
El cubisme sorgí cap al 1906. Entre els artistes més destacats hi ha Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. Els objectes es defineixen a partir de plans lluminosos i transparents que, atesa la descomposició en formes geomètriques, poden semblar fragments o cubs petits. Els cubistes van descompondre els objectes en formes geomètriques i van mostrar la tercera dimensió (volum) des de diferents punts de vista.