Conflictes que van dur a la I Guerra Mundial i el conflicte dels Balcans

Explica els diferents conflictes que varen dur a l’estat de la I Guerra Mundial. I detalla més concretament el conflicte dels Balcans.

Els diferents conflictes que dugueren a la I Guerra Mundial foren:

• L’exaltació nacionalista entre diferents estats: França i Alemanya, França i G. Bretanya...
• La rivalitat entre les potències colonials que havia crescut a la darreria del segle XIX. Aquesta rivalitat va dur a una cursa d’armaments i a l’establiment d’aliances militars.
• El conflicte del Marroc a la primeria del segle XX.
• El conflicte dels Balcans: va ser un conflicte on hi varen intervenir elements com ara la descomposició de l’Imperi Turc i el sorgiment de petites nacionalitats i els imperis europeus.

Indica en què es varen concretar els fenòmens derivats de la colonització.

Les conseqüències derivades de la colonització foren:

• L’aculturació, és a dir, els canvis en les formes de vida i d’autoritat.
• La segregació entre colonitzadors i colonitzats.

Explica el significat dels conceptes següents: Conferència de Berlín i la Joia de la corona.

Conferència de Berlín: fou convocada per França i Alemanya entre 1884 i 1885. Va ser organitzada pel Canciller Alemany, Otto van Bismarck, amb la finalitat de resoldre els problemes que plantejava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la seva repartició.

Joia de la corona: Índia era nomenada la Joia de la corona de G. Bretanya perquè va representar una fort de riquesa i era una peça clau del domini polític i estratègic que dugueren a G. Bretanya a consolidar el seu sistema capitalista i la convertí en una gran potencia imperial.

Anomena els motius principals del colonialisme europeu.

Els motius principals del colonialisme Europeu eren:

• En l'àmbit econòmic calia trobar nous mercats per vendre-hi els excel·lents i adquirir matèries primeres al millor preu possible.
• En l'àmbit ideològic, era molt comuna la creença en la superioritat d'algunes potències i el dret d'aquestes a imposar-se sobre uns altres pobles.
• En l’àmbit demogràfic, Europa necessitava territoris nous per situar-hi el seu gran excedent de població.
• En l’àmbit polític, les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb nous territoris.

Segons el tipus de colònia assenyala el caràcter de l’ocupació política i econòmica

Trobem tres tipus de colònies:

• La colònia d’explotació: on la part política i econòmica és la part dels colonitzadors.
• La colònia de poblament: on la part política i econòmica és dels colonitzats.
• Els protectorats: on el govern del poble colonitzat du la part política i els colonitzadors la part econòmica.

Exposa les causes i les conseqüències de l’augment demogràfic a mitjan segle XVIII.

Les causes de l’augment demogràfic a mitjan segle XVIII foren: l’augment de la producció agrària i els progressos en higiene i medicina que varen significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat. Conseqüències: millora de la producció agrícola que dóna resposta a l’augment de la demanda d’aliments.

Què és el proteccionisme?

El proteccionisme és la teoria econòmica que vol un comerç de fluxos ininterromputs entre països a través de barreres com els aranzels o els impostos especials.

Què és l’economia de mercat? I per què és va desenvolupar durant la revolució dels transports?

L’economia de mercat és un sistema econòmic que cerca el màxim benefici a través del joc equilibrat de l’oferta i la demanda. Es va desenvolupar durant la revolució dels transports perquè va augmentar comerç interior com al comerç exterior al moment que s’apliquen ses innovacions al transport. Com per exemple l’ús de la màquina de vapor en el ferrocarril com als vaixells.

Com va evolucionar el ferrocarril i el transport marítim durant el segle XIX?

El ferrocarril va evolucionar amb la màquina de vapor que va ajudar a augmentar la velocitat i augmentar la càrrega. En quant al transport marítim la màquina de vapor va significar l’augment de la seguretat dels viatges, l’augment de la velocitat i es va poder augmentar la càrrega.

Explica amb les teves paraules el significat dels termes següents: llei de l’oferta i la demanda, salari, societat anònima i stock.

- Llei de l’oferta i la demanda: és el principi bàsic de l’economia de mercat i reflecteix la relació entre la demanda d’un producte i l’oferta que es fa pel producte.

- Salari: són els doblers que rep una persona que treballa per part de l’entitat on fa feina.

- Societat anònima: és un tipus de societat mercantil a la qual la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat.

- Stock: són els productes que estan emmagatzemats esperant a ser venuts.

Quins són els principis del liberalisme econòmic?

Els principis del liberalisme econòmic són:

• El motor de l’economia és cercar el màxim benefici i el mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda.
• L’estat no ha d’intervenir en l’economia.

Quins canvis es varen produir a la segona fase de la industrialització?

- En primer lloc es va produir un canvi energètic, noves fonts d’energia varen desbancar el carbó.

- En segon lloc es produïren canvis en l’organització industrial: es desenvolupà la fabricació en sèrie, taylorisme.

- En tercer lloc es va desenvolupar la concentració industrial, el principal objectiu de la qual era restringir la competència.

Defineix: el luddisme, societat de socors mutus, sindicats i burgesia com a grup hegemònic.

- Luddisme: va ser un moviment social que es va caracteritzar per l'oposició a la introducció de maquinària moderna en el procés productiu.

- Societat de socors mutus: és una societat on els membres s'han donat per regla dipositar una part convinguda dels seus ingressos, a fi d'assegurar a aquells membres que ho necessitin prestacions igualment convingudes.

- Sindicats: és una associació de treballadors que té per objecte l'estudi, la millora i la defensa dels seus propis interessos.

- Burgesia hegemònica: era el grup social que controlava els mitjans de producció i tenia la propietat de les fàbriques i de tota la maquinària.

Quines eren les aspiracions del marxisme?

El marxisme aspirava a una revolució obrera per destruir el capitalisme.

Quina va ser la divisió de l’anarquisme?

L’anarquisme es va dividir en dues línies, una desfavorable a l’acció violenta i una altra impulsora de l’anarcosindicalisme.