Conflictes col·lectius i tancament patronal

Els conflictes col·lectius

Un conflicte col·lectiu és una alteració de la normalitat laboral deguda a diferències entre l'empresa i una part o tots els seus treballadors, respecte a matèries de caràcter laboral relacionades amb el contingut de les condicions laborals (salari, jornada, descans, etc.).

La Constitució Espanyola (Art. 37) preveu que, en aquests casos, les parts puguin prendre mesures per solucionar el conflicte i, en cas que no s'arribi a una solució, que hi hagi la intervenció de tercers.

Requisits per a l'existència d'un conflicte col·lectiu

• Ha d'afectar un col·lectiu o grup de treballadors, no un de sol que rep el suport dels seus companys.
• Han de ser interessos generals que afectin de forma indivisible un grup o tots els treballadors de l'empresa.
• Pot ser un conflicte legal que afecti l'aplicació i interpretació d'una norma estatal o convencional.

Classificació dels conflictes col·lectius

• Conflictes jurídics: Relacionats amb la interpretació de normes.
• Conflictes d'interès: Reclamacions respecte a condicions laborals, generalment amb repercussió econòmica.

Mitjans de solució de conflictes

1. Conciliació: Sistema de solució on les parts contrasten les seves pretensions davant d'un tercer que ni proposa solucions ni decideix, només modera. Normalment es fa dins de l'empresa.
2. Mediació: La solució la proposa un òrgan designat per les parts en conflicte o per l'autoritat laboral.
3. Arbitratge: Un àrbitre (persona escollida amb poder decisori) emet un laude arbitral.
4. ASEC: Acord signat per les associacions empresarials i els sindicats majoritaris per solucionar conflictes col·lectius dels seus associats i afiliats.
5. Autoritat laboral: Intervé en la situació del conflicte prèvia a la resolució davant dels tribunals.
6. Procediment judicial: Demanda i instància del tribunal corresponent al seu àmbit geogràfic. La demanda ha d'anar acompanyada de la certificació que acredita que prèviament s'han intentat els mecanismes de conciliació.

El tancament patronal

L'empresari pot acordar el tancament del centre de treball si es produeixen alteracions col·lectives en la prestació del treball, per a la protecció de les persones, béns i instal·lacions de l'empresa.

Causes justificatives del tancament patronal

1. Violència o danys respecte a les persones i béns materials de l'empresa.
2. Ocupació il·legal del centre de treball.
3. Absentisme i irregularitats en la prestació del treball.
4. Vagues intermitents.
5. Vagues innovadores.
6. Vagues abusives.
7. Vagues en àrees funcionals o departaments estratègics de l'empresa.

Classificació del tancament patronal

• Tancament ofensiu: Per obstruir l'estratègia dels treballadors.
• Tancament defensiu: Com a mesura de protecció davant d'una alteració col·lectiva dels treballadors en el centre de treball. Ha de durar el temps indispensable.

Els dos tipus anteriors són legals si es comuniquen a l'autoritat competent.

• Tancament encobert: No existeix cap motiu legal ni comunicació a l'autoritat competent.

Requisits per a un tancament legal

• Durada: El temps indispensable.
• Comunicació a l'autoritat laboral en el termini de dotze hores des que s'ha produït.

Efectes del tancament patronal

Quan el tancament és legal, produeix els mateixos efectes que la vaga legal:

• Suspensió transitòria del contracte laboral.
• Situació d'alta especial a la Seguretat Social.

Si el tancament és recorregut a la jurisdicció competent i aquesta el considera il·legal, no es produeixen els efectes anteriors i els treballadors recuperen el dret de cobrar els salaris dels dies de tancament.

Reobertura del centre de treball

• A iniciativa de l'empresa.
• A iniciativa dels treballadors.
• A requeriment de l'autoritat laboral.