Conflicte lingüístic i procés de normalització

Conflicte lingüístic: definició

El concepte de conflicte lingüístic al·ludeix a la lluita o competència entre dues o més llengües per conservar i mantenir els àmbits d'ús o els parlants. El conflicte lingüístic és, per tant, "una pugna entre dues o més llengües per conquerir àmbits d'ús o parlants d'un mateix territori".

Es caracteritza pel fet que una llengua va desplaçant-ne una altra, va ocupant-ne àmbits d'ús i, per tant, restant-li parlants. Aquesta pugna es produeix en desigualtat de condicions; en aquest sentit, el factor polític és decisiu en l'evolució del conflicte.

Procés de substitució lingüística

Procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment desplaçada per una altra: és necessària l'acció del poder polític com a element de pressió damunt la comunitat lingüística que ha d'esdevenir minoritzada.

El procés de substitució lingüística no és un fet natural, tot el contrari, sempre hi ha unes causes extralingüístiques que l'inicien.

Causes

• Físiques: Fan referència a la colonització del territori (Nord-amèrica i Sud-amèrica, per exemple).
• Socials: Estan lligades a l'assimilació cultural que fa una cultura, dominant, sobre d'una altra fins que en desdibuixa les característiques més representatives a través dels mitjans de comunicació, oci, etc.
• Psicològiques: Afecten la comunitat que ha iniciat el procés de substitució.

Aspectes afectats

Pel que fa a l'estructura lingüística, arriba un moment que els parlants de la llengua recessiva no posseeixen els coneixements lingüístics suficients per a resoldre les diferents situacions comunicatives que se li presenten.

Normalització lingüística i els processos de normalització

La normalització lingüística consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques d'una societat per tal de fer possible la recuperació de l'idioma que fins aquell moment havia sofert una minorització.

L'objectiu de la normalització és la de fer normal l'ús d'una llengua en el territori que li és propi, estendre'n l'ús a tots els àmbits i funcions comunicatives i combatre'n els prejudicis.

El procés de normalització ha d'incidir en tres àmbits:

• Individual: Ha d'integrar els que encara no usen la llengua i facilitar l'ús a tots els àmbits dels que ja l'empraven.
• Social: S'ha d'invertir el procés de substitució a partir d'un augment en l'índex d'ús i l'índex d'oferta.
• Territorial: Ha de cohesionar la comunitat lingüística que viu en una àrea geogràfica, establint el monolingüisme territorial.