Conflicte i negociació: causes, tipus i resolució

– CONFLICTE I NEGOCIACIÓ

Causes de conflicte: per tasques (conflicte pel contingut i els objectius del treball), per relacions (conflicte motivat per relacions dolentes interpersonals) o per processos (conflicte per la forma en que es fan o es desenvolupen les activitats laborals).

Hi ha 4 fonts de conflicte: les d'objectiu immediats (€), dinàmiques (jerarquia, poder), actituds (comunicació, educació) i internes (valors, herència cultural).

Tipus de conflictes:

conjuntural (individual) o estructural (col·lectiu).

Condicions que fomenten el conflicte:

• Cultura interna procliu a la confrontació
• Distorsió dels sistemes d'informació i barreres a la comunicació
• Indefinició i ambigüitat en la presa de decisions
• Manca de coordinació i/o excessiva diferenciació
• Elevat compromís/interdependència entre les parts
• Normes i regles excessives o contraproduents
• Estil de direcció generador de conflictes
• Manca d'habilitats directives en les relacions interpersonals
• Conflictes no abordats/resolts prèviament

Com tractar-lo?

• Enfocament tradicional (absolutista): la noció de que tot conflicte és dolent i danyí perquè indica que el grup no funciona bé --> s'ha d'evitar o eliminar d'arrel
• Enfocament de les relacions humanes (conductista): la creença de que el conflicte esdevé un resultat o conseqüència natural i inevitable en qualsevol relació humana o grupal => en tot cas, llimar-lo o suavitzar-lo
• Teoria interaccionista (participatiu): la creença que el conflicte no només és una força positiva en un grup, sinó una necessitat absolutament necessària per a que es funcioni eficaçment --> tractar-lo obertament. El conflicte és necessari per tal que el grup sigui viable, autocrític i creatiu --> s'ha de fomentar un cert grau de conflicte per assolir un funcionament organitzatiu òptim.

Quins comportaments adoptem?

• Competència: desig de satisfer el interessos propis, qualsevol que siguin les repercussions en l'altra/s part/s del conflicte.
• Col·laboració: situació en que les parts d'un conflicte volen satisfer plenament els interessos de totes ells en conjunt.
• Evasió: desig d'allunyar-se (fugir o retirar-se) del conflicte més o menys ràpidament.
• Acomodació o complaença: disposició d'una part en un conflicte de posar els interessos aliens per damunt dels seus propis.
• Compromís o conciliació: situació en la qual cada part d'un conflicte està disposada a renunciar o cedir a quelcom de valor per a ella (fer-se concessions mútues).

Quins obstacles es poden presentar?

• Subestimar la capacitat per tal de resoldre conflictes
• Percepcions interpersonals errònies
• Trencar els canals de comunicació
• Definir el conflicte en termes d'una sola solució
• Discutir sobre el passat (en comptes de sobre el present o futur)
• Tendir a etiquetar i/o culpabilitzar a l'altra part
• No acceptar la legitimitat dels interessos de l'altra part
• Negar el dret legítim a canviar d'opinió

En funció de la resolució el conflicte pot ser funcional (sustenta i/o reforça les fites de l'organització i millora el rendiment) o disfuncional (entorpeix o obstaculitza el rendiment grupal o organitzatiu).

La negociació:

quan no es poden resoldre per negociacions directes: mediador (és neutre), consultor (imparcial amb habilitats en temes de conflictes i que actua de facilitador) conciliador (és un tercer confiable que exerceix un vincle de comunicació informal) i àrbitre/jutge ( té l'autoritat de manar un acord).Les 3 fases del procés de negociació; aclaració i justificació, negociació i resolució de problemes i conclusió (tancament i implantació).