El conflicte lingüístic i la situació actual de la llengua catalana

El conflicte lingüístic. El procés de substitució lingüística:

El conflicte lingüístic és la tensió latent entre dues comunitats lingüístiques. El bilingüisme social amaga un conflicte lingüístic. Aquest conflicte forma part del procés de substitució d’una llengua, que és la pèrdua d'àmbits d’ús en un territori, ja sigui amb l’àmbit administratiu, judicial o cultural. El procés té una sèrie de factors com el bilingüisme unilateral o unidireccional, que es dona quan a un territori només són bilingües els parlants de la llengua pròpia, i monolingües els parlants de la llengua sobrevinguda. L’altre factor és quan s’imposa una llengua a un territori que ja en té una de pròpia, i aquí hi intervenen aspectes polítics i legislatius. El desenvolupament del procés de substitució no es uniforme, pot arribar a durar segles i també depèn de la classe social, del territori, de les franges d’edat i dels àmbits.

Les etapes del procés són tres, la inicial, quan una llengua penetra a un territori on ja n’hi ha una de pròpia i va guanyant àmbits d’ús, la segona és la bilingüació, quan només els parlants d’una llengua pròpia són bilingües i els de la llengua sobrevinguda segueixen sent monolingües, i la darrera etapa és la monolingüització, quan la llengua pròpia esdevé innecessària i s’abandona. Les actituds lingüístiques, discursos i situacions també afecten a aquest procés. L’autoodi es dona quan un parlant de la llengua pròpia del territori la deixa d’emprar i usa la dominant, i a més té una actitud de rebuig cap a la seva llengua pròpia. Ve influenciat de la política lingüística. També existeix el mite del bilingüisme, que diu que el bilingüisme social és natural i igualitari, quan realment a una societat només es necessita una llengua per comunicar-se. Existeixen els prejudicis lingüístics, judicis sense base científica que s’empren per menysprear una llengua. I la situació del bilingüisme unilateral o unidireccional.

Altres fenòmens paral·lels són la interferència i la intrusió, i també la interposició, que és quan la llengua dominant interfereix en les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada. Alguns símptomes que afavoreixen al procés de substitució són les normes socials, per exemple quan ens referim a un desconegut amb la llengua dominant, i també la fragmentació de la llengua minoritzada. Finalment els dos possibles desenllaços. són la substitució total de la llengua dominada, o la normalització d’aquesta, sempre que vagi acompanyat del suport polític i social.

Situació actual de la llengua catalana:

És difícil preveure la situació del català, però els darrers anys la seva situació ha millorat molt en els àmbits formals i públics. També ha crescut el nombre de parlants que coneixen, entenen, parlen o escriuen la llengua, però de cada vegada és menys emprat a les relacions interpersonals. Aquest procés es diu llatinització: llengua agafa prestigi a l’hora d’estudiar-la però no es parla. En el cas dels mitjans de comunicació, la situació ha millorat, però encara és molt abundant el castellà, molt més que el català. En la premsa: diaris com “Avui”, “Diari de Balears”, “El temps”... En la televisió cadenes com “Canal 4”, “TV3”... En la ràdio hi ha “IB3 Ràdio”, “Ràdio 9”... Per internet el català és un dels idiomes més emprat, x damunt del castellà. En molts d’àmbits el català està molt reduït o és nul, com a l’exèrcit, la justicia, la policia…

Però la situació és molt desigual als diferents territoris de parla catalana, segons la seva situació legal: A Andorra el català és llengua oficial, encara que té una forta immigració, cosa que fa que el castellà estigui cada vegada + emprat. A la Franja de Ponent, no és reconeguda llengua oficial, encara que hi ha un gran percentatge de catalanoparlants. A Catalunya Nord i l’Alguer el català tampoc és una llengua oficial. Açò fa que hi hagi una clara situació de diglòssia, com al país Valencià, encara que el català és oficial.Les ciutats estan molt castellanitzades, en canvi als pobles el valencià té una gran vitalitat.

Els mitjans de comunicació quasi tots són en castellà. El sistema educatiu està dividit en els que estudien en castellà i els que estudien en valencià. Hi ha associacions que intenten millorar la situació a València, però el Govern Valencià no hi posa de la seva part. A les Illes Balears la situació és molt diferent entre illes. A Eivissa no es parla pràcticament en català x la gran immigració. La població jove de cada vegada sap menys el català, i al sistema educatiu el català no s’ensenya x tot. A Mallorca també hi ha hagut molta immigració, i pobles com Palma estan molt castellenitzats, però al pobles petits el català té gran vitalitat. El govern reconeix el bilingüisme. Finalment, a Menorca és on el català està en la millor situació. Hi ha un alt percentatge de catalanoparlants, però que els immigrants no aprenguin la llengua podria acabar sent un problema.

Per últim, Catalunya és el motor de la llengua catalana, sense Catalunya el futur de la llengua catalana seria ben negre. El problema és que si aquí no s’ha normalitzat el català, és molt complicat que als altres territoris passi.