Conflictes de Competències entre l'Estat i les CCAA: Guia Completa

Conflictes de Competències entre l'Estat i les CCAA

Amb el conflicte de competències fem referència a qui és el titular de la competència en una matèria determinada.

Conflicte Negatiu de Competències

Es produeix quan els dos ens (Estat i Comunitat Autònoma) neguen que la competència sigui seva. Es pot presentar tant per una persona física o jurídica com pel Govern de l'Estat.

A) Presentació per Persona Física o Jurídica

Segons l'article 68 de la LOTC, la persona haurà d'haver esgotat prèviament la via administrativa davant el ministeri o les conselleries corresponents. Després, podrà presentar la seva pretensió davant l'òrgan de la Comunitat Autònoma. L'òrgan estatal o autonòmic podrà admetre-la o declinar-la a tràmit en el termini d'un mes. Si és rebutjada, el particular pot acudir al Tribunal Constitucional (TC) un mes després.

El procediment implica:

• Presentació d'una sol·licitud de conflicte davant el TC, acompanyada dels documents acreditatius de l'esgotament de les altres vies i les resolucions pertinents.
• Si hi ha una diferència d'interpretació entre les administracions, es declararà plantejat el conflicte i es donarà trasllat a les parts perquè en un mes facin les seves al·legacions.
• En el termini d'un mes des de les al·legacions, el TC dictarà sentència.

B) Presentació pel Govern de l'Estat

D'acord amb els articles 71 i 72 de la LOTC, el Govern podrà requerir a la Comunitat Autònoma la competència o incompetència en el termini d'un mes. Transcorregut aquest termini, presentarà un conflicte negatiu, amb els preceptes que obliguen la CA a exercir la competència reclamada.

El TC donarà trasllat a la CA per fer les al·legacions en un mes i, al cap d'un mes més tard, el TC dictarà sentència sobre si el requeriment és procedent o improcedent.

Conflicte Positiu de Competències

Es dóna quan dos ens creuen que la competència és seva. Poden ser objecte d'un conflicte positiu les resolucions, disposicions o actes, o la seva omissió, de l'Estat o de la Comunitat Autònoma, sempre que no tinguin rang de llei.

Estan legitimats per plantejar-lo el Govern de l'Estat i els governs o òrgans executius de les CCAA.

Segons l'article 62 de la LOTC, quan el Govern consideri que una disposició o resolució d'una CA no respecta l'ordre competencial establert en la Constitució Espanyola (CE), l'Estatut d'Autonomia (EA) o les Lleis Orgàniques (LO) corresponents, podrà formular davant el TC en el termini de dos mesos el conflicte de competències o fer ús del previ requeriment de l'article 161.2 CE.

La LOTC, emparant-se en aquest article, col·loca en una posició desigual a les parts quan qui impugna és l'Estat, ja que aquest gaudeix de privilegis processals: pot anar directament al TC i suspendre la disposició o resolució autonòmica. Passats els cinc mesos, el TC pot aixecar la suspensió. Si el TC aixeca la suspensió, seran motius suficients per pensar que donarà la raó a la CA.

Competències Exclusives de l'Estat

L'article 149 de la Constitució Espanyola defineix les competències exclusives de l'Estat, que es classifiquen en tres tipus:

• Competències exclusives i excloents: L'Estat té la competència exclusiva sobre totes les potestats públiques que se'n deriven d'aquesta matèria (legislativa i executiva).
• Competències de l'Estat sobre les bases: L'Estat té competència per establir una llei de bases, és a dir, establir els principis generals sobre aquestes matèries, deixant el desenvolupament a les CCAA.
• Competències de l'Estat sobre legislació d'aquesta matèria: L'Estat té competència per legislar sobre la matèria, mentre que l'execució correspon a les CCAA.

Recurs d'Inconstitucionalitat de Caràcter Competencial

Si es vol impugnar una llei per motius de competència, s'haurà de presentar un conflicte de competències, tot i que es tramitarà com un Recurs d'Inconstitucionalitat (RI), tal com diu l'article 67 de la LOTC.

La tramitació ordinària d'un RI, segons l'article 33 de la LOTC, es formularà en un termini de tres mesos a partir de la publicació de la llei.

La tramitació extraordinària, el recurs que resol el conflicte de competències, s'amplia a nou mesos per un acord entre les parts, després d'una reunió de la Comissió Bilateral per intentar arribar a un acord.

L'article 34 de la LOTC estableix que, quan es tracta d'una norma amb rang de llei en el conflicte de competències que es tramitarà com un RI, les parts seran el poder executiu autonòmic i estatal. Les parts podran presentar al·legacions si així ho desitgen. La decisió del TC es regirà per l'article 66 de la LOTC.

Impugnació de Disposicions i Resolucions de les CCAA

Si es tracta d'una norma o disposició amb rang de llei, ja sigui autonòmica o estatal, es farà mitjançant un Recurs d'Inconstitucionalitat (RI).

Si es tracta d'una norma o disposició que no té rang de llei (com un Reial Decret), el procediment varia:

• Norma autonòmica: L'Estat usa l'article 161.2 de la CE.
• Norma estatal: Si el conflicte es troba davant un jutge, aquest pot inaplicar la norma que no tingui rang de llei. Si no, s'haurà d'anar al contenciós administratiu, ja que, al no tenir rang de llei, no es pot anar directament al TC.

El Defensor del Poble podrà presentar un RI sobre una norma autonòmica, però no podrà plantejar un conflicte de competències.