Conflicte Successori i Bases del Liberalisme a Espanya (1833-1843)

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Orígens i bàndols enfrontats

La Primera Guerra Carlina es va originar per un conflicte successori després de la mort de Ferran VII l'any 1833. Es van formar dos bàndols enfrontats:

• Carlins: Defensaven Carles Maria Isidre com a successor legítim al tron. Sostenien els valors de "Déu, Pàtria i Rei". Eren absolutistes i estaven més presents a les zones rurals. Els seus seguidors principals incloïen el clergat, la petita noblesa agrària, part de l'exèrcit i els pagesos.
• Isabelins: Donaven suport a Isabel, filla de Ferran VII, com a successora. Representaven els reformistes i liberals. Predominaven a les zones urbanes. Comptaven amb l'adhesió de l'alta noblesa, funcionaris, burgesia i sectors populars.

Concentració geogràfica i suports internacionals

Aquest conflicte es va concentrar especialment al País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i València.

Pel que fa al suport internacional:

• Carlins: Recolzats per Rússia, Prússia, Àustria i Nàpols, que eren potències contrarevolucionàries. Defensaven l'absolutisme i la Llei Sàlica.
• Isabelins: Comptaven amb el suport de França i el Regne Unit, potències favorables a establir el liberalisme.

Desenvolupament de la guerra (1833-1840)

El desenvolupament de la Primera Guerra Carlina va seguir diverses etapes:

1. 1833-1835: Estabilització i avenç inicial de l'exèrcit carlí, destacant el lideratge del general Zumalacárregui.
2. 1835-1837: Organització d'expedicions militars carlines que van fracassar a causa del poc suport popular.
3. 1837-1839: Gran ofensiva isabelina liderada per Espartero, que va provocar la divisió entre els carlins i la signatura del Conveni de Vergara (1839).
4. 1839-1840: Resistència del general Cabrera al Maestrat fins a la seva derrota final.

El conflicte va concloure amb el manteniment dels furs a les províncies basques i navarreses, així com la integració dels carlins a l'exèrcit reial.

Conseqüències del conflicte

La guerra carlina va tenir un impacte devastador tant a nivell demogràfic com polític i econòmic.

Conseqüències demogràfiques

• Es calcula que van morir entre 150.000 i 200.000 persones durant la guerra.
• Hi va haver actes de crueltat, repressió i terror en la població.

Conseqüències polítiques

• La guerra va dividir el moviment liberal en dos grups: els moderats i els progressistes.
• Els militars van tenir un paper destacat en la política, amb una sèrie de pronunciaments.

Conseqüències econòmiques

• El deute estatal va augmentar a causa de les despeses de la guerra.
• Es van reduir els objectius de la desamortització, que tenia com a objectiu la venda dels béns eclesiàstics.
• La guerra va dificultar el desenvolupament industrial del país.

El Procés de la Revolució Liberal (1833-1843)

El règim de l'Estatut Reial

La revolució liberal a Espanya es va desenvolupar entre 1833 i 1843, durant els governs de Cea Bermúdez i Martínez de la Rosa.

• El govern de Cea Bermúdez, de caràcter absolutista, va dificultar el desenvolupament industrial del país.
• 1834: S'instaurà el règim de l'Estatut Reial, un sistema que buscava mantenir l'absolutisme amb petites reformes.
• El govern de Cea Bermúdez va ser reemplaçat pel de Martínez de la Rosa, un liberal moderat.

Característiques de l'Estatut Reial

L'Estatut Reial es va promulgar com a carta atorgada. La divisió entre liberals moderats i progressistes es va manifestar en la creació de la divisió provincial de Javier de Burgos (49 províncies). Les seves característiques principals eren:

• Sistema de Corts estamentals sense poder real, amb caràcter consultiu.
• El sufragi era molt restringit (només el 0,15% de la població).

Aquest període va estar marcat pel malestar social i les crítiques al govern.

L'accés dels progressistes al poder

L'any 1835 es van produir revoltes ciutadanes a l'estiu que van donar pas a un govern progressista liderat per Mendizábal el 1836.

Aquest govern va ser destituït a causa del temor a les seves mesures, però no sense abans generar canvis importants. Durant el seu govern es van produir:

• Protestes, motins i crema de convents.