El conflicte lingüístic: substitució o normalització

El conflicte lingüístic

Quan trobem llengües en contacte, sol venir-hi darrera un conflicte lingüístic, que no sempre significa un conflicte social. El conflicte es dona perquè la llengua B va ocupant àmbits d’ús de la llengua A. La llengua subordinada (perdedora del conflicte) compta amb un estatus polític i social que la situa per baix de l’altre llengua. Hi trobem dos solucions a aquest conflicte: substitució lingüística o normalització lingüística.

• Hi trobem poques llengües que tenguin un ús quantitatiu molt elevat, les que tenen un ús més limitat s’anomenen minoritàries (relatiu, ja que cal establir un límit numèric).

Els criteris per establir una llengua són: numèric (quants parlants té), comprensivitat/intel·ligibilitat (els parlants són els que ens entenem o no), psicològic (sentiment dels parlants), estàndard i el sector polític (oficialitat i el nom, si es una llengua o no i el nom es el que fa la cosa, per exemple la gent maonesa).

• Hem de distingir entre una llengua minoritària i una minoritzada. Una minoritària ve donada com a resultat del conflicte lingüístic on es subordinada. No totes les llengües minoritàries són minoritzades. Hi ha llengües minoritzades que s’usen en tots els àmbit, formals e informals.

• Hi ha llengües majoritàries que pateixen un procés de minorització.

• També hi ha llengües minoritàries que són minoritzades pel procés de retracció dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística.

• A la minorització d’una llengua hi ha causes externes i internes, que se situen a la consciència lingüística dels parlants. Des del poder creen perjudicis que comporten a comportaments deslleials en l’idioma propi d’una comunitat. La llengua recessiva rep valoracions negatives, mentre que l’altre es valorada positivament.

• En situacions de minorització, l’aparell cultura difon una ideologia. El poder busca la minorització de les llengües que no els hi interessen en el projecte d’homogeneïtat de l’Estat mitjançant la creació de prejudicis en els parlants sobre la llengua pròpia.

• LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA (L1 i L2 → L1 + L2 → L2)

El conflicte lingüístic és una situació que avança cap a la substitució de la de la llengua dominada. L’extinció d’una llengua implica un període previ de bilingüisme i la substitució d’una llengua llengua recessiva per una dominant. És la solució que es dona en una situació de bilingüisme social, on una L2 comença a llevar àmbits d’ús d’una L1, fins el punt de fer-la desaparèixer. Té tres etapes:

• Penetració de la llengua forastera: una llengua penetra en un territori ocupant àmbits d’ús. Aquesta entrada de la llengua es deu a causes extralingüístiques.

• Bilingüització de la llengua dominada: els parlants de la llengua dominada es bilingüitzen, però normalment no els de la llengua dominant. Els parlants de la L2 no veuen la necessitat d’esdevenir bilingües ja que la seva llengua és suficient. La velocitat d’aquest procés pot durar com a mínim tres dècades, les classes altes es bilingüitzen primer, les ciutats i els joves també.

• Monolingüització en la llengua dominant: L1 esdevé innecessària. La monolingüització es consuma abans en classes altes, en les ciutats i entre els joves. Aquest procés és més ràpid.

La substitució d’una llengua és un procés progressiu. La llengua subordinant ocupa àmbits socials, fent que els parlants pensin que la seva llengua no es correcte per segons quins registres, això podem anomenar-ho diglòssia. Aquest procés s’accelera amb l’aparició de normes d’ús favorables per la llengua dominant. La llengua dominada reb interferències de la llengua dominant. La llengua dominada reb tantes influències que a vegades es transforma amb dialecte de la llengua dominant.

SÍMPTOMES D’UN PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA:

• Interferències lingüístiques en el lèxic i desprès als nivells morfosintàctics i fonològics de L1.

• Reducció i/o fragmentació del territori en què es parla L1.

• Penetració de L2 en zones urbanes.

• Reducció dels contextos i funcions en que s’utilitza L1.

• Aparició de normes d’us que acceleren la substitució per part de L2.